Sebastià Ribes i Garolera
El dinou de febrer va saltar la notícia. Era la peça del trencaclosques que faltava, d’ençà de la generosa pujada de sous als portaveus de l’oposició, tothom la buscava per explicar-se la devoció de Junts per Sabadell al govern municipal del PSC-Podemos.
Concretament Junts per Sabadell donaria llum verda als pressupostos municipals perquè s’hi agregaven dos projectes, deia: la posta en marxa d’una Oficina pel tractament de la Gran Via-Ripoll i un programa de promoció de la ciutat. Amb l’afegitó que l’Oficina incorporava com assessor un càrrec de confiança de l’esmentat grup municipal.
Era a l’afegitó on hi havia el suc catalitzador, la peça clau. Realment s’anunciava que a partir d’aquell moment Junts per Sabadell seria el grup auxiliar del govern, tantes vegades com fes falta. L’acceptació del cartipàs, l’augment dels sous a nivell dels regidors del govern, el vot a favor de l’increment de les ordenances fiscals o l’assentiment a les retallades amb l’excusa d’un aparcament, etc. Així s’havia fet el camí… ara ja encaixava tot.
No esperàvem, doncs, cap sorpresa política del Ple de pressupostos, perquè tretze dies abans (fins i tot abans de debatre els números amb l’oposició) ja es coneixia el final de la ficció que es representaria davant de tot el Consistori i el públic espectador, el tres de març. L’anhel de protagonisme dels autors els havia portat a delatar amb antelació, davant dels mitjans de comunicació, com es resoldria el primer Ple de pressupostos.
Amb aquest estat d’ànim vàrem encarar les dues hores que presumiblement podia durar el Ple. Però vet aquí que tot plegat no era tan simple. Durant el debat, arran de les intervencions i alguns retrets, es dedueix que hi hagut competència pel càrrec de ”grup auxiliar”. El PSC-Podemos havia ofert o atès diverses peticions de Ciutadans amb la finalitat de seduir-los, fins i tot ja donaven per feta la seva “annexió”, però finalment el grup taronja es va desdir.
Possiblement per això es mostraren tant o més indignats que ERC i la Crida per Sabadell, quan tots tres es van sentir enganyats a l’assabentar-se, durant la sessió, que al lot de Junts per Sabadell s’hi havia incorporat un segon assessor, ara per a la promoció de la ciutat.
A partir d’aquí ja us podeu imaginar el resultat. Sense considerar cap de les observacions de l’oposició, la proposta del conjunt de la despesa va ser aprovada tranquil·lament pel govern tot i el vot en contra d’ERC, la Crida per Sabadell i Ciutadans. Així serà a partir d’ara.
La sessió extraordinària de març, doncs, marca un abans i un després del mandat municipal. El seu resultat és el botó de mostra d’allò que espera a l’oposició a partir d’aquest Ple. Dit d’una altra manera: s’ha posat en marxa el corró d’un govern, de l’escola Bustos, que se sent en majoria.