Sebastià Ribes i Garolera
El govern de l’Ajuntament de Sabadell va instaurar en el seu organigrama el departament de la “Transició Energètica”. Sota aquest epígraf al ple de setembre s’ha presentat un dictamen on es proposa demanar a la Diputació l’ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç fins al sòl no urbanitzable del nord de Sabadell. La proposta ha estat polèmica i altra vegada el govern ha persistit en el seu tarannà simplista de reaccionar a la defensiva i no buscar consens en els temes rellevants. Ja em direu…
Un cop feta l’exposició del tema per part de la ponent del govern, Mar Molina, s’inicia el debat. En la línia de treball que proposa no ho esmenta, però tothom està d’acord que el rerefons és buscar recursos per facilitar la preservació i el manteniment d’aquesta zona periurbana sabadellenca, perquè sigui menys costosa per la ciutat.
Com sabeu Junts per Sabadell, al ser la quarta força de l’oposició, li toca encetar la ronda d’intervencions i explicita que no s’oposaran a una proposta maca com aquesta però opinen que per preservar el rodal cal cercar les ajudes d’una altra manera. Consideren difícil obtenir els recursos a través de declarar aquesta zona Parc Natural, doncs entre altres factors falta la continuïtat territorial de Terrassa i Castellar del Vallès. Desitgen però que el debat serveixi per liderar la reivindicació de les ciutats que tenen rodal i així garantir-ne la preservació. Proposen convocar la Taula del Rodal i començar a treballar en aquesta direcció.
Ciutadans es declara totalment a favor del dictamen, afirma que la petició neix d’una proposta feta per ells temps enrere (la ponent no ho havia dit durant l’exposició) al considerar que com a municipi és fa molt difícil garantir el futur del rodal i són de l’opinió de fer una cosa similar amb el parc fluvial del Ripoll.
El Maties Serracant, en nom de la Crida per Sabadell, afirma que estan d’acord amb l’objectiu final però no en la forma en què es concreta, perquè la consideren condemnada al fracàs. I exposa que: és similar a la moció aprovada per unanimitat a Terrassa, amb la diferència que allà està encaixada amb el municipi perquè és fruit d’un debat de ciutat; aquí no sabem ni fins on volem els límits realment; es diu de protegir Can Deu i Colobrers però, no protegirem Can Ustrell, Togores o el riu Tort? I la Salut i Santiga per què no? Lamentem, diu, que aquesta proposta arribi al Ple sense un debat previ perquè de parlar-ne podríem haver elaborat una bona proposta compartida com a Terrassa, i adaptada a la realitat territorial de Sabadell. Proposa retirar aquest punt per a treballar-lo i aconseguir una proposta de consens i amb la legitimitat necessària perquè sigui viable, factible i vinculada amb la realitat del nostre territori, d’acord amb els objectius que compartim: la protecció del rodal, un organisme supramunicipal amb capacitat de gestió i vetllar per a la conservació del paisatge. Ara la considera una proposta oportunista que tècnicament caldria votar en contra (no ho faran), i afegeix que si el PSC avui volia agafar públicament el compromís de preservar el paisatge, que deixi d’anar a Madrid per a reclamar el Quart Cinturó i que consensuï un pla de mobilitat dels Vallès que respongui a les necessitats del territori i el protegeixi.
Amb una exposició més generalista, el ponent d’ERC, també reclama la inclusió d’altres espais a protegir i gestionar amb criteris de sostenibilitat. També veu sense recorregut la proposta, encara que sigui similar a la de Terrassa, perquè cal fer la feina que ells han fet prèviament, amb la consideració que per ells és parlar de modificar els límits del seu planejament perquè ja tenen una part del municipi dins del Parc. Han desenvolupat acords amb els municipis fronters amb el Parc com Vacarisses i Matadepera. Castellar no s’hi ha volgut sumar, remarca, i per nosaltres és fonamental perquè estem a segona línia.
Com podeu veure tres grups conclouen en una mateixa postura, uns més generalistes i la Crida amb més concreció, però això no detreu que l’alcaldessa, sense esperar la rèplica de la regidora Molina, agafi la paraula i amb un to aspre es dirigeixi a la Crida acusant-la de pretendre tenir l’exclusiva d’alguns temes, no acceptant mai (mentida podrida) les propostes dels altres grups. Finalment surt allò que realment l’ha enfaristolat “per què és una proposta oportunista?”, pregunta.
Prou que ho sap. Però ofuscada és incapaç de liderar i donar-li la volta, com seria acceptar o matisar la proposta del Maties Serracant i comprometre la Crida per Sabadell, Junts per Sabadell i ERC, en un projecte de futur per a tot el rodal, més quan el tema no està sotmès a cap pressió de data, res obliga a una resolució avui mateix.
En la rèplica la ponent, Mar Molina, ens diu allò que no havia dit en la seva exposició, sigui perquè ho ha subestimat o sigui perquè ha repescat opinió durant les intervencions: reconeix l’aportació de Ciutadans, anuncia la preparació de taules de treball amb Terrassa i que intenció de fer-ho també amb Castellar i Matadepera. I afirma, a la inversa del que se li ha proposat, que després d’aprovar el dictamen es farà una taula amb les entitats.
Finalment emula a la Marta Farrés, s’escarrassa només contra la Crida amb acusacions simplistes com: es rebutja perquè és presentada pel PSC; que voldria saber quantes propostes del govern anterior no es van complir o no van ser presentades prèviament a les entitats. Queda clar, no es pot esperar altra cosa de la regidora després que l’alcaldessa prèviament li hagi marcat la pauta.
El Maties Serracant, no entra en aquests retrets obsolets i afirma que incidir sobre el pla territorial metropolità li sembla fenomenal, el presenti qui el presenti i per això insisteix en deixar-ho sobre la taula per oferir una proposta a la Generalitat i a la Diputació reclamant el pla director dels espais agroforestals de la plana del Vallès i no contentar-nos amb què la Diputació ens faci arribar el Parc Natural estirant-lo com un xiclet… Com es pot deduir el dictamen s’aprova amb l’abstenció d’ERC, la Crida per Sabadell i Junts per Sabadell.
Arribats aquí segur que us pregunteu, què té a veure aquest debat amb la “Transició energètica”? Doncs res. Simplement és el nom pompós (oportunista?) des d’on es tramiten tots els dictàmens “eco”, i ja són nou en dotze plens i cap relacionat amb l’energia. Tanmateix en aquest ple s’ha tractat un tema extremadament associat a la transició energètica, però a proposta de l’oposició. En parlarem en el proper apunt.