Isidre Soler Clarena - Regidor portaveu del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell
La transparència i la capacitat d’assumir responsabilitats són els elements que donen més credibilitat a un govern. Un govern que actuï de manera transparent, que reconegui els seus errors i assumeixi que ha de rectificar quan s’ha equivocat, no tan sols genera confiança a la ciutadania, sinó que reforça el sistema democràtic.
Cap d’aquestes actituds no coincideix amb les formes amb què actua el govern municipal. Al contrari, en tot el procés generat arran de les adjudicacions dels habitatges públics per a la gent gran de Sant Oleguer, l’opacitat, l’obstrucció davant els intents de clarificar els fets i la nul·la intenció d’assumir cap tipus de responsabilitat ha estat la tònica del govern municipal i de manera especial la de l’alcalde Manuel Bustos.
Des del primer moment en què van sortir a la llum pública les possibles irregularitats, el govern ha avortat sistemàticament totes les demandes dels grups de l’oposició -llevat del PP- per clarificar les actuacions irregulars, explicar a la ciutat per què es van produir i assumir responsabilitats.
Primer el PSC i el PP varen impedir crear una comissió que investigués les irregularitats i posteriorment, davant la petició perquè el govern prengués mesures, l’alcalde va desviar el tema al·legant que el cas estava a Fiscalia.
L’Entesa per Sabadell va destinar tots els esforços necessaris per analitzar un per un els expedients de cadascun dels habitatges. D’aquesta manera vam poder conèixer l’abast de les irregularitats i vam poder traslladar a les reunions amb el govern les moltes preguntes que van sorgir.
Per què es van adjudicar habitatges a persones que tenien habitatge en propietat? Per què es va permetre que una adjudicatària cedís l’habitatge a una amiga? Per què es van admetre persones sense comprovar un requisit bàsic com és el temps de residència a la nostra ciutat? Per què s’admeté com a certificat de residència d’una persona no empadronada un informe de la policia municipal? Per què s’adjudicaren habitatges a persones que no complien tots els requisits necessaris com la manca de recursos econòmics, propietats del cònjuge, donacions de l’habitatge als fills, etc.?
O per què no és va constituir mai la Comissió de Valoració i Admissions, que havia de valorar el compliment de requisits. El fet de no constituir aquesta comissió, no només vulnera un acord de Ple municipal, sinó que obre la porta a una absoluta arbitrarietat. Davant la nostra insistència per saber per què no es va crear, el govern va admetre que va ser substituïda per una comissió tècnica que ningú sap qui va decidir crear-la, ni tenia un funcionament reglat, ni aixecava actes de les sessions ni donava compte a ningú.
Aquestes i altres arbitrarietats s’han pogut constatar i els responsables municipals han hagut d’admetre’n algunes a porta tancada. En canvi, no estan disposats a reconèixer-ho públicament ni a assumir cap responsabilitat, malgrat hagin actuat en contra de la transparència i dels drets de la ciutadania i d’haver incorregut en un possible tracte de favor.
En el ple extraordinari del passat dia 2 en el que tots els grups de l’oposició -excepte el PP- vàrem censurar l’actuació de l’alcalde i preteníem que assumís la seva responsabilitat i la del govern que presideix per la mala gestió de tot aquest procés, el Sr. Manuel Bustos, una vegada més, va fer gal·la de la seva opacitat i es va emparar en la Fiscalia.
L’alcalde sap perfectament que parlem de coses diferents. Una cosa són els possibles delictes penals, dels quals ja se n’ocuparà la Fiscalia si ho considera oportú, i una altra, de ben diferent, és la responsabilitat política per una mala gestió d’un procés administratiu, sobre la qual la Fiscalia no té cap tipus de competència. Els grups municipals i la investigació judicial tenen missions completament diferents i no és de rebut que l’alcalde utilitzi la Fiscalia com a excusa per desviar la seva responsabilitat i confondre l’opinió pública.
Governar des de l’opacitat, des de la confusió i des de la manca d’ètica, no tan sols genera desconfiança a la ciutadania sinó que el sistema democràtic en surt malmès.
[Publicat al Diari de Sabadell, 17/03/2010]