Sebastià Ribes i Garolera
Que una entitat pot presentar directament una moció i fer-ne la seva exposició al plenari és sobradament conegut. Tanmateix el que no ens esperàvem és la amnèsia col·lectiva del govern municipal sobre la modalitat de fer-ho a través d’una organització política.
Manllevar l’ajut d’un grup municipal era, abans de modificar el (ROM) Reglament Orgànic Municipal en el mandat passat, l’única opció de que disposava una entitat per fer-se sentir en el Ple. El “govern de transformació” va tramitar diverses modificacions en el ROM entre les quals la d’oferir que les entitats poguessin presentar directament una moció, ampliant així la capacitat de participació. En el cas de voler intervenir una entitat en la moció d’un grup, aquest no té perquè saber-ho doncs és l’alcaldia qui rep les propostes.
Fer ulls clucs i mostrar desconeixement de la participació regulada en el ROM, qüestionar directament i durant la sessió que una entitat pugui intervenir, per expressar el seu acord o desacord, sobre la moció presentada per un grup municipal, quan ha estat l’única participació permesa al teixit associatiu durant anys és negligència política, a no ser que s’amaguin intencions de política barroera.
El fet ha succeït en el ple de novembre al presentar-se la moció de la Crida per Sabadell. Resumiré la seqüència dels fets per a no fer feixuc el relat: l’alcaldessa obre el debat de la moció i anuncia la intervenció de dues persones (Dolors Codina i Maria Rosa Camí) en nom de l’entitat “La Ruda de Can Deu”. Demana al secretari que confirmi la correcció d’aquestes intervencions, segons disposa el ROM (la petició ja es fa estranya, per què mostra el dubte? Per què ara?)
El secretari dóna fe de la correcció i l’alcaldessa, la Marta Farrés, dóna instruccions perquè es procedeixi a la connexió telemàtica amb aquestes dues persones.
En l’espera la portaveu de Junts per Sabadell, Lourdes Ciuró, fa observar que a l’ordre del dia no hi ha cap moció presentada per una entitat. La Marta Farrés, repeteix que la moció és de la Crida però que una entitat pot intervenir-hi.
Les dues persones convidades apareixen a la pantalla, la qual es reconfigura amb trenta-un cromos, just quan la portaveu de Junts per Sabadell protesta abduint que això és un subterfugi de la Crida per Sabadell per doblar la intervenció al seu favor (la senyora Lourdes no recorda, o no vol recordar, que quan va ser regidora va presenciar diverses vegades intervencions d’entitats en mocions del Ple)
L’alcaldessa amb aires de sentir-se contrariada contesta amb to agre:
—… jo no vaig ser-hi en la confecció d’aquest ROM.
No és la resposta pròpia d’una presidència. Desconeixem la intenció que amaga, però evidencia poc respecte per les modalitats de participació i pel treball institucional dels seus antecessors, inclosos els seus companys socialistes.
La Lourdes Ciuró es queixa que per transparència no s’hagi informat als grups municipals ni explicat a la Junta de Portaveus. Amb un to esvalotat la Marta Farrés contesta:
—El “rapapolvo” entenc que no va per mi, jo me n’he assabentat fa poques hores (sorprenent, perquè és l’alcaldia qui gestiona les peticions d’intervenció al ple*). A què ve aquesta rebequeria?
Intervé el Gabriel Fernández, portaveu d’ERC, per manifestar el seu desconeixement d’aquesta disposició del ROM (què diu? Si va ser un dels “transformadors”), i afegeix que amb cinc anys mai havia viscut aquest cas (més amnèsia). Amb aquest reforç s’agreuja el to del debat.
Els ànims estan caldejats. Les intervencions són espontànies i pels efectes de la transmissió el final de paraula i l’inici de la següent se solapen, pel que fa l’efecte de presenciar una catèrvola de Telecinco. Mentre ja podeu suposar la cara de desconcert de les persones convidades, en veure com es qüestiona la seva presència. Continua:
—Jo tampoc l’he viscut —rebla l’alcaldessa. Mentida podrida, perquè sense anar més lluny en la seva etapa de regidora d’Habitatge, en el Ple de febrer de 2014 fins i tot saludava la participació de la PAH en el debat sobre una moció per establir sancions pels immobles desocupats.
I no s’està d’afegir-hi més gasolina:
—Estic amb vostès així es dobla el torn.
Ràpidament surt la fada salvadora. La Marta Morell, portaveu de Podemos, demana al secretari que reparteixi (ho sap que demana una il·legalitat?) els deu minuts de la intervenció que corresponen a les convidades en cinc per elles i cinc per la Crida per Sabadell. El secretari no obre boca.
Sense timoner el debat s’ha situat en un atzucac, sortosament la següent intervenció fa el que seria propi d’una presidència no bel·ligerant, apaivagar, endreçar i treure llenya del foc. És el portaveu de Ciutadans, Adrián Hernández, qui pausadament i amb un to relaxat explica que la presència de l’entitat ho viu com una normalitat. Comenta que no és la primera vegada que una entitat fa servir aquest procediment. Recorda que el seu grup, al mandat anterior, va presentar una moció en la que va intervenir una entitat per mostrar precisament el seu desacord amb la proposta que ells presentaven. I conclou:
—Així doncs calma, que això és legal.
Ja és el torn de la Nani Valero, la portaveu de la Crida per Sabadell, la qual amb una mirada més ampla es lamenta de l’espectacle que s’està fent davant de la ciutadania, per no ser conscients de les possibilitats de participació que facilita el ROM. Es queixa de la limitació actual a la participació directa d’una sola entitat a cada Ple. Això ha provocat, diu, una cua d’espera que ha portat a “La Ruda de Can Deu” a utilitzar el recurs de presentar-la com una moció d’un grup polític per poder intervenir i no esperar fins a març, arran de la urgència de la temàtica.
Segueix la intervenció del portaveu d’ERC. Fa un comentari de disculpa però amb un contingut que provoca un somriure col·lectiu que ajuda a la distensió:
—No ho recordo però si Ciutadans diu això, normalment no menteix. Si és legal endavant. No es tracta d’impedir la participació.
Tanca les intervencions el portaveu del PSC i responsable de l’àmbit de la presidència, Pol Gibert, que després de reconèixer que la intervenció de l’entitat és correcta, seguidament, com qui agafa el plomell per treure’s la pols, lamenta que la Crida per Sabadell no hagi informat a la Junta de Portaveus.
La picabaralla ha durat més de deu minuts. Finalment intervenen les dues representants de l’entitat per defensar una moció encaminada a reclamar una atenció primària, forta, de qualitat i cent per cent pública. Al finalitzar no es poden estar de fer referència al deplorable espectacle viscut:
—Esperem que aprovin aquesta moció malgrat aquesta discrepància amb el ROM. No voldríem pagar-ne les conseqüències.
A continuació es produeixen les rondes d’intervencions on cada grup expressa l’opinió sobre la moció i a l’acabar les dues representants veuen realitzades les seves expectatives: la moció és aprovada per unanimitat.
(*) ROM 1998 Art. 131. ROM 2018 Art.23 Intervenció de les entitats al Ple Municipal. Les entitats que estiguin incloses al registre i que vulguin intervenir en algun dels dictàmens de l’ordre del dia de les sessions del Ple municipal ho han de sol·licitar per escrit a l’alcalde; la sol·licitud s’han de presentar a la secretaria de l’Alcaldia amb un mínim d’un dia d’antelació a la celebració de la sessió. La petició pot ser denegada per l’alcalde, amb escrit raonat, denegació que no anul·la la via administrativa corresponent. Autoritzada la intervenció, el representant de l’entitat peticionària pot exposar davant del Ple municipal el seu parer, durant els temps de determini l’alcalde i sempre amb anterioritat a l’exposició, debat i votació de la proposta de resolució o dictamen inclòs a l’ordre del dia.