Sebastià Ribes i Garolera
Portem dos plens de baixa activitat, talment com si la ciutat s’hagués aturat més enllà dels efectes del covid. En el ple de gener podia justificar-ho la sortida del període nadalenc, però com s’explica la presència de només sis punts a tractar pel mes de febrer? Una ciutat de l’envergadura de Sabadell pot estar quatre mesos sense tramitar cap dictamen sobre urbanisme? Què passa dins de la Casa Gran? Tot fa pensar que el govern de la ciutat està d’eleccions i la casa sense escombrar.
La mateixa alcaldessa des del començament del Ple ha donat entendre que tenia el cap a un altre lloc, només així s’explica la cadena successiva d’equivocacions que ha comés des de l’inici al final del ple. A més, com si parlés amb criatures, insistia constantment en la brevetat de les intervencions, semblava que aquest Ple li venia gros o necessitava acabar-lo immediatament.
Si el paquet de dictàmens relacionats amb l’activitat del govern estava sota mínims, l’apartat de les mocions polítiques era més extens de l’habitual, segurament també per l’efecte electoral. Una prova la tenim amb la moció de Ciutadans sobre l’obertura del consultori de Poblenou que ha estat el pretext per carregar contra la Generalitat (o sigui ERC) en matèria de sanitat i ha quedat aprovada amb l’abstenció d’ERC.
Però l’interès electoral encara s’ha fet més evident amb la moció presentada pel PSC (el govern si que té temps per fer mocions) on es reclamava a la Generalitat (o sigui a ERC) el compliment del lliurament d’ordinadors a les escoles. Moció que tant la Marta Morell de Podemos com el Joaquim Carner de Junts per Sabadell han fet servir sense cap impudícia per fer una crida d’atenció sobre a qui calia votar 14 de febrer, i finalment aprovada per unanimitat.
I com si es volgués apaivagar la inactivitat del govern, dues mocions han estat defensades per entitats. La primera de la mà del president del Sabadell Sardanista, Francesc Manaut perquè es doni suport a la candidatura de la sardana a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. Ha estat aprovada per unanimitat.
La segona presentada per ERC i la Crida per Sabadell en nom de la Campanya Contra el Quart Cinturó, defensada pel Joan Cuscó i Joan Carles Sallas, president i soci de l’ADENC respectivament, perquè es demani al Ministerio de Transición Ecológica la caducitat de l’expedient, que ho notifiqui a la Dirección General de Carreteras i que l’informi que s’ha de tornar a fer el tràmit de l’avaluació ambiental ja que ha expirat amb escreix el termini de validesa. Proposta aprovada amb el vot en contra de Ciutadans i del PSC.
La moció de Junts per Sabadell on es demanava regular l’activitat de les empreses de repartiment a domicili perquè disposin d’espais adients per tal d’evitar que les persones contractades no hagin de fer vida al carrer durant els períodes d’espera, només ha comptat amb el suport de la Crida per Sabadell. La resta de grups, adduint que això era posar traves a l’activitat l’han rebutjada i ERC s’ha abstingut.
La moció de la Crida per Sabadell defensada per la Nani Valero, proposava encetar el debat, a través de la participació ciutadana, per fer créixer en els propers dos anys la presència de les dones en l’espai públic considerant les possibilitats dels noms de carrers, equipaments, elements artístics, itineraris, etc. Ha insistit en la proposta d’un procés de participació per tal que els resultats fossin fruit d’un apoderament de la ciutadania i un avanç conscient cap un espai públic igualitari i inclusiu.
La Marta Morell, amb la veu exaltada i un to acusatori li ha retret que no haguessin fet això quan la Crida governava, i sí derogar el model de la Participació Ciutadana sense res per a substituir-lo, obviant que la revocació va ser un acord del Ple per unanimitat. El to ha estat tan agre que evidencia que s’hi veu un bull per elaborar una proposta de participació ciutadana efectiva.
Només la flegma mostrada per la portaveu de la Crida, al defugir de la infantil provocació, ha evitat que el debat es convertís en una picabaralla de “pati d’escola” i avancés de forma raonada cap una decisió majoritària. Els arguments i exemples exposats han acabat per fer canviar la d’abstenció inicial de Junts per Sabadell i la moció ha estat aprovada amb els vots de la Crida, ERC i Junts sense cap vot en contra. Veurem ara la capacitat de la Marta Morell per a gestionar-la i si la seva concepció democràtica arriba fins el punt d’impulsar allò que li surt a contracor.
Abastament és coneguda la polèmica oberta amb les declaracions que va fer dies endarrere el líder de Podemos, Pablo Iglesias. Per a reforçar aquestes declaracions Junts per Sabadell, ERC i la Crida per Sabadell han demanat al Ple el reconeixement d’exiliats i empresonats per motius polítics a qui tots i totes coneixem. No cal dir que la flama unionista ha sorgit com una erupció i alhora hem descobert que aquest espai políticament centralitzador a Sabadell és una miqueta més ampli perquè incorpora a Podemos.
La Marta Morell, mentre manté el mateix to d’enfadada es diu víctima d’una moció que suposa premeditada contra ella (quina il·lusió!). Es dol que l’oposició presenti mocions les quals no pot votar i no tingui en compte el seu vot decisori. Com si algú li hagués demanat una declaració de principis explicita la seva definició d’exiliat polític, plenament contradictòria amb la reflexió que va fer el seu cap polític Pablo Iglesias.
La votació en contra de PSC i Ciutadans amb l’abstenció de Podemos, tal com estava previst, ha propiciat un empat que s’ha dirimit amb el vot de qualitat de l’alcaldessa. Així doncs la moció ha estat rebutjada i a Podemos, una vegada més, se li ha vist el llautó. Molt parloteig democràtic i molt voler donar lliçons des de la tribuna d’un sol escó però quan es troben entre l’espasa i la paret acaben facilitant un resultat unionista, si més no a Sabadell.