Sebastià Ribes i Garolera
Comença el Ple de març. A l’instant, des de la bancada de l’oposició monàrquica és pregunta què ha passat amb la fotografia del rei. El públic encara no s’hi ha fixat però al seu darrera manca la fotografia de Felip VI, en el seu lloc hi ha un clau de paret més sol que el clau de Txékhov. El retrat estava situat en un lloc privilegiat, amb els súbdits sota seu i des d’on visualment no se li podia escapar res d’allò que succeïa a la tarima de la Sala de Plens, ja fos a les files del govern o de l’oposició.
L’alcalde afirma que ho desconeix. Ara mateix s’ha adonat de la mancança, diu. Els monàrquics li recriminen i donen entendre que l’alcalde sap més del que posa de manifest, doncs qualsevol no pot entrar a la Sala de Plens i agafar allò que li plagui. Si és tan fàcil, diuen, cal reforçar la seguretat de l’edifici, temps endarrere va desapareix la bandera monàrquica i ara el retrat del rei.
Ciutadans, PP i en menor mesura el PSC manifesten un nerviosisme, com si l’aire de la sala fos enrarit i els hi produís un ofec progressiu. Parlen ràpid i simultàniament, expliciten que el Ple no pot continuar sense el retrat del monarca (Caram! Comencem bé el Ple). L’alcalde demana l’empara del Secretari i aquest fa lectura de la legislació vigent on destaca que només dos requisits són necessaris per a realitzar el Ple: ser convocat amb antelació suficient i gaudir del quòrum necessari.
El Ple continua, és patent que el neguit dels monàrquics no s’ha resolt. Al cap d’una estona el portaveu del PP surt de la sala i retorna amb un retrat del rei de petit format. La cara li ha canviat, és obvi que una sensació d’alleugeriment li corre el cos de dalt a baix. Els de Ciutadans i del PSC amb el somriure fan palès que agraeixen el gest, ara poden inhalar plàcidament i relaxar-se.
Deixa el portaretrats sobre la barana que fa d’escriptori. Alhora, ben estirat, es gira sobre si mateix, mira al públic amb els ulls esbatanats i sense cap parpelleig, camina cap endarrere, com qui es protegeix l’esquena, fins seure en el seu escó. Des d’allà, arronsa les celles i dirigeix al públic una lenta mirada carregada de victòria, com si digués: a veure ara qui gosa prendre’m el succedani. Durant el Ple se’l veu satisfet i segur en les seves intervencions des del darrera de la fotografia del seu monarca.
És evident que viu un món on el retrat del rei és matèria imprescindible per fer vida política, tan necessària que sempre cal tenir-ne una dosi a mà. Em pregunto quants polítics a la sala podrien superar l’agilitat d’aquest portaveu si en un “Quo vadis” els hi demanessin fer-se amb un retrat del Borbó.
Hi haurà, però, una segona sessió d’intervencions sobre la presència del monarca a la Sala de Plens. Mentre, el Ple continua amb normalitat. No! Amb extraordinària normalitat. L’extensa tanda d’aprovacions per unanimitat sobre diverses subvencions a les entitats, no ens permet discernir si la concòrdia política és per què tothom vol formar part del repartiment de diners als col·lectius locals o en contra del més habitual, avui l’oposició troba encertadíssima la política del govern municipal.
La Crida per Sabadell i ERC presenten una moció per a la retirada del retrat del monarca Felip VI de la Sala de Plens i per a declarar-lo persona non grata a la ciutat. La polèmica iniciada amb el Ple sembla que ja ha cremat tota la pólvora, o la presència del succedani fotogràfic ja satisfà la perentòria necessitat d’inhalar les essències monàrquiques perquè el debat sobre la moció ha estat francament fluix, d’allò més convencional, ha versat sobre la monarquia com a institució.
Ni tals sols s’ha esmentat el monarca en la seva implicació repressiva justificant els fets d’octubre. Era un bon moment per fer palès que el cap de l’Estat només considera catalana una part de la població i rebatre el discurs recurrent dels monàrquics PP, PSC i Ciutadans, sobre la divisió de la població provocada, segons ells, només pels independentistes.
Els republicans, Unitat pel Canvi i Guanyem, han votat conjuntament amb els monàrquics contra la moció. Un vot de CiU ha estat per l’abstenció (no sabem amb quin argument). Els regidors no adscrits s’han dividit un a favor i l’altre s’ha abstingut. Conclusió: la proposta de la moció s’ha desestimat… i els monàrquics s’han remogut satisfets en els seus escons, avui han aconseguit deixar en minoria els independentistes.
Davant d’aquest resultat la pregunta és: quina finalitat es perseguia amb aquesta moció? Les postures de cada grup municipal del govern són conegudes, calia explicitar-les? Una moció com aquesta només es presenta si hi ha possibilitat de guanyar-la i després ja es cuidaran els organismes estatals d’invalidar-la.
Sembla que el govern s’hagi tirat pedres a la pròpia teulada perquè el desenllaç amaga una ironia. Ara, si Felip VI té la malpensada de visitar la ciutat, l’alcalde, lligat per un acord de Ple, no es pot negar a rebre’l. Acord promogut directament pel seu propi grup i ERC.
De moment però, a banda de l’obligació legal, el rei ha de tornar a ser penjat del clau per decisió del Ple i així la Sala recuperarà la flaire monàrquica pel gaudir d’una majoria que a partir d’ara, cal suposar, veurem més relaxada en els plens.
Ves per on, l’exhortació d’en Txékhov ha estat escoltada.