Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell
El Ple municipal de febrer va aprovar per unanimitat iniciar el procediment per a la revisió d’ofici de la concessió del Servei de neteja i recollida de residus i analitzar si tots els actes administratius relacionats amb la concessió van ser ajustats a dret: l’aprovació del Plec de clàusules, la classificació de les ofertes, l’adjudicació de la concessió i la signatura del contracte entre el govern del PSC i l’empresa Smatsa el juliol de 2012.
Les irregularitats detectades pel govern del quadripartit l’any 2016 i ara exposades de manera clara en els informes dels serveis jurídics municipals i de Secretaria, fan preveure que el contracte acabarà per declarar-se nul, després de passar per la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, l’alt òrgan consultiu que vetlla per la legalitat de les actuacions de les administracions catalanes, entre elles la dels ajuntaments.
El motiu en què s’ha basat l’acord del Ple per iniciar la revisió d’ofici és el fet que el contracte es va qualificar com a concessió enlloc de contracte de servei. Qualificació que no va ser una errada, sinó deliberada i interessada, amb les corresponents derivades i cap d’elles menors: no publicar el contracte en el Diari Oficial de la Unió Europea; durada de la concessió de 15 anys més 5 de pròrroga enlloc de 4 més 2; fiança de 600 mil euros enlloc de 12,8 milions d’euros; eludir el risc d’explotació; obviar que l’empresa era insolvent, etc.
Aquestes irregularitats però, són la punta de l’iceberg del tèrbol afer de la concessió en el què estan enfangats el PSC i la direcció d’Smatsa. Si la Comissió Jurídica Assessora haurà de dictaminar sobre les irregularitats de caràcter administratiu, la Justícia ho farà sobre els presumptes delictes comesos per aconseguir que Smatsa s’adjudiqués el Servei. Dos processos en paral·lel, irregularitats administratives i presumptes delictes, però tots amb el mateix origen: els favors i beneficis entre el govern del PSC i Smatsa.
La Jutgessa instructora del sumari del cas Mercuri ho deixa ben clar en el seu escrit de conclusions de la peça 28: l’adjudicació del Servei a favor d’SMATSA va ser indiciàriament fruit de les maniobres delictives planificades, organitzades i dirigides pels responsables del PSC i de l’empresa, amb la col·laboració dels funcionaris municipals.
I aquest és el punt clau del fangar i tota la resta són conseqüències. Els actuals representants del PSC i el seu entorn clientelar fan mans i mànigues per invisibilitzar-lo, per les greus responsabilitats penals i polítiques que poden recaure sobre ells. Van entorpir conèixer les irregularitats administratives votant en contra de la revisió d’ofici en dues ocasions, l’any 2017 i l’any 2019 i ara, a la tercera, obligats a votar a favor per no caure en un delicte de prevaricació, branden l’espantall dels enormes costos que per la ciutat tindria declarar la nul·litat del contracte, perquè, segons ells, implicaria una gran indemnització a l’empresa.
Si la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat resol declarar la nul·litat dels diferents actes administratius de la concessió del Servei, tal i com és previsible davant les evidents irregularitats, l’Ajuntament haurà de rescindir la concessió a l’empresa Smatsa i obrir un procés per adjudicar un nou contracte a una altra empresa o prestar el servei directament.
I si la sentència penal de la peça 28 del cas Mercuri resol que la concessió ha estat adjudicada en base la comissió de delictes contra l’Administració pública per part de responsables polítics i de l’empresa, tal i com també és previsible segons l’escrit de conclusions de la Jutgessa, difícilment l’Ajuntament, o sigui la ciutat, haurà d’indemnitzar Smatsa, en el cas que aquesta reclamés danys i perjudicis. Seria un cas de surrealisme jurídic en què qui ha estat beneficiat gràcies a haver comès uns delictes, presumptes, acabi sent indemnitzat.
Arribats a aquest punt si que l’Ajuntament podria demandar una indemnització per danys i perjudicis als responsables que van aprovar la concessió del Servei a favor d’Smatsa de manera fraudulenta. Qui la va aprovar? la Junta de Govern Local del 12 de juny de 2012. I qui formava part d’aquella Junta? Joan Manau, Montserrat Capdevila, Juan Carlos Sánchez, Josep Ayuso, Ramon Burgués, Francisco Bustos i Marta Farrés. Curiosament, en aquella sessió, Manuel Bustos va excusar la seva absència.
I aquí ho deixo.