Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell
Pels seus actes els coneixereu, ens adverteix l’expressió clàssica per tal de conèixer les persones a partir dels seus actes i no de les seves paraules.
Marta Farrés, l’alcaldessa de Sabadell, acostuma a recordar-nos sempre que li convé que ella és l’alcaldessa de tots els sabadellencs i sabadellenques. Que, com a màxima autoritat municipal, deixa de banda els seus filtres ideològics i polítics alhora de considerar la ciutadania i no fa distincions entre qui l’ha votat i qui no, si són d’esquerres o de dretes, per si viuen en un barri o en un altre,… o per si són indepes o nacionalistes espanyols. Ens vol donar a entendre que no discrimina ningú perquè té un concepte democràtic, noble i generós del seu càrrec i tracta per igual a representants d’entitats, empresaris, esportistes o al bisbe de Terrassa.
Però, Marta Farrés ja ens hi té acostumats, una cosa són les seves paraules i l’altre són els seus fets. Una incoherència que ha deixat palesa en la seva negativa a presidir, tal com li corresponia, l’acte de recepció institucional a la sabadellenca, exregidora de l’Ajuntament de Sabadell, exdiputada i expresidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, en motiu del seu retorn a la ciutat després de ser indultada, que li ha permès sortir d’una presó que mai no hauria d’haver entrat.
Una negativa d’una manca absoluta de generositat moral i d’un sectarisme polític sense pal·liatius. La recepció a la Molt Honorable Presidenta Carme Forcadell no era un acte qualsevol, sinó un acte institucional organitzat per l’Ajuntament de Sabadell després de ser aprovat per la majoria dels portaveus municipals, a pesar dels vots contraris del PSC i de Cs.
Amb la seva negativa a presidir un acte oficial per motius polítics, Marta Farrés ha deixat clar que renuncia a ser l’alcaldessa de tots. Que el seu càrrec de presidenta de la institució municipal no l’exerceix de manera universal, per a tothom, sinó sota el prisma dels seus interessos partidistes. Però també ha deixat molt clar que menysté els acords presos per la majoria dels representants de la ciutadania.
L’excusa, esgrimida per no presidir l’acte oficial, de que Carme Forcadell és una persona que divideix la societat catalana és d’un nivell tan baix que avergonyeix. Cap persona mínimament demòcrata, amb independència de la seva posició sobre el dret dels catalans i catalanes a decidir el seu futur, és capaç de manifestar tan poca empatia democràtica i personal. Un posicionament, el de Marta Farrés, més propi de l’extrema dreta, ja que fins i tot contradiu el del seu partit, el PSC-PSOE, que ara advoca per la concòrdia i per a guarir ferides, encara que sigui formalment i per interès polític.
Ser alcalde o alcaldessa no és dedicar-se a fer-se fotos diàriament a tort i a dret. Implica ser conseqüent amb el seu càrrec de representació de tota la societat sabadellenca, i exercir les seves responsabilitats i obligacions institucionals amb consideració, respecte i per damunt de les idees i opcions polítiques dins del marc de la democràcia i la diversitat.
Marta Farrés, l’alcaldessa de Sabadell, la coneixem pels seus actes i no per les seves paraules i ara ha escenificat molt bé que no és l’alcaldessa de la ciutat. Ha deixat ben clar que no és l’alcaldessa de tots els sabadellencs.