Sebastià Ribes i Garolera
En el relat anterior demanava començar pel final de la sessió de desembre perquè al llegir-ho poguéssiu contrastar els comentaris amb allò que havien publicat els mitjans locals de comunicació: zero. Tanmateix si parlar de Federico Gracia Lorca va esdevenir un debat plenament polític, “digne” de ser silenciat, de la mà del regidor de La Crida Lluís Perarnau, el punt sobre la proposta del nou Contracte Programa pels anys 2019-2024 per a Vimusa, va ser, sense cap mena de dubte, el més rellevant de l’apartat dedicat a la gestió.
Rellevant per a la proposta en sí i perquè durant el debat amb el portaveu del PSC la regidora responsable d’habitatge, Glòria Rubio de La Crida, sense haver-s’ho proposat, ens va destapar una part del legat de la feina feta a la regidoria durant aquests quatre anys de govern.
La ses
sió avançava ensopida punt darrera punt, farcida d’allò que en diem punts de tràmit, deu dictàmens enllestits en cinquanta minuts, fins arribar a l’esmentat Contracte Programa de Vimusa pels pròxims cinc anys. Després de l’exposició tècnica de la regidora, els portaveus dels diferents grups de l’oposició no van intervenir o van fer-ho de forma minsa a pesar de ser un tema complex, senyal que s’havia fet prèviament una bona feina a la Comissió Informativa.
En resum, només van haver-hi tres intervencions: el PP va formular una pregunta on s’evidenciava, una vegada més, la seva no assistència a les informatives; el PDeCAT va recordar que calia activar les comissions de seguiment del Programa; i el portaveu del PSC, que acabarà el mandat sense haver aprés quan toca estar callat.
Aquest portaveu, forjat a l’escola dels germans Bustos, va reconèixer de forma indirecta la bondat de la proposta al voler posar en evidència que el Contracte Programa, amb un excés de contingut social, oblidava a altres sectors de la ciutat que busquen habitatge. Per fer-ho va parlar de les excel·lències d’altres temps, minvades per la crisi, segons ell, i va retreure sense rubor que el govern actual no hagués realitzat encara cap promoció d’habitatge.
La Glòria Rubio, amb un to contingut i un llenguatge directe, li va demanar que no fes trampa, que la gestió municipal en la qual ell havia participat (la titular d’Habitatge era la Marta Farrés) havia deixat a Vimusa en fallida i li recordava que tancar o no l’empresa municipal d’habitatges era el debat present en el moment d’aprovar el Contracte Programa que ells presentaven l’octubre del 2014. Per això, a l’inici del mandat, el govern actual s’havia trobat una VIMUSA en fallida i carregada amb un deute la magnitud del qual no s’explica només per la crisi.
La regidora no ho diu, però rellegint l’acta d’aquell Ple del 2014, s’hi pot afegir que la precarietat de Vimusa havia arribat a l’extrem de despatxar treballadors amb necessitats socials, allà on feia temps que l’oposició havia demanat un Pla de Viabilitat per a Vimusa i el govern hi havia votat en contra. La mateixa oposició, entre ells el regidor Maties Serracant, explicitava que la supervivència de Vimusa s’havia vist amenaçada per l’ús que el PSC havia fet de l’empresa adjudicant-li tasques que no li eren pròpies però que repercutien de forma negativa en la seva economia.
La regidora Rubio afegeix que durant aquests quatre anys s’ha remuntat l’empresa, i s’han posar en marxa promocions (de 362 habitatges) que es realitzaran pròximament. Aleshores Vimusa només invertia en habitatges de protecció social un 30% del seu pressupost, enguany ha invertit un 58% i el proper 2019 arribarà al 62%.
Remarca que l’empresa endeutada suportava uns interessos financers de 1,5 milions d’euros i actualment només compta amb una càrrega de 200 mil €. Costos financers exagerats que fan contrast, “coses de la vida”, diu, amb la nova feina de la Marta Farrés a la immobiliària de “la Caixa” al deixar la regidoria.
Justament, a l’acta del 2014 que he comentat, l’oposició, concretament el Juan Mena, insisteix en buscar fórmules per obligar a les entitats bancàries a cedir els habitatges que tenen buits i que l’Ajuntament no treballi amb entitats bancàries que desnonen veïns i no fan mediació. I “coses de la vida”, aquestes possibilitats, com sabem, només s’han explorat i exercit en aquest mandat del govern del canvi.
Segur que des d’Habitatge s’han realitzat moltes altres activitats, tanmateix no ens cal un llistat detallat de totes les actuacions. Amb la punta de l’iceberg en tenim prou. Haver reflotat a Vimusa i encaminar l’organització municipal a serioses polítiques d’habitatge social diu molt sobre la feina feta per aquest govern.