Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell
El 27 de novembre de 2012, amb l’esclat del cas Mercuri, s’iniciava l’allargada fi de l’era Bustos i la corrupció a la nostra ciutat prenia noms i cognoms, forma i dimensió.
Aquell mateix dia també vam prendre el compromís ètic i ciutadà de desfer la teranyina de la corrupció, teixida i tolerada durant els anys en que el partit socialista va estar al capdavant del govern municipal.
Al llarg d’aquests 4 anys, a mesura que s’han conegut les investigacions del cas Mercuri, el bustisme ha anat prenent la seva veritable magnitud. S’ha evidenciat que darrera les formes autoritàries, populistes i caciquils de l’anomenat estil Bustos, hi havia tot un univers de corrupció. Un entramat construït per a beneficiar determinats interessos privats i partidistes a costa de l’interès públic.
El sumari del cas Mercuri ens ha mostrat que no es tracta d’un cas puntual de corrupció o d’algú que s’ha equivocat en un mal moment, sinó d’un veritable mostrari d’aquelles pràctiques irregulars i corruptes que es poden arribar a fer des de l’àmbit públic quan es té molt poder i poca ètica. De com aquells que han estat escollits per administrar els afers públics han vist en aquests l’oportunitat per treure’n algun tipus rèdit, ja sigui econòmic, partidista, personal o col·lectiu, en detriment dels recursos i dels interessos públics.
Suborn, tràfic d’influències, prevaricació, falsificació documental, contra l’administració pública, permissivitat, contractacions irregulars, malversació de cabals públics, etc. són alguns dels delictes que el sumari del cas Mercuri està investigant, presumptament comesos per part de l’entorn de Manuel Bustos entre els anys 2010 i 2012.
Però les pràctiques irregulars i corruptes anaven necessàriament més enllà d’una sola persona o d’un reduït grup de persones. El cas Mercuri implica l’alcalde, regidors, càrrecs de confiança, funcionaris i empresaris i fa difícil pensar que la resta de membres del govern municipal i del propi PSC en fossin totalment desconeixedors.
Al llarg dels mandats en què el partit socialista va tenir a les seves mans el govern municipal les pràctiques irregulars es van convertir en habituals i més enllà dels fets que investiga el sumari del cas Mercuri, també es va convertir en “normal” la col·locació irregular de persones políticament afins com a personal municipal o en entitats que controlaven, com el Consell Comarcal, el Consorci de Residus, etc.
Un altre cas de pràctiques corruptes és el de Ca n’Alzina, on durant anys el govern municipal va mirar cap una altra banda i va deixar fer tot tipus d’actuacions il·lícites amb absoluta impunitat per part dels propietaris de la finca i sense cap tipus de conseqüència. Per això, a més del propietari, també està imputat en el sumari obert l’actual portaveu del grup municipal socialista, Josep Ayuso, i l’excap de Planificació urbanística de l’Ajuntament, Maite Morao.
L’ombra de profit de la cosa pública també va anar més enllà del terme municipal amb el cobrament de dietes sense justificar per part de nombroses alcaldes, de gairebé tots els colors polítics, de la Federació de Municipis de Catalunya. Un clar exemple de com el diner públic també pot servir per a silenciar l’oposició sota el precepte de que “tots cobren, tots callen”.
En quatre anys de cas Mercuri hem vist com les pràctiques corruptes i clientelars es van infiltrar i estendre al govern, a partits, empresaris i algunes entitats. Com es va anar teixint una teranyina delictiva per a treure rèdit privat de l’àmbit públic.
Per eradicar aquestes pràctiques i fer justícia caldrà continuar treballant i caldrà temps i constància. Però només amb la implicació de la ciutadania i la denuncia de qualsevol cas de corrupció podrem arribar fins el final, perquè ni els beneficiats ni el propi sistema mai es denunciaran a sí mateixos.
La lluita contra la corrupció és la lluita a favor de la dignitat col·lectiva, de la cosa pública i de la democràcia. Per això continuarem desfent la teranyina del cas Mercuri i de la corrupció.