La segona sessió de les Jornades organitzades per l’Entesa per Sabadell Patrimoni en risc? celebrada dimarts al Vapor Badia, es va iniciar amb la intervenció de Mercè Argemí, tècnica de patrimoni, que va recordar que d’acord amb la llei 9/1993 de Patrimoni cultural català es defineix el patrimoni com “un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d’identitat d’una col·lectivitat”. És a dir, s’utilitza una visió molt àmplia del patrimoni: el que ens identifica i ens singularitza, tant en els elements únics, singulars, com en aquells elements repetitius que també són on la comunitat hi ha fet la vida.
Argemí va reclamar una gestió corresponsable del patrimoni, com a element que aporta un plus a la comunitat, destacant que la ciutadania ha de tenir un paper fonamental a través dels instruments de participació durant la redacció de la pròpia diagnosi, en què han de participar experts externs, tècnics de patrimoni i territori i entitats que volen dignificar l’entorn, així com a les Taules de seguiment. També va apostar per la difusió com a eina de coneixement i apropiació col·lectiva del patrimoni i per posar a l’abast de la ciutadania informació assequible i facilitats per als propietaris, com ara la finestreta única, l’assessorament o els ajuts a rehabilitació.
En la segona intervenció l’historiador i arqueòleg Genís Ribé va defensar que cal avançar en una dinàmica de gestió més positiva, sacsejant el Pla Especial de Protecció del Patrimoni – PEPPS i fent un pas endavant per ampliar els recursos d’urbanisme i patrimoni, però també de cultura i medi ambient. Utilitzant diferents imatges de patrimoni sabadellenc, va explicar com al patrimoni hi caben moltes coses que s’allunyen del concepte més tradicional, com ara rengleres de cases modestes, les estades, esglésies de barri, refugis antiaeris… o elements de micropatrimoni, com ara les plaques dels carrers. Ribé va apostar per la necessitat de buscar mecanismes per incorporar al PEPPS aquests béns emergents i va concloure que el patrimoni sense ús es mor de mica en mica.
Per últim, l’arquitecte Roger Sauquet va mostrar com en els darrers vint anys s’ha produït a la ciutat una pèrdua accelerada de patrimoni, sobretot a nivell de la riquesa del teixit i del paisatge urbà. L’arquitecte va argumentar així que un catàleg de patrimoni molt ben fet no té cap sentit si la normativa general urbanística no acompanya en la seva gestió i va alertar d’una visió de ciutat bruta, maldestre, que permet enderrocar-ho tot, transformant-la sense model, sempre i quan se salvin els elements catalogats. Sauquet va proposar que el Pla General incorporés dos conceptes nous, que tindrien efectes revolucionaris: l’edificabilitat maleable i els cupos d’edificabilitat per barris, que permetrien compensar actuacions en un mateix territori. Va finalitzar la seva intervenció amb una reflexió sobre el valor d’ús de les edificacions.
La presentació de la sessió va anar a càrrec d’Isidre Soler, membre del Secretariat de l’Entesa per Sabadell, que va situar la voluntat de les jornades, que no és altra que trencar el silenci al voltant del patrimoni i reflexionar sobre la seva gestió.