Sebastià Ribes i Garolera
Bé, vist el Ple de juny podem dir: a Sabadell no passa res. I punt.
Us sorprèn? És més, no es preveu que passi res excepcional a curt termini. Punt i coma.
Només cal fer una ullada a l’ordre del dia de la sessió per observar que no hi ha cap mesura de xoc per fer front a aquesta pandèmia que sacseja el món. És de suposar que alguna cosa s’està fent, però en aquest cas des de la més absoluta falta de transparència. On si no en el Ple, l’àgora sabadellenca, és propi de donar compte de com s’intenta posar remei als efectes de la conjuntura actual? Ni un balanç de la situació de la pandèmia, ni un sol comentari sobre com es pensa afrontar l’impacte social in crescendo que està patint la ciutat. Ni un sol dictamen directament relacionat en pal·liar els efectes del coronavirus. Ep! No cal alterar-se, no passa res!
Cap comentari, explicació o proposta sobre les actuacions del govern municipal per a reduir els efectes d’uns Serveis Socials desbordats que limiten l’actuació de la Creu Roja, de Càritas o el Rebost Solidari. Ni com pensa coordinar les xarxes de suport i solidaritat autònomes que estan naixent a la ciutat com a resposta cívica a les imperioses necessitats de subsistència.
Només ha faltat coincidir amb l’informe de gestió de la Síndica Municipal sobre la feina feta durant el 2019. Sense ella voler-ho ens ha parlat d’un passat llunyà totalment inversemblant vers la situació actual. La seva exposició, però, convida a la reflexió, doncs segons les dades facilitades es dedueix que durant el 2019 s’han atès un 26% més de consultes que l’any anterior, les quals han forçat a tramitar un 30% més d’expedients respecte l’any 2018. Per què aquest increment? Per què la ciutadania coneix més aquest recurs o per què la màquina municipal ha baixat la “qualitat” i més persones se senten agreujades?
Iniciada la sessió i aprovades les actes dels plens anteriors, s’ha establert la rutina. S’han prorrogat dos contractes: el servei de l’alberg del Molí de Sant Oleguer i el servei de refugi d’animals de companyia. S’han atorgat les subvencions destinades a: l’Agermanament amb al Poble Sahraui, a un programa d’integració d’emigrants fet des de Cáritas i pel projecte Cultura desenvolupat per RW-Bienvenidos Refugiados España. I s’han ampliat el terminis per executar les subvencions del procés participatiu del 2019. Tots les dictàmens aprovats per unanimitat.
S’ha donat compte al Ple de la gratuïtat del transport públic, durant el període de confinament, dictada per l’Autoritat del Transport Metropolità i de l’aprovació definitiva del Pla urbanístic per a resoldre el nus de comunicacions del Portal Sud, o sigui la zona de l’antiga Granja Sant Pau. En aquest segon, com en el dictamen sobre el passatge dels Ferrocarrils i la preservació de la fàbrica Germans Camps, s’han produït un vaivé de bufades entre el govern i l’oposició exgobernamental, ERC i la Crida, sobre quina part havia fet cadascú i la seva rellevància, però només han estat això bufades, ni tan sols la brisa es notava calenta.
No suscita cap comentari el fet que sota l’epígraf de Transició Energètica només es presenti la gestió del nou conveni amb l’Agència Catalana de l’Aigua per a la reparació dels ponts del riu Ripoll (sembla que es confongui la gimnàstica amb la magnèsia). L’excessiu retard en la reparació, tot i reconèixer la dificultat per a tractar amb l’ACA, fa que l’oposició s’abstingui amb una lleugera brisa… telemàtica.
La brisa indolent de l’abstenció s’estén als dos dictàmens econòmics. El primer vol introduir els casos possibles en que l’alcaldia pot dictaminar la no aplicació dels preus públics. Els supòsits van més enllà de les situacions d’emergència, i donen massa discrecionalitat al govern de torn per eximir de pagar els preus públics, això provoca l’abstenció de la Crida per Sabadell i ERC.
El segon és una modificació de pressupost però l’aplicació del mateix no satisfà a l’oposició (ara amb el sentit més ampli, inclusió de Junts per Sabadell) i això motiva la seva abstenció. Els únics esbufecs es produeixen entre la mateixa oposició quan la Lourdes Ciuró de JxS reclama diners per ajudar a les escoles bressol privades i l’Anna Lara , de la Crida per Sabadell, li recorda els malbarats en la compra de l’aparcament del centre (fet amb el vot favorable de JxS). La Lourdes, sorpresa, canvia de barret ràpidament i emula al govern esmentant la suposada mala compra de l’Artèxtil en el mandat anterior.
S’ha fet un pas més en el coneixent popular del pensament de Podemos, ara sabem que entén per “llibertat d’expressió”, doncs ni tan sols ha mostrat la sensibilitat de deixar debatre una moció en el Ple. M’explico: ahir el Tribunal Suprem va fer pública la seva resolució on denega la possibilitat de posar altres banderes que no siguin les corporatives a les façanes dels edificis oficials o sigui s’han acabat les mostres de solidaritat institucional a qualsevol efemèride o sector social. Immediatament ERC, la Crida i JxS van presentar una moció per sol·licitar un pronunciament del ple sobre la resolució. Al no poder fer el tràmit burocràtic previ, per ser incorporada a l’ordre del dia cal que el Ple n’acordi la seva urgència. Com és de suposar amb els vots de PSC-Podemos i Ciutadans la moció no passa el llistó, no gaudeix d’aquesta prerrogativa i no es pot debatre.
La part deliberativa, una bassa d’oli
La primera moció a debat és presentada per Junts per Sabadell. Amb l’argument que el coronavirus ens ha demostrat la necessitat del comerç de proximitat i amb un reguitzell de paraules boniques que arriben a fer un embolcall entre eixos comercials i eixos cívics, això sí deixen clar que no parlen de trams “peatonals”, proposen declarar eixos comercials carrers com la Ronda Ponent, la carretera de Terrassa i de Barcelona, Sol i Padrís i Brutau, etc. Talment com si la poca diversitat actual de comerç en aquests indrets fos per falta d’una declaració. La Crida i Ciutadans destaquen aquestes contradiccions junt amb la falta de calendari i d’objectius concrets més enllà de la formosa generalització i s’abstenen. ERC afirma que el llenguatge li agrada i vota a favor. Què ha votat el govern? Allò que prèviament ens ha anunciat l’Oracle amb el seu vot a favor.
Ja no gaudim d’aquell xic de tensió, de thriller, que ens provocava el debat de les mocions fins a conèixer si finalment eren acceptades o no pel govern. Ara al ser la intervenció de Podemos protocol·làriament la primera, amb la seva postura ens fa d’Oracle (ja qui diu fa “según la voz de su amo”) i ens aixafa el final amb l’anunci de quina serà la intenció del govern.
La segona moció és presentada per la Crida per Sabadell per a l’estudi, reforç i implantació de mesures per lluitar contra el creixement de les desigualtats de gènere reforçades per la crisi sanitària i econòmica actual, la qual es concreta amb mesures per a la conciliació familiar, elaborar un estudi de les condicions laborals de les treballadores dels serveis externalitzats que permeti definir clàusules per a garantir que dones i homes comptin amb el mateix marc laboral, i elaborar una diagnosi ràpida en termes de gènere i infància de les situacions sobrevingudes pel covid-19 que es puguin mantenir o reproduir de nou després de l’estiu i que vagi acompanyada dels recursos i propostes per fer-hi front.
Sense dubte de les quatre presentades és la moció més punyent, actual i concreta, que alhora encara directament un dels sectors més castigats pel coronavirus a la ciutat, per aquests motius és acceptada per unanimitat. Ara toca al govern posar-se les piles, té tres mesos justos per oferir resultats i mostrar que realment és sensible en aquest tema, més enllà d’autojustificar-se dient que està actuant en aquesta direcció.
La tranquil·litat del Ple es prorroga amb una moció més d’intencions que d’efectivitat, impulsada per ERC, on s’insta al govern de l’Estat a desencallar els tràmits per tal que les persones afectades pels ERTO puguin, en la seva totalitat, cobrar les prestacions econòmiques i alhora inclou la petició que es publiquin les dades de forma territorialitzada per poder fer-ne el seguiment. Ni cal dir que també és acceptada per unanimitat.
I la mateixa tranquil·litat i nivell de consens acompanyà la moció final defensada per ERC i la Crida per Sabadell que demana reactivar la Taula de Mobilitat, per poder decidir amb totes les entitats de la ciutat, en el termini d’un mes i mig, les mesures d’urgència per reactivar la transformació de l’espai públic principalment en allò que afecta als eixos de prioritat per a vianants i la xarxa de carrils per a bicicletes.
I segons la representació feta al Ple a la nostra ciutat no hi passa res, “ …tot és normal i “maco”, i el poble resta en pau