Intervenció de Virginia Domínguez en el Ple municipal del 6 d’octubre de 2009
[Moció conjunta CiU, ICV-EUiA, Entesa per Sabadell, ERC]
En els darrers dies hem passat unes quantes hores revisant expedients i això ens ha convençut encara més de la necessitat de constituir una Comissió per a l’Estudi i investigació de la gestió del Complex Gent Gran de Sant Oleguer.
Hem vist amb els nostres propis ulls que el procediment administratiu ha estat desastrós i constatem que hi ha irregularitats en el procés d’adjudicació. El que no sabem encara és el veritable abast d’aquestes irregularitats i quines responsabilitats se’n poden derivar. I això és precisament el que ha de determinar la comissió que proposem en aquesta moció presentada pel conjunt dels grups de l’oposició.
No hi ha una relació de persones adjudicatàries.
No hi ha resolucions motivades denegatòries.
No hi ha una llista d’espera pública.
No existeix cap tipus de valoració per part de la Comissió d’Avaluació i admissions.
És més, ni tan sols hi ha actes de les reunions d’aquesta comissió, perquè el cert és que mai no es va arribar a constituir.
Considerem aquest fet molt greu. La Comissió d’Avaluació i admissions tenia encomanades funcions molt importants, fonamentals per tal que el procés d’adjudicació fos transparent i equitatiu.
Havia de revisar, estudiar i valorar la documentació acreditativa
Havia d’elaborar i fer pública la llista d’adjudicacions, integrada per tots els adjudicataris que acreditessin el compliment de requisits, i on havia de constar el motiu d’exclusió dels que finalment no obtenien habitatge.
Havia de confeccionar les llistes definitives d’adjudicataris, d’exclosos i d’espera.
I (una cosa fonamental) havia d’establir un procediment per determinar com s’ocupaven les vacants.
Tot això és el que estava regulat que havia de fer aquesta Comissió que mai no va arribar a existir.
Aquí doncs considerem que hi ha un dèficit de transparència molt preocupant i un clar incompliment del procediment que el propi ple municipal va aprovar. És molt greu que el president d’aquesta Comissió, el regidor delegat d’habitatge, Sr. Juan Carlos Sanchez (també portaveu del govern) no convoqués mai la resta de membres. I que la regidora delegada de Serveis Socials, Sra. Ramoneda, el gerent de VIMUSA i la Cap de Serveis Socials, no exigissin la formació de la comissió.
Van preferir tirar pel dret. Van preferir gestionar directament les vacants i les adjudicacions sense que acabem d’entendre quins criteris es seguien per fer-ho.
Van preferir actuar amb aquesta manera de fer tan seva, sense calcular les conseqüències o convençuts de què tot s’hi val, oblidant que gestionen equipaments públics.
És per això que és imprescindible la creació d’una Comissió d’Investigació que faci un treball rigorós i que pugui contestar totes les preguntes que estan sobre la taula. Perquè, almenys el nostre grup, tenim moltes preguntes encara.
Per què no es va constituir mai la Comissió d’adjudicacions?
Qui gestionava la llista d’espera? I, sobretot, amb quins criteris ho feia?
Per què no es van fer resolucions denegatòries?
Com es va comunicar a les persones en llista d’espera que havien canviat els criteris?
Qui garantia els drets dels sol·licitants?
Qui determina quins casos de serveis socials són els més urgents?
I moltes altres qüestions…
D’altra banda, la Sra. Ramoneda encara no ens ha donat cap mena d’explicació i ni tan sols va assistir a la reunió extraordinària monogràfica a la que ens va convocar el govern. Únicament ha fet declaracions al diari en una entrevista feta a mida en què s’expressa en un to victimista, i s’atreveix a dir que aquests pisos són per a la classe mitja que paga els seus impostos. Sra. Ramoneda, li aconsello que torni a rellegir els criteris d’adjudicació que sembla que no té massa clars i que en cap cas no s’ajusten al que la major part de la gent considera que és la classe mitja.
Aquests pisos, aquest servei municipal, Sra. Ramoneda, tenen com a objecte la protecció social de la gent gran i per accedir-hi s’han de complir requisits com ara no disposar de cap habitatge de propietat o de patrimoni per adquirir-lo. Si vostè considera que això és la definició de classe mitja no sabem si és la persona més adequada per encapçalar la regidoria de Serveis Socials.
Tornant als expedients que ens ocupen i ens preocupen, considerem com dèiem que el procediment administratiu no s’ha ajustat al que deien les bases aprovades per aquest ple. A les bases, per exemple, queda clar que són els sol·licitants els que han d’acreditar el compliment de requisits i, en canvi, en força expedients aquests no estan acreditats i sí que hi ha unes anotacions en llapis, que no indiquen ni qui les ha fet ni en quina data, que en teoria són comprovacions que es van fer telefònicament.
Però, a més, hi ha un altre element que ens empeny a seguir fins al final tot aquest tema. I és el poc interès del govern per donar respostes. Un govern que vulgués conèixer la veritat i esvair qualsevol dubte sobre la seva bona gestió i honorabilitat, seria el més interessat en posar a l’abast tota la informació i encara més des del primer dia. Negar-se a crear una Comissió d’investigació i dilatar la consulta de la documentació, amb l’excusa de què s’havia portat a la fiscalia (que celebrem que s’hagi fet, una cosa no treu l’altra), són només maniobres per guanyar temps i, sobretot, per no fer front a la veritat. Per evitar que la ciutadania conegui l’abast de la seva mala gestió.
Per tant, defensem la creació d’aquesta Comissió d’Investigació per tal de conèixer l’abast de les irregularitats administratives i determinar quines responsabilitats polítiques se’n deriven. Defensem aquesta comissió perquè la ciutat mereix transparència, perquè la ciutadania té dret a saber què ha passat i per què, perquè vostès estan gestionant un pressupost i uns equipaments públics i tenen l’obligació de fer-ho de forma rigorosa i transparent.