Intervenció de Virginia Domínguez en el Ple municipal del 4 de novembre de 2008
Aquest és el primer Pla Municipal per a la Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes que s’elabora a Sabadell i això, el fet que tinguem un Pla, és una bona notícia.
És sens dubte positiu que s’hagi elaborat un Pla amb vocació de transversalitat, que té entre els seus objectius impregnar l’administració de la sensibilitat de gènere i que aquesta sensibilitat es traslladi a totes les polítiques d’aquest Ajuntament.
Dit això, però, també hem de dir que aquest no és ni molt menys el pla que nosaltres hauríem elaborat. Es tracta d’un pla extens, però alhora poc consistent. Un document generalista, elaborat per la Diputació de Barcelona i aplicable a qualsevol municipi de les mateixes característiques.
Aquesta va ser una de les consideracions que vam fer per escrit, fa uns mesos, i com a conseqüència s’ha incorporat al començament del document una mena de bloc d’informació sobre Sabadell, una informació que segueix ignorant completament la riquesa de les entitats de dones de la ciutat, i que, a més, no es concreta en el desenvolupament del pla que pràcticament no es refereix als serveis que actualment ja ofereix l’Ajuntament.
Una altra de les nostres consideracions va ser que el pla estava ja desfasat en alguns aspectes, perquè, per algun motiu que no acabem d’entendre ha estat sobre la taula dos anys.
D’altra banda, com ja vam assenyalar en el debat sobre el Pla de Joventut, aquest pla també identifica línies estratègiques i objectius probablement compartits per tothom, però no s’especifica com s’assoliran ni, sobretot, com es podrà quantificar si s’han assolit.
Qui no està d’acord amb l’objectiu d’adequar l’Administració municipal al principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes? O amb l’objectiu d’eradicar la violència vers les dones, promovent una ciutat per a la no-violència?
Però, per molt que compartim aquests objectius, trobem a faltar línies d’acció estratègiques, polítiques concretes que plantegin objectius assolibles i, sobretot, indicadors per fer-ne el seguiment.
Perquè, encara que el propi pla preveu la creació d’una Comissió Interdepartamental de Seguiment i Avaluació, el cert és que serà difícil fer-ho perquè hi ha una evident confusió entre objectius i accions, de manera que les accions, que haurien de ser la concreció dels objectius, són del tipus:
Continuar vetllant…
Promoure la participació…
Fomentar la compaginació de polítiques de gènere i territorials..
Reconèixer l’aportació de les dones a la societat…
Mantenir les zones verdes…
Promoure actuacions…
Millorar la situació de les dones immigrants…
Prevenir la violència masclista en l’àmbit educatiu…
No s’indica en el Pla com es duran a la pràctica aquestes declaracions d’intencions: quines seran les accions concretes que es desenvoluparan.
Per tant, difícilment sabrem en quin grau s’hauran acomplert els objectius enunciats i si les accions han tingut èxit o no i quines correccions cal plantejar en el futur.
Aquesta va ser precisament una de les crítiques que vam fer al pla en el seu moment i que malauradament no ha estat corregida en el document final.
També vam apuntar que en la major part del pla es parla de “les dones” com a col·lectiu, com si fossin un conjunt homogeni, com si totes les dones tinguessin les mateixes necessitats, demandes i problemàtiques. Fins i tot en algun moment del pla es parla “del col·lectiu femení”, tractant com a col·lectiu al 51% de la població sabadellenca.
En aquest sentit, respecte de la terminologia i els conceptes utilitzats en el text, considerem que hi ha una certa confusió en les bases teòriques de manera que a vegades s’utilitzen expressions com “mantenir la mirada de gènere” en un context en què en realitat s’hauria de “garantir la igualtat d’oportunitats” o es parla de “treballar els estereotips” quan en realitat s’haurien “d’evitar els estereotips”.
En la nostra opinió hauria estat més útil un pla, potser més modest, però que establís objectius assolibles i accions acotades i quantificables, amb un calendari d’actuacions i uns indicadors clars i transparents per fer possible la seva avaluació.
Ens hauria agradat, doncs, que el pla fos un instrument útil per a la implantació efectiva de polítiques d’igualtat d’oportunitats.
Malgrat tot, tornant al començament de la meva intervenció, pensem que avui la bona notícia és tenir un pla i aquest és l’únic motiu pel qual votarem favorablement. Volem creure que és millor tenir aquest pla que no tenir-ne cap. No obstant això, des del Grup Municipal de l’Entesa per Sabadell farem un seguiment estricte del Pla i continuarem insistint per tal que es concretin les accions i s’estableixin els indicadors que permetin avaluar aquest pla.