Isidre Soler Clarena. Entesa per Sabadell
L’Artèxtil és, junt amb l’ABB, una de les dues grans indústries sabadellenques que el planejament urbanístic municipal va acordar consolidar-ne de manera expressa el caràcter industrial. La qualitat dels edificis, la versatilitat funcional i el fet d’estar ben comunicades a peu de la Gran Via, van determinar que fossin unes peces importants per a garantir sòl industrial dins el teixit urbà.
Una decisió que forma part del pacte polític i social que és el Pla General d’Ordenació Municipal, el qual defineix el model de ciutat a partir de l’ordenació urbanística amb una visió integral i equilibrada dels interessos públics i privats per a garantir l’activitat ciutadana, la cohesió social i la qualitat de vida. Aquest ordre urbanístic no pot ser alterat a mercè dels interessos de torn, únicament si és d’acord a l’interès públic i als principis del model acordat.
L’any 2001 però, el govern municipal del PSC, amb els llavors alcalde Manuel Bustos i regidor d’urbanisme Juan Carlos Sánchez, va començar a desfigurar el model de ciutat consensuat amb el desmantellament de l’ABB a instàncies de la propietat, i va convertir el sòl industrial en habitatges i en una fira de dubtosa utilitat. Ara la piqueta del mateix govern apunta l’Artèxtil.
Per sorpresa, l’alcalde Juan Carlos Sánchez i el regidor d’urbanisme Josep Ayuso han desenterrat la tramitació, iniciada l’any 2007, per a modificar la qualificació urbanística de l’Artèxtil amb l’objectiu de substituir l’actual sòl industrial per residencial, educatiu i una plaça. Una operació immobiliària especulativa encoberta sota la fal·làcia de ser una oportunitat.
Els 10.400 m2 de sòl industrial es transformen en 12.800 m2 de sostre residencial (uns 150 habitatges), en 1.500 m2 d’oficines, 4.500 m2 d’educatiu –espai del tot insuficient a l’estar per sota dels 6.000 m2 mínims que el departament d’educació requereix per a la construcció d’un nou institut- i en 1.858 m2 de plaça pública.
Necessita la ciutat més sòl residencial privat quan tenim 4.000 habitatges buits? És apropiat un sòl esquifit per a un institut? Cal més superfície d’oficines? És positiu perdre més sòl industrial? Què hi guanya, doncs, la ciutat amb aquesta requalificació? Res. Pel contrari, l’actual propietat, la immobiliària Solvia-Banc Sabadell, veu l’oportunitat de rendibilitzar el seu immoble. El privat hi guanya, la ciutat hi perd.
I com en tota operació immobiliària-especulativa de l’època Bustos-Sànchez hi ha la seva torna. En aquesta ocasió la propietat “regala” a la ciutat les instal·lacions de la piscina de Cal Garcia-Planas, sense rehabilitar i en un estat de total abandonament. Així la propietat es treu del damunt l’obligació i el cost d’arranjar-lo i mantenir-lo i ara el municipi haurà d’afrontar aquests costos. Casualment, una altra vegada el privat hi guanya i la ciutat hi perd.
Aquesta ha estat la tònica de la política urbanística dels gairebé 15 anys de govern del Partit Socialista a la nostra ciutat. En aquests anys ha realitzat prop d’un centenar de modificacions del Pla General urbanístic, bona part de les quals han estat per modificar les normes urbanístiques a gust dels privats. La pregunta és obvia. Al servei de qui està el govern del PSC, de l’interès públic de la ciutat o dels interessos dels privats?
Aquesta pràctica, que encaixa amb un estil molt determinat de fer que ara es troba sota la lupa del Cas Mercuri, ha comptat amb la complicitat de la dreta local i el nul zel de la Generalitat i ha tingut efectes molt negatius, com és el fet de desvirtuar, pessic a pessic, un model de ciutat consensuat. Però ha generat també greuges entre aquells ciutadans que han hagut d’acomplir fil per randa la màxima normativa urbanística i aquells privilegiats que han tingut la “sort” de poder-la adaptar als seus interessos.
Amb un govern com el del PSC, que ha apostat des del primer dia per la política del totxo i la bombolla immobiliària, i que encara somia amb les plusvàlues urbanístiques per finançar obres públiques, l’Artèxtil serà una peça més per a convertir Sabadell en una ciutat dormitori.