Intervenció de Virginia Domínguez en el Ple municipal del 6 d'abril de 2010
Als anys 90, l’Ajuntament de Sabadell va iniciar un programa de vacances per a la gent gran, que tenia el doble objectiu de fomentar el coneixement i la relació social entre persones grans de diferents barris de la ciutat i permetre gaudir d’uns dies de descans a les persones amb pocs recursos econòmics. Era un programa eminentment social, dissenyat des dels Serveis Socials de la casa per cobrir un buit en un sector concret de la ciutat que no es podia permetre anar de vacances.
Amb el pas del temps aquest programa ha anat canviant. Per una banda, s’ha ampliat considerablement el nombre de places, que enguany és de 5.000, però que va arribar a les 5.500 l’any 2008. I, per l’altra, s’ha anat encarint per la incorporació de destinacions cada cop més llunyanes i l’ús de l’avió en el 50% de les places ofertades.
El resultat d’aquests canvis és evident. El programa s’ha transformat i ja no s’adreça al mateix sector social, és a dir, s’ha desvirtuat la seva funció social inicial.
Per fer-ho més clar, si mirem el fulletó de les vacances 2010, podem observar que el preu dels viatges oscil·la entre 277 euros i 639 euros. Estem parlant d’estades de 6 o màxim 7 dies. Per tant, és evident que la gent que té pocs recursos difícilment podrà accedir-hi.
En aquest sentit, l’any passat es van introduir bonificacions per a les persones amb ingressos inferiors a l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), però aquesta bonificació es va aplicar només a 284 persones, és a dir, el 5% dels participants en el programa. La incidència de la bonificació, doncs, és molt baixa, cosa fàcil d’entendre si es té en compte que l’IRSC va ser l’any 2009 de 563 € mensuals. Si una persona té uns ingressos mensuals de 563 €, és evident que difícilment podrà destinar entre 150 i 300 euros a una d’aquestes estades de vacances. Què faria la resta del mes?
Per tant, l’Ajuntament de Sabadell en realitat està organitzant un programa de vacances per a les persones que ja poden accedir a l’àmplia oferta de l’IMSERSO o de les agències de viatge privades que, en temporada baixa, ofereixen viatges molt més barats que aquests. Les estades de 8 dies de l’IMSERSO oscil·len entre els 136 i els 244 € i les de 10 dies només superen els 300 € en el cas de Canàries. En el cas de l’Ajuntament, el viatge de 7 dies a Tenerife val 540 €.
Així, ens trobem que l’Ajuntament de Sabadell ha dedicat en els 4 darrers anys 700.000 € (117 milions de pessetes) a finançar vacances destinades a persones que tenen recursos suficients per anar de vacances pel seu compte. I amb aquests diners únicament s’ha subvencionat entre el 7% i el 13% del preu de les vacances.
Considerem que actualment l’Ajuntament no està fent una tasca social adreçada a un sector de persones que realment necessiten sortir del seu món. Està fent únicament de gestor, està fent d’agència de viatges tot i no ser un àmbit de la seva competència. Fa d’intermediari entre l’usuari, el client, i l’Agència. Destina diners públics i personal municipal a fer aquesta intermediació, però el producte final acaba sent similar al de les agències convencionals i molt més car.
Pensem que s’ha de ser molt curós amb el diner públic, sempre, però encara està menys justificada aquesta despesa en un moment de crisi econòmica.
Aquesta moció, doncs, té com a objectiu redreçar aquest programa de vacances. Compartim la necessitat d’ofertar places de vacances adreçades a la gent gran que més ho necessita. I els que més ho necessiten són les persones que no podrien anar de vacances sense un programa subvencionat, les persones que ni tan sols es poden permetre accedir a les places que oferta l’IMSERSO.
Per aquest motiu proposem que els diners que es destinin al programa de vacances serveixin per subvencionar un percentatge alt del seu cost. Per exemple, si es destinessin 150.000 euros (que és menys del que s’ha destinat en els tres darrers anys) a viatges amb un cost de 300€, es podrien beneficiar 625 persones que abonessin el 20% del cost, que serien 60 euros. Pensem que aquest sí que seria un programa social.
En definitiva, els acords que proposem són:
1. Redefinir el Programa de Vacances per a la Gent Gran (de cara al 2011), per tal que tingui un objectiu prioritàriament social, buscant destinacions econòmiques i properes adreçades a les persones amb un nivell d’ingressos que no els permetin accedir a altres ofertes.
2. Incloure en aquest programa estades orientades específicament a persones amb mobilitat reduïda.
3. Crear un programa de respir familiar per a les persones grans que tenen al seu càrrec familiars que pateixin malalties i trastorns mentals, malalties degeneratives o discapacitats.
Esperem que comparteixin els objectius de la moció i que, per tant, pugui rebre el seu suport. D’aquesta manera podrem retornar el seu caràcter veritablement social a aquest servei, pel qual l’Ajuntament si que n’és competent.