Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell
Sabadell gaudeix d’un nou carrer de vianants. Finalment, el carrer de Sant Pere ha deixat de ser aquell carrer hostil, amb voreres estretes i ocupat per una contaminant filera de cotxes, per convertir-se en un espai amable, on els vianants tornen a ser els principals protagonistes i els comerços tornen a tenir visibilitat.
Guanyar un nou carrer de vianants és sens dubte una bona notícia, però, alhora, és un símptoma sobre l’interès real a favor d’una ciutat per a les persones. La conversió del carrer de Sant Pere s’ha materialitzat 20 anys després de la transformació d’una part important del Centre en zona de vianants gràcies al Pla Integral de Renovació del Centre, en el marc del programa europeu Urban 1995-1999.
D’aleshores fins ara no hi ha hagut cap nova actuació per augmentar el nombre de carrers de vianants, cap progrés en la pacificació dels carrers per posar Sabadell en els estàndards de les ciutats sostenibles i de pacificació dels seus centres històrics. En tota l’etapa dels anteriors governs del PSC no hi va haver cap intent per avançar en aquest sentit. Ni tan sols es van iniciar les propostes d’augmentar els carrers de vianants que recomanava el Pla de Mobilitat Urbana 2009-2014.
No ha estat fins l’anterior mandat en què el govern de transformació va planificar un ambiciós pla per a reurbanitzar 15 carrers de la ciutat i transformar-los en carrers de vianants. Un pla aprovat en el Ple municipal del juny de 2017 amb els vots del govern, però amb els vots en contra del PSC, CiU, Ciudadanos i PP. Uns vots negatius que poden ser un avís sobre la voluntat política d’augmentar o no l’àrea de vianants del Centre de Sabadell.
D’aquelles 15 actuacions previstes només s’han pogut executar els trams dels carrers de Llobet i de les Paus en la part de l’Escola pública Enric Casasses, i el carrer de Sant Pere en la seva totalitat. Resten pendents de convertir els carrers de Sant Josep, de la Creueta, del Carme, Sant Cristòfol i trams dels carrers Indústria, Tres Creus, de l’Estació, Horta Novella, Narcís Giralt i de Capmany. Totes aquestes actuacions tenien calendari i en el cas del carrer Treus Creus el projecte ja estava a punt.
Però més enllà de la importància de seguir augmentant les àrees de vianants és imprescindible canviar radicalment la manca de cura i la baixa estima pels carrers pacificats. Una qualitat devaluada gràcies a l’incivisme i del desinterès municipal, fins a convertir els carrers de vianants en espais caòtics i insegurs, on els vehicles hi circulen quan volen i aparquen on volen sense cap conseqüència, on és habitual la càrrega i descàrrega de mercaderies fora dels horaris establerts, on les pilones pneumàtiques per barrar l’accés dels vehicles no funcionen i on pràcticament mai no es veuen agents de la Policia municipal per evitar el pas indiscriminat de vehicles i vetllar per la seguretat de les persones.
Fa 20 anys Sabadell va ser ciutat pionera en la “revolució” urbana que va desplaçar els vehicles dels centres històrics i pacificar l’espai públic per a guanyar qualitat de vida i afavorir la relació ciutadana i el comerç de proximitat. Però sembla que no hem acabat de fer nostra la importància de gaudir i garantir aquests espais amb la qualitat necessària. Altres ciutats properes com Granollers, Terrassa o Montblanc, per posar alguns exemples, sembla que sí ho han entès, per no citar ciutats com Vitòria, Oviedo o Pontevedra, que s’han convertit en ciutats referents a Europa per la qualitat del seu espai públic.
El futur de les ciutats passa necessàriament per millorar la seva qualitat. Reduint el trànsit de vehicles i augmentant les zones de vianants i els espais verds. Canviant la mobilitat a modes sostenibles. Reduint la contaminació atmosfèrica i acústica. Estenent les àrees pacificades als diferents barris de la ciutat. Etc. Només així podrem avançar cap a ciutats que no siguin un problema ambiental i social sinó una solució, garantint la socialització i la salut dels seus habitants.
Però tot això no serà possible si no hi ha una aposta col·lectiva –ciutadana, institucional i associativa- en aquest sentit, especialment si no hi ha un canvi qualitatiu a l’hora de valorar, respectar i garantir el què tenim. Més carrers de vianants com el de Sant Pere sí, però sobretot els volem amb la qualitat i l’atenció que es mereixen.