Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell
Una nova campanya institucional de la Generalitat vol remoure’ns la consciència amb l’objectiu de fomentar la recollida selectiva de residus domèstics.
Després de les campanyes Envàs on vas i ReSÍclar! aquesta té un lema més directe, Redueix, Reutilitza, Recicla, REACCIONA, i uns infants ens assenyalen com a responsables del greu problema que el país i el planeta pateix a causa de la gran quantitat de residus que generem i no reciclem.
Certament, el volum de residus que genera la nostra societat és insostenible. L’any 2015, a Catalunya, vam generar un total de 3,7 milions de tones de residus municipals, amb una quota per habitant de gairebé 500 kg. D’aquesta immensa quantitat només un 39% es va recollir de manera selectiva i es va poder reutilitzar, mentre que el 61% restant, 2,26 milions de tones, no es va reciclar. D’aquestes tones 761.506 van ser incinerades i 1.495.026 van acabar en abocadors o en dipòsits controlats. Unes xifres realment preocupants.
La campanya REACCIONA ens vol sacsejar amb uns nens que ens interpel·len de manera molt crua preguntant-nos si és que ens fa mandra reciclar, si reciclar no és el nostre problema, que si som dels que pensem: “que reciclin els altres” i preferim que ho facin els nostres fills, o els fills dels nostres fills, per concloure que llavors serà massa tard.
No negarem pas la bona intenció dels missatges de l’anunci i la necessitat de prendre consciència que no podem continuar generant més i més residus, amb efectes molt negatius per al medi i per a la salut de les persones. Com tampoc no podem deixar de ser part activa en la lluita contra aquesta problemàtica, separant i reciclant.
La campanya però, obvia que un dels principals causants de la ingent quantitat de residus són els productors dels mateixos, especialment les grans marques comercials. Una vegada més els fabricants d’envasos innecessaris, de productes envasats sense retorn i les grans superfícies comercials queden exempts de tota responsabilitat.
Tot el problema no es pot fer recaure exclusivament en els ciutadans com a generadors de residus, sinó que cal capgirar el sistema de gestió d’envasos a partir de considerar que l’envàs més ecològic i més econòmic és el que no es fabrica. Per això és necessari canviar l’actual Llei d’envasos, pensada per a beneficiar les grans empreses envasadores i no el medi, i implantar un nou sistema basat en el Dipòsit, devolució i retorn, traspassant l’administració dels envasos i els seus costos als productors dels mateixos.
Cal també que la Generalitat i els ajuntaments afrontin amb valentia una problemàtica cada vegada més greu, implantant noves estratègies de gestió dels residus sobre els quals si tenen competències, especialment de la fracció orgànica que representa un 44% del pes de tota la brossa, amb l’objectiu de reduir el seu volum i el seu elevat cost econòmic i ambiental.
A Sabadell tenim un repte important, ja que som de les ciutats de Catalunya amb un nivell de reciclatge més baix, poc més del 30%, situant-nos a 9 punts per sota de la mitjana catalana. Gairebé un 70% de la matèria orgànica que generem no es separa i va al contenidor de rebuig, per acabar finalment a l’abocador o a alguna incineradora.
Aquest baix nivell de reciclatge, a més de la incidència negativa des del punt de vista ambiental, és un dels principals motius que l’any 2015 la gestió dels residus va costar 18 milions d’euros a la ciutat.
Certament, doncs, hem de REACCIONAR. Però ho hem de fer tots: ciutadans i ciutadanes, administracions i empreses de recollida. Cal canviar la legislació per deixar d’afavorir la producció d’envasos innecessaris i reduir-ne la seva generació. S’ha de capgirar l’actual sistema de gestió i avançar cap a un model ambiental i econòmicament més sostenible, canviant el sistema de recollida, incentivant la separació de la brossa i penalitzant els comportaments incívics que no separen o no reciclen, sota la premissa de qui més brossa genera i més contamina més paga.
Com diuen els nens de l’anunci, o reaccionem ara o potser demà serà massa tard.