La manca de confiança en els processos participatius ha fet gairebé inútils els intents d’introduir millores al projecte
L’Entesa per Sabadell valora que els desencerts del projecte de remodelació del Passeig de la Plaça Major són fruit de l’immobilisme del govern municipal i la seva escassa capacitat d’obrir un debat en profunditat a partir del projecte inicial. Ara que el projecte oficial del Passeig ha vist la llum, l’Entesa reitera la seva valoració negativa per la manca de voluntat del govern d’admetre les deficiències del projecte inicial, ja que constatem que en cap cas ha estat disposat a fer un veritable procés obert de debat que permetés una millora substancial del projecte.
Malgrat els gairebé dos anys de debats i reunions forçades per diversos partits de la oposició i per entitats ciutadanes, amb desenes de reunions de treball, el resultat final no respon a les expectatives generades i ignora bona part de les aportacions que s’han fet arribar al govern.
L’Entesa ja va valorar el juliol de 2013 el procés de debat, presidit llavors pel regidor d’urbanisme Josep Ayuso, com a insuficient, amb canvis molt menors que no han anat més enllà de retocs o elements puntuals. Bona part de les aportacions que defensàvem suposaven de fet un replantejament substancial del projecte i partien de la base d’un important consens tècnic evidenciat en els debats que van tenir lloc la tardor de 2013 en el marc de la Fundació Bosch i Cardellach. Malgrat això, ni el treball posterior realitzat amb aquesta entitat ha aconseguit els resultats que serien d’esperar.
Davant les mancances que s’evidencien i les actuacions encara pendents, l’Entesa proposa obrir un procés de debat tècnic i ciutadà per encarar de forma conjunta amb les institucions ciutadanes les actuacions pendents que permetin acabar de definir i completar el projecte Passeig de la Plaça Major.
Les mancances del projecte
Entre els elements que l’Entesa ha vingut reclamant hi havia la incorporació d’elements que aportin funcionalitat i singularitat i que ajudin a delimitar l’antic àmbit de la plaça Major, en línia amb el record històric de les antigues Peixateries. En aquest sentit, l’Entesa va defensar la proposta de la pèrgola prevista en l’àmbit sud, un element sorgit en el marc dels debats a la Fundació Bosch i Cardellach apuntant però la necessitat de realitzar un concurs públic per a la seva definició.
Pel que fa a la definició del paviment per a l’àmbit central i els carrils de circulació, l’Entesa va considerar la proposta del govern com a inadequada, sobretot quan ja s’observava en l’àmbit del Passeig Manresa com havia esdevingut una extensió excessiva de l’asfalt que es percep com l’espai propi del vehicle motoritzat i com una solució d’escassa qualitat. Per a l’àmbit de la Plaça Major i del Passeig l’Entesa va defensar la utilització de materials més “nobles”, i no associats a la circulació de vehicles. La utilització en algun sector de sauló compactat, la utilització de l’asfalt limitat únicament a l’espai de rodament dels vehicles i algun tram amb menor amplada per a la circulació, haurien ajudat a la percepció d’un espai amb prioritat per a vianants i alhora millorarien notablement la qualitat estètica.
En l’àmbit del Racó del Campanar, vam destacar l’absència d’una aposta per aconseguir un veritable espai verd, amb una extensió de vegetació important tenint en compte que és un dels pocs espais on es pot plantar sense limitacions en el subsòl. Caldrà esperar a veure aquest espai acabat per a evidenciar fins a quin punt s’ha corregit de forma suficient la mancança del projecte inicial.
Amb tot, queda encara el repte principal d’aconseguir que aquest espai de gran dimensió esdevingui una suma d’espais de dimensions més amables, aconseguint així facilitar un ús més ciutadà i una veritable reapropiació de l’espai públic central de la ciutat.