L’any 1994 es va aprovar el Pla de Museus, que recollia la demanda llargament reivindicada per diferents entitats de crear un Museu Tèxtil a la ciutat. Aquesta idea s’havia plantejat diverses vegades tant des del Gremi de Fabricants (que ja en parlava l’any 1887), des de diverses entitats i des del propi Ajuntament, que l’any 1982 ja en va encarregar un primer avantprojecte.
Després d’un llarg procés de reflexió a la ciutat es va elaborar el Mapa Cultural, molt complet i consensuat, que va ser aprovat pel ple municipal l’any 1995. Aquest document incorporava un Pla d’equipaments, entre els quals consta el Museu de la Indústria Tèxtil Llanera, amb un edifici principal al Vapor Pissit i altres dependències complementàries al Despatx Lluch, el Vapor Codina, el Molí de Sant Oleguer i la Sala de caldera i màquina de vapor del Buxeda Vell. En pocs anys tots aquest edificis varen passar a ser de propietat municipal per ser destinats específicament a parts del Museu.
D’aquest conjunt que conformava el museu, només s’ha fet realitat el Buxeda Vell. Tota la resta de peces han caigut del projecte inicial: el Despatx Lluch convertit en oficina d’informació ciutadana, el Vapor Codina en oficines municipals, el Molí de Sant Oleguer en alberg de joventut i, ara, al Vapor Pissit pretenen fer-hi un teatre. Aquests canvis d’ús dels edificis s’han realitzat de manera unilateral, obviant l’acord de ple i menystenint el treball col·lectiu a favor del museu.
Ha estat el govern del PSC qui no tant sols ha menystingut el projecte del Museu Tèxtil, sinó que ha actuat perquè no sigui possible, sense cap mena de consideració, simplement perquè no era un projecte “seu”. Per aquest motiu l’Entesa considera que l’únic responsable de què avui en dia la ciutat no compti amb un Museu Tèxtil és l’alcalde Manuel Bustos i el seu govern. En deu anys no només no han fet res per impulsar aquest nou museu, sinó que, a més, han donat un altre ús a tots els equipaments que ja tenien ús definit i eren propietat municipal.
L’Entesa per Sabadell ha estat tots aquests anys qüestionant aquesta política del govern municipal i reclamant la necessitat de crear un museu sobre la indústria llanera que ha estat l’activitat econòmica més important de Sabadell, que l’ha fet créixer i liderar un sector industrial que va donar feina a molts treballadors i treballadores i va generar també una potent indústria metal·lúrgica i auxiliar. Un museu especialitzat per recuperar la memòria de moltes generacions tal com mereix la ciutat llanera més important de l’Estat, un museu que ha de compaginar continguts tecnològics, econòmics i socials. En diverses ocasions ens hem interessat per aquest projecte obtenint respostes ambigües per part del govern municipal.
Ara el govern del PSC ha optat per enterrar definitivament el Museu Tèxtil de la Indústria Llanera, projectant un teatre al Vapor Pissit amb un ajut del FEOSL. El Vapor Pissit acull actualment la maquinària de l’assortiment Serracant, que va ser llogater d’aquest espai fins l’any 1997, un conjunt de gran interès que inclou selfactines, cardes i l’embarrat original. El desmantellament d’aquest conjunt patrimonial suposarà la seva desaparició, perquè mai no es tornarà a reproduir en cap altre espai.
L’Entesa dóna suport a la iniciativa de la Comissió de teòrics tèxtils que han recollit signatures a favor de la construcció d’un museu d’història de la indústria llanera i aplaudeix la seva tenacitat, però alerta de la imminent actuació sobre el Vapor Pissit que és l’espai més adequat per a aquest museu.
L’Entesa seguirà treballant per aconseguir que el Museu de la Indústria Tèxtil Llanera sigui una realitat i lamenta el desinterès per la cultura i la memòria de l’equip de govern del PSC, que pretén donar gat per llebre.