L’Entesa per Sabadell valora molt negativament els deu anys de govern Bustos perquè han abocat la ciutat a la mediocritat per la manca de projecte estratègic i de model de ciutat. L’absència d’un model situa Sabadell com una més de tantes ciutats mitjanes, incapaç de liderar un projecte propi i buida de continguts.
En aquests deu anys s’ha instal·lat un estil de superficialitat política, motivada per l’excessiu protagonisme populista de l’alcalde (que intenta camuflar-la amb una gran dosi de narcisisme) i el baix perfil i de criteri del conjunt del govern on prima més la fidelitat que l’aportació de projectes i on el bon govern ni tan sols és una idea a tenir en compte.
L’Entesa apunta que Sabadell ha esdevingut un mer aparador buit de continguts, amb molts titulars, molta façana i pocs fets. Les inversions que s’hi ha fet són majoritàriament finançades per altres administracions, com ara el perllongament dels FGC, les actuacions del Pla de Barris o els FEIL. De la mateixa manera que la construcció d’equipaments com ara biblioteques, CAPs i llars d’infants que s’han fet en aquests anys formen part de planificacions en el conjunt del país. Bona part dels projectes més rellevants inaugurats en aquests anys ja van ser dissenyats per l’anterior govern liderat per Antoni Farrès: Mercat central, reforma del centre, Biblioteca Vapor Badia, El Principal, Parc fluvial Riu Ripoll, etc. Altres actuacions que reivindica l’alcalde com a pròpies són fruit de la iniciativa privada, com ara el Parc Empresarial de Sant Pau de Riu-sec, el Parc de Can Gambús, o la nova plaça del Vapor Gorina.
L’Entesa també recorda que els nous equipaments estrella anunciats i publicitats fins la sacietat han caigut en l’oblit: la Ciutat de la Música –malgrat la ciutat ha pagat més de 3,2 milions d’euros pel projecte arquitectònic-, el Complex museístic al Vapor Turull, el teatre al Pissit, o el Castell de Can Feu -que ni tan sols és propietat de la ciutat per molt que l’alcalde ho vagi repetint arreu-.
Però encara és més lamentable que s’hagin abandonat definitivament importants projectes de ciutat com el Mapa Cultural, el Museu Tèxtil, la Gran Via digital, la ciutat del coneixement… D’altra banda l’Entesa denuncia que es deixen malmetre elements significatius del patrimoni històric i cultural, com ara el Vapor Turull, Molí d’en Torrella, Masia de Can Llong, etc.
L’Entesa considera que una altra característica d’aquest període ha estat la constant pèrdua de patrimoni públic amb la venda de sòl per tenir caixa (sovint destinada a despeses supèrflues). Les facilitats per requalificar sòl a favor de l’especulació immobiliària amb la pèrdua de sòl industrial (ABB, Artèxtil, Fàbrica del Gas,…) la pèrdua d’espais lliures (Sant Pau de Riu-sec), o les modificacions a mida del planejament són una mostra de l’urbanisme a la carta.
La gestió del patrimoni de la ciutat ha estat nefasta. A la pretensió de dilapidar la Caserna de la Guardia Civil cal sumar-hi la intenció de privatitzar el Complex esportiu Olímpia cedint-lo per 50 anys a la Federació Catalana de Futbol. D’altra banda, durant aquests deu anys s’han multiplicat les externalitzacions de serveis públics fina arribar ara a un servei bàsic com el Cementiri. La contractació a dit de persones afins políticament ha posat de manifest una política del personal municipal mancada de tota ètica.
No podem passar per alt que aquesta mediocritat s’ha sumat a una acció política prepotent i autoritària que fins i tot ha fregat la pròpia essència de la democràcia i que l’Entesa per Sabadell ha denunciat en diverses ocasions. La crítica i la discrepància es penalitzen i s’actua per tenir una societat acrítica i dependent. Alguns episodis tan nefastos com l’entabanada del Zoo (obligant a donar-hi suport a base del xantatge i acusant d’estar contra la ciutat a qui discrepàvem), el cas Bemba, l’episodi del jove detingut per posar adhesius, les acusacions contra els col·lectius de joves, o la imposició de la taxa de residus en són tan sols alguns exemples que marquen l’estil del govern d’aquests 10 anys.
Una altra característica de la seva actuació política és el maneig de determinats col·lectius en benefici propi. El cas més evident és el de la gent gran amb l’intent de fidelitzar-lo en base sopars i colònies, però descuidant una necessària major atenció i assistència.
Durant aquests deu anys el govern Bustos ha actuat com un mal gestor, com un nou ric que es troba unes finances sanejades i uns recursos molt importants, però que els gestiona sense pensar que es tracta d’una situació conjuntural i actua exclusivament en base el benefici polític immediat i la seva perpetuació. Això fa que només pensi en el dia a dia, sense preveure les necessitats del conjunt de la ciutat ni planificar el futur.
Aquesta alegria pressupostària i la nul·la previsió ha propiciat la manca de recursos suficients per abordar les demandes d’uns serveis socials desbordats en una nova conjuntura de crisi que fins ara no s’havia donat, amb el risc d’augment de l’exclusió social. Un fet que, en comptes d’abordar obertament, s’intenta amagar a l’opinió pública per no embrutar la imatge d’un Sabadell idíl·lic.
L’Entesa mostra la seva preocupació per la manera en què el govern Bustos farà front als perills que amenacen la cohesió social en una situació econòmica molt diferent de la que s’ha viscut en la darrera dècada i que afecta molt directament les finances de l’Administració –amb una evident baixa d’ingressos- i la de moltes economies familiars.
Deu anys de govern Bustos que no passaran pas a la història com els millors anys de Sabadell, en els que la ciutat ha perdut massa oportunitats per ser una ciutat referent, amb una perspectiva de futur clara, una ciutat diversa i cohesionada, avançada culturalment, amb capacitat de projecció i lideratge.