Sebastià Ribes i Garolera
Ahir, en el Ple de gener, mentre s’exposava la nova proposta de la plataforma “Soterrament FGC Ara!” Sabadell va esclatar ufanosa, tota la ciutadania d’una forma o altra es mostrà satisfeta, l’objectiu s’havia assolit. Pel carrer la gent es felicitava mútuament amb una encaixada i no es feia estrany veure els coneguts més pròxims congratular-se amb una forta abraçada. Fins i tot les persones que s’havien manifestat més escèptiques, les incrèdules (en una ciutat hi ha de tot), les indiferents, o les que consideren al govern municipal poc operatiu, totes, fos quina fos la seva tendència ideològica, exterioritzaven cara de satisfacció passejant, en els autobusos, a les botigues o per les eixides i terrasses de cases i pisos, perquè la ciutat finalment ho havia aconseguit.
La meva veïna, una senyora entrada als noranta però amb un cap ben serè, em deia després tota emocionada que estava revivint la història que ja li havia explicat el seu pare: el 1920 la forta oposició popular i política, a la proposta del govern municipal del moment, a que el tren dels catalans circulés pel carrer de l’Horta Novella a un metre escàs de les façanes de les cases, va fer que s’excavés el túnel fins a l’estació de la Rambla.
Quasi cent anys després Sabadell ha viscut una epopeia similar. La prolongació dels FGC a través de la ciutat fins el Parc del Nord i el soterrament de l’estació de Gràcia possibilitava perllongar el túnel fins a Can Feu i acaba
r amb la divisió física de dos barris imposada pels inevitables murs que acompanyen les vies. Malauradament això no era una prioritat del govern dels germans Bustos, ni dels grups polítics que aleshores li donaven suport (IC-EUiA, ERC, CiU, i PP), pels quals ja era suficient ser partícips de “la inversió del segle” que la Generalitat feia a Sabadell. Que el nou traçat del ferrocarril pel subsòl signifiqués alhora una millora urbanística a la superfície i amb propostes concretes, del consistori, només ho defensava l’Entesa per Sabadell.
Ahir, a la sala de Plens, abans d’iniciar-se la sessió, com una premonició de com reaccionaria la ciutat una hora després, es respiraven aires de satisfacció i es veien somriures entre la quinzena de persones representants de la plataforma pel soterrament del tren entre Gràcia i Can Feu mentre ocupaven el seu lloc entre el públic. El moment s’ho valia, després d’onze anys de batallar i de cinc assistint incombustibles a la majoria de plens amb la samarreta “Soterrament FGC Ara!”, s’estrenaven amb una exclamació de victòria damunt del pit “Ho hem aconseguit!”, alhora que presentaven la moció a favor de donar continuïtat a la superfície que ha quedat lliure per fer-ne un corredor cívic des de Can Feu fins el centre de la ciutat.
La plataforma no s’ha limitat a la revindicació verbal. Durant anys han fet propostes pragmàtiques, realistes i possibles que han presentat a les diverses reunions mantingudes políticament i tècnica amb la Generalitat i l’Ajuntament per acorralar els arguments que cada organisme emprava per a justificar la no realització del túnel. Quan les obres del nou traçat pel subsòl de la ciutat s’acabaven, la negativa de més inversió per part de la Generalitat i la desídia de l’Ajuntament feien témer la pèrdua d’una oportunitat històrica, però amb les seves propostes van aconseguir que l’execució del traçat de la via per Gràcia-Can Feu no impedís la futura realització del cobejat túnel. Va ser un encert perquè el canvi de govern a la Generalitat i el nou govern municipal, plenament receptiu a la proposta d’estendre el túnel fins al castell de Can Feu, han acabat de fer-ho possible.
Ara sí, Sabadell disposa ja d’un segon recorregut ferroviari totalment soterrat en el seu trajecte pel nucli urbà. Els nous vials a Can Feu, el passeig entre els dos barris i els incipients enjardinaments són un conjunt d’actuacions que, a banda de transformar la ciutat, eliminen per sempre més unes barreres que han perdurat cent anys.
Per això, en el Ple, la plataforma va rebre la felicitació de tots els grups municipals amb independència de la seva ideologia, o sigui de totes les vint-i-set persones electes que representen al conjunt de la ciutat. Va ser en aquell moment quan per tot Sabadell es va estendre la imparable onada ufanosa acompanyada d’un remor col·lectiu: “Ho hem aconseguit!”.