Sebastià Ribes i Garolera
Que el Ple municipal es realitzi telemàticament té conseqüències en el seu desenvolupament més enllà de les dificultats físiques pel canvi de format o per les possibles contrarietats en la interconnexió entre els components del consistori.
D’entrada la sessió perd el seu glamur i condiciona més del que sembla a qui hi participa. Per la persona espectadora no és el mateix assistir a una sessió des de la Sala de Plens, pel sol fet de situar-te en una sala visualment dimensionada davant d’una presidència situada dalt d’una estrada amb el consistori repartit a banda i banda, que fer-ho anònimament davant d’una pantalla d’ordinador, similar a la pàgina d’un àlbum de cromos.
Com no és el mateix trobar-te dins d’una sala sòbria presenciant una sessió on intervenen tots els càrrecs electes que representen el batec de Sabadell, regulats per un procediment i unes formes de protocol que reforcen la solemnitat d’estar acordant les decisions més rellevants per la ciutat, que veure’ls comportant-se amb la mateixa despreocupació emprada en els milers de vídeos que corren per les xarxes.
Val a dir que des del primer ple telemàtic fins al últim extraordinari de novembre s’han notat canvis: han desaparegut les visions espontànies dels familiars i els animals domèstics que conviuen amb els nostres regidors i regidores; ja no es percep la distribució de l’habitatge ni es poden fer comentaris sobre el color de les rajoles del bany.
Caldria, però, que el servei de protocol fes un seguit de recomanacions per tal de recuperar, fins allà on fos possible, el glamur perdut o sigui fer palès a l’espectador que no està presenciant una sessió telemàtica més, sinó la reunió mensual del vèrtex polític de la ciutat, allà on es prenen els acords més transcendents per a tota la ciutadania de la mà des seus legítims representants.
En aquest sentit, el canvi de butaca de l’alcaldessa és un encert, ara queda identificat el Ple i qui ostenta l’alcaldia al mostrar l’escut de la ciutat en la seva plenitud:
Emprar fons llisos, clars o difuminats també seria una bona millora i la imatge personal faria més goig:
No hauria d’estar permesa la utilització de les sigles dels partits, “la sala” és neutra, els càrrecs electes ho son a títol personal, no són correctes doncs:
Com a criteri bàsic no s’hauria de fer allò que no es fa a la sala de plens, per exemple mantenir converses alienes mentre parla una altra persona del consistori:
Si els nostres càrrecs electes han de satisfer la necessitat de beure després d’hores de plenari virtual, caldria que fossin discrets i empressin gots com en el ple físic:
Estaria bé que el servei de protocol recordés que els gestos insignificants que en un ple físic passen desapercebuts davant de la càmera es magnifiquen:
I que és una bona pràctica tancar la càmera quan cal deixar l’escó virtual i alhora es facilita al secretari el control de l’assistència:
Segur que l’experiència oferirà altres factors a considerar i si el servei de protocol està amatent s’aconseguirà entre tots i totes allò que volem, una projecció digna del Ple municipal i una bona imatge de Sabadell.