Isidre Soler, membre de l'Entesa per Sabadell
Finalment, Sabadell podrà disposar de ple dret de la Caserna i decidir quin serà el seu futur. Han estat necessaris gairebé 20 anys per a recuperar un equipament de la ciutat, pagat i construït per la ciutat i cedit a precari a la Guàrdia Civil mentre aquesta hi estigués allotjada.
El retorn de la possessió d’aquest equipament municipal a la ciutat ja s’havia fiançat l’any 1998 amb el conveni entre l’alcalde Antoni Farrés i el llavors director general de la Guardia Civil, que acordava el retorn de la Caserna sense cap contrapartida. Aprovat aquest conveni va ser escripturada per títol de reversió i inscrita en el Registre de la Propietat a favor de l’Ajuntament.
Ara, s’ha tancat el bucle amb la presa de possessió formal de l’immoble per part de l’actual Consistori, després que el Ple de febrer aprovés per majoria anul·lar el Conveni signat l’any 2006 per Manuel Bustos que bloquejava la presa de possessió. Una nul·litat fonamentada en l’informe de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat que avala poder revisar d’ofici aquella actuació a l’haver-hi detectat causes de nul·litat.
En la decisió del Ple sobre un tema tan important per Sabadell com és recuperar la Caserna, va sorprendre el posicionament de part de l’oposició. PP, Cs i els dos regidors no adscrits es van abstenir manifestant desconfiança i desinterès. I el PSC va votar en contra i mostrà una actitud hostil, fins el punt d’assegurar el Sr. Ayuso que la Guàrdia Civil interposaria un contenciós. Una actitud més d’acord amb la d’un portaveu del cos armat que no pas de la d’un representant municipal.
Una vegada més el PSC es va posicionar contra els interessos de la ciutat. L’any 2004, en el govern municipal, ja va segregar i requalificar la parcel·la de 1.700 m2 amb façana al carrer de Vilarrúbias per enderrocar els habitatges existents i construir-hi pisos de renta lliure. L’any 2005 la va posar a la venda amb un preu de sortida de 11 M€. Una operació especulativa a càrrec del patrimoni públic que només va comptar amb l’oposició de l’Entesa per Sabadell.
Aquesta deriva especulativa arribà als despatxos de la Guardia Civil i van reclamar part del pastís, posant en dubte la titularitat de la Caserna com estratagema per obtenir alguna contrapartida. Mai però no van denunciar ni el Conveni de reversió, ni les inscripcions notarials, ni el registre de l’immoble a favor de l’Ajuntament.
El PSC, enlloc de defensar l’interès col·lectiu va optar per un nou conveni amb el ministre de l’Interior i correligionari de partit, Pérez Rubalcaba, en base el qual l’Ajuntament, per recuperar la Caserna, havia de donar 3 M€ i un solar de 5.000 m2 a Sant Pau de Riu-sec per construir una nova caserna de la Guàrdia Civil. Despropòsit que va motivar que l’Entesa per Sabadell interposés un recurs contenciós contra aquest acord i al que s’hi van sumar CiU i ICV-EUiA. Gràcies a aquest recurs va quedar paralitzada la venda del solar del carrer de Vilarrúbias i la donació dels 3 M€ i del solar a la Guàrdia Civil.
Ara, amb l’anul·lació del conveni de Manuel Bustos es retorna la validesa al signat el 1998 entre l’alcalde Antoni Farrés i el Director General de la Guardia Civil, i s’anul·la qualsevol compensació per a recuperar la possessió de la Caserna. Finalment, la Caserna ja és nostra.
Però ara també s’obre un interessant període de debat i reflexió del conjunt de la ciutat per a decidir quin ha de ser el futur de la Caserna, que ocupa un espai estratègic al centre de l’Eix cívic en què ha de convertir-se la Gran Via en un futur proper.
La Caserna ha de ser tractada com una peça important del futur campus de serveis, del coneixement i de la cultura de Sabadell i del Vallès en què ha de convertir-se aquest gran àmbit de la ciutat, junt amb altres equipaments com el Taulí, l’Escola Superior de Disseny Industrial ESDI, l’Artèxtil, la UAB, la Biblioteca Vapor Badia, l’ABB, el Vapor Codina, etc.
Una actuació més immediata ha de ser la rehabilitació i adaptació del conjunt residencial format pels antics habitatges de la Guàrdia Civil, els quals podran passar a formar part del parc municipal d’habitatge públic de lloguer.
Vint anys després de que la Guàrdia Civil deixés la Caserna, finalment, la ciutat ja en pot disposar.