Virginia Domínguez, Entesa per Sabadell
D’acord amb el Reglament Orgànic Municipal de Sabadell, cada punt de l’ordre del dia s’inicia amb la presentació del dictamen per part del govern, un primer torn de paraula dels grups municipals, la rèplica del govern, un segon torn dels grups i finalment el tancament per part del govern.
Si bé és pràctica habitual d’aquest equip de govern no intervenir en el segon torn dels «debats» en sessió plenària, fet que impossibilita la rèplica dels grups de l’oposició i per tant dona per debatre més aviat poc, al ple de novembre ja es van passar de la ratlla. En algun punt, casualment relacionat amb l’entrada a govern del regidor Matas, ni tan sols van fer la intervenció inicial de presentació del dictamen. Davant de la petició de paraula del regidor de la Crida per Sabadell Oriol Rifer, l’alcaldessa li va concedir, però no li va agradar el contingut de la intervenció i, visiblement enfadada, va respondre que alguns només sabien criticar. En un punt posterior, la portaveu Anna Lara va intervenir per demanar que no es posés tota l’oposició en un sac i es preguntés a cada grup si volia intervenir i l’alcaldessa, de nou enfadada, va respondre que havia donat la paraula a la Crida perquè era generosa, donant per fet que no li corresponia parlar perquè no hi havia hagut intervenció de govern que iniciés el debat.
És a dir, excusant-se en el que no deixa de ser un incompliment del reglament i una mostra de desídia per part del seu govern, que ni tan sols es pren la molèstia de presentar els punts, pretén fer-nos creure que els regidors de la Crida no tenen dret a intervenir i amb un tic caciquil els concedeix magnànimament la paraula. He rellegit el ROM i en cap cas no contempla que no hi hagi intervenció inicial, suposo que perquè a ningú se li acut que es pugui posar un punt a l’ordre del dia que sigui tan poc important com per no dedicar-li unes paraules.
Si no heu assistit mai a un ple municipal, o bé fa temps que no hi aneu, us recomano fer-hi una visita, ni que sigui per internet. Al ple, l’alcaldessa es treu la careta de la ciutat amable i mostra la seva pitjor cara quan algú gosa portar-li la contrària.
S’ha cregut tant que el ple és seu que es permet donar la paraula a l’oposició per la seva gràcia i generositat, obviant i menystenint els drets que ostenten com a càrrecs electes. Els grups de l’oposició representen també a la ciutadania, a una part d’aquesta ciutadania que té exactament el mateix dret a fer arribar la seva veu que els grups que actualment governen.
La discrepància està penalitzada. A Sabadell i a moltes ciutats. La maquinària del PSC, amb la complicitat dels socis de torn, no vol ciutadans crítics que defensin projectes diferents. En comptes d’afrontar el debat des del coneixement i els arguments, el porten al terreny de la desqualificació i els discursos simplistes que contribueixen dia a dia a allunyar la política institucional dels interessos de la gran majoria.