El govern municipal del PSC-Junts ha imposat una nova taxa de residus amb l’única finalitat de recaptar més diners. Conscients de la impopularitat de la mesura i per evitar les justificades crítiques ciutadanes, ha derivat la taxa al Consell Comarcal -a l’igual que els ajuntaments de Terrassa, Rubí i Santa Perpètua de Mogoda- com si aquest organisme en fos el responsable i aquest, alhora, ha endossat el cobrament a la Diputació. Una estratègia de confusió per amagar la responsabilitat de l’increment d’impostos i la mala gestió dels residus.
No podem negar que els residus s’han convertit en un veritable problema ambiental, de salut pública i també econòmic per eliminar-los. Les indústries alimentàries i les grans superfícies en són les principals generadores i els responsables polítics, en lloc d’evitar que se’n generin cada vegada més, traspassen el problema al consumidor que es veu obligat a acumular i reciclar residus i és penalitzat amb cànons i taxes per eliminar-los.
La Unió europea fa anys que reclama polítiques eficients per reduir el volum de residus generats i evitar els greus danys al medi ambient -tothom recorda les enormes illes de plàstics al mar i les conseqüències letals per a la fauna marina, per posar un exemple-. En aquest sentit la Directiva 29018/851 del Parlament Europeu sobre els residus i la seva translació a la Llei estatal 7/2022, plantegen que la gestió dels residus ha de ser sostenible per millorar la qualitat del medi ambient, protegir la salut de les persones i garantir l’ús racional dels recursos naturals.
Per tal d’assolir aquests objectius plantegen “implantar mesures per incentivar la recollida eficient de productes i materials usats, amb sistemes de dipòsit i devolució, el porta a porta, de recepció i lliurament o altres modalitats de recollida”. També plantegen que “d’acord amb el principi qui contamina paga, els costos relatius a la gestió de residus correran a càrrec del productor inicial dels residus i que es poden instaurar “sistemes de pagament per generació (paga pel què llences) que imposin taxes als productors de residus segons la quantitat real de residus generats i proporcionar incentius per a la separació en origen dels residus”.
El govern municipal de PSC i Junts ha fet una interpretació esbiaixada i capciosa de la Directiva europea i de la legislació estatal i només té en compte l’aplicació d’una taxa. Obvia absolutament els objectius de reduir la generació de residus i de fer-ne una gestió sostenible. No es proposa canviar l’actual model de recollida selectiva de contenidors oberts, totalment ineficients, per un altre més eficient com el porta a porta o contenidors tancats amb targeta d’usuari, entre altres. No planteja cap mesura perquè paguin els productors inicials de residus, ni cap incentiu per afavorir el reciclatge,… Ni tant sols es planteja bonificar les economies de les llars més vulnerables. Només els interessa recaptar més diners.
Instaurar una nova taxa de residus amb finalitats recaptatòries, de manera indiscriminada i sense cap voluntat de reduir els residus i millorar-ne la seva gestió és d’una gran irresponsabilitat. Potser servirà per obtenir més ingressos, però no servirà per assolir els objectius que la UE fixa pels nivells mínims de reciclatge.
Sabadell és una de les ciutats amb un nivell de reciclatge més baix, un 38% l’any 2023 mentre que els objectius de la UE són del 55% l’any 2025, del 60% el 2030 i del 65% el 2035. Uns objectius impossibles de complir només imposant taxes que poden tenir l’efecte contrari de desincentivar el reciclatge. Els incompliments d’aquests objectius comportaran sancions per part de la UE, que de ben segur les pagarà com sempre la ciutadania.
Una ciutadania cansada de suportar impostos per la gestió dels residus perquè els actuals responsables polítics no tenen cap voluntat de canviar l’actual model. Únicament tenen la voluntat de recaptar més i més diners.
Aquesta nova taxa és el tercer impost que se’ns imposa per la gestió dels residus. Des l’any 1997 ja paguem el cànon “punt verd” -identificat amb el símbol 
– que porten tots els productes envasats i que paguem a l’hora d’adquirir-los. Un cànon que té com a finalitat finançar els costos de la recollida i reciclatge d’envasos i embolcalls i que és gestionat per les empreses Ecoembes i Ecovidrio que a la vegada paguen als ajuntaments en funció del què s’ha reciclat. L’any 2009 el govern municipal del PSC va implantar la taxa de residus que des d’aleshores paguem com impost local. Enguany aquesta taxa ha augmentat un 15% sense cap mesura per incentivar la disminució de residus, ans tot el contrari.
Quants impostos més haurem de suportar per anar compensant la nul·la voluntat del govern municipal fer una gestió eficient i sostenible dels residus?