Crònica del ple municipal, per Sebastià Ribes i Garolera
CONFIRMAT! ZAPATERO VA FER TRAMPA
Minuts abans de l’inici del ple es produeix una catèrvola de petonets i encaixades entre els nostres regidors i regidores. El fet de no veure’s durant dos mesos sembla que ha provocat un desassossec i cal apaigavar-lo. L’ordre del dia és reduït i segons es comenta, algunes de les mocions anunciades no es tractaran. No es preveu, doncs, una sessió llarga.
Després de bregar amb els micròfons dels portaveus, afectats pels dies d’inactivitat o per manca de manteniment arran de les retallades, es ressolen per unanimitat diversos dictàmens, entre ells iniciar el tràmit per lliurar un local a l’Associació Salut Mental de Sabadell.
La primera discrepància arriba de la portaveu de l’Entesa per Sabadell, Virgínia Domínguez en el debat de la pròrroga dels vuit contractes per a la gestió de les escoles bressol. La portaveu explica amb detall com la Fundació Tarrés, gestora de dues escoles bressol, a banda d’altres incidències, ha acomiadat un treballador de forma opaca i els pares n’estan queixosos. Afegeix que va informar dels fets al ponent, Ramon Burgués, i fa constar el seu agraïment per l’interès mostrat en el tema. Però també altres treballadors, han posat demandes judicials contra la Fundació. Per tot això, a l’espera que es clarifiqui la política de personal que segueix aquesta concessionària, votaran en contra dels dos dictàmens afectats.
El ponent no aporta cap explicació als fets denunciats per la portaveu. Només precisa que la gestió de personal és cosa de l’empresa contractada, que la satisfacció dels pares en aquesta l’escola bressol és molt alta i recorda que la concessió finalitzarà el proper any. Així, les vuit pròrrogues reben el vist i plau de la majoria de l’oposició, excepte les dues de la Fundació Tarrés que són rebutjades per l’Entesa. El regidor no adscrit i EUiA fan una abstenció a tot el conjunt.
S’enceta el tema més rellevant de l’ordre del dia: aprovar el Compte General de l’exercici 2012. Com hem explicat altres vegades, aquest és un document tècnic on es mostra l’estat dels comptes a tancament d’any. Un resultat comptable determinat per les accions polítiques. L’ambivalència tècnica-política permet diverses lectures, però el govern desitja aquella que no comporta cap crítica, una valoració tècnica. És el raonament d’EUiA, PP i CiU, però ICV va una mica més enllà amb una valoració tècnica-política i l’Entesa en fa una avaluació política.
El ponent continua sent el Ramon Burgués, el qual fa una exposició de la magnificència dels comptes si es considera la situació de crisi. Cal assenyalar que el to i el contingut de la seva exposició és molt diferent a la intervenció prepotent i avassalladora feta l’any passat durant el debat del mateix document. Pel que sembla les neurones mirall fan la seva feina i han captat amb sensibilitat el canvi d’alcaldia.
EUiA, CiU i PP, fidels a la seva concepció, amb una brevíssima intervenció post estival, anuncien l’abstenció. La portaveu d’ICV es perd amb un sens fi de dades per justificar, quasi millor que el ponent, el cos tècnic del document i finalitza amb unes pinzellades polítiques que ampliarà a la segona volta, perquè ha exhaurit el temps i la bombeta vermella malda per fer-la callar. Abans però, ha anunciat l’abstenció.
La portaveu de l’Entesa per Sabadell, recorda la discrepància del seu grup amb el pressupost del 2012. La disconformitat amb la gestió econòmica de la Pista Coberta o Fira Sabadell i el cost extraordinari del Centre Cívic de Torre-romeu i la remodelació del complex esportiu Olímpia. Augura la necessitat de demanar un nou crèdit per a satisfer les factures pendents, el qual incrementarà el deute actual de 130 milions d’euros, o sigui 678 euros per habitant. Davant de tot això anuncia el vot en contra.
És en la rèplica, quan sentim del ponent la declaració més extraordinària de la nit. Després de reconèixer que el debat, en el fons, és polític, utilitza un seguit de referències per justificar el deute municipal. Entre altres afirma que als anys 2008 i 2009 el govern central els va enganyar per emmascarar els efectes incipients de la crisi (això va obligar a retornar a l’Estat 19 milions d’euros).
Paraules gruixudes, dites per un regidor del PSC, dirigides al govern de Zapatero però alhora prou eloqüents per desfer l’entrellat de la polèmica suscitada per la moció presentada per l’Entesa a l’octubre del 2011, on es demanava a l’Estat la condonació dels 19 milions perquè havien “atrapat falsament” a l’Ajuntament. El portaveu Sr. Ayuso (aleshores portaveu del PSC i encara senyor) s’hi va oposar amb l’afirmació que el Ministeri no feia aquestes coses, “fer trampa”.
Acabats els torns d’intervencions, es mantenen les postures i el govern aprova el document per l’abstenció de l’oposició, excepte el posicionament en contra de l’Entesa per Sabadell.
RECLAMAR LA DEVOLUCIÓ DE L’ANTIGA SEU DE CORREUS
Sense ànim de frivolitzar, però després de pensar-ho una mica, hem de convenir que només des de l’ombra d’un para-sol d’estiu es pot pensar en presentar una moció amb la petició de reclamar al govern central la devolució de l’antic edifici de Correus del centre, però rehabilitat o amb una partida de diners per fer-ho. És així de simple o hi ha un rerefons? Perquè l’Estat, precisament, no és una administració que es dediqui a lliurar patrimoni als municipis. La proposta arriba de la mà del grup de CiU. En Carles Rossinyol, explica el contingut de la moció, però deixa anar un afegitó no inclòs en el redactat: en cas de no rehabilitar-se, que l’edifici es posi a la venda.
En el seu moment el Govern de l’Estat va optar per traslladar el servei de Correus al carrer de la Indústria, on paga lloguer, per poder rehabilitar i modernitzar l’antic edifici inaugurat l’any 1953. Segurament, però, la crisi ha desmanegat les previsions i ara com ara l’antiga seu ja fa més de tres anys que és tancada sense expectatives d’arreglar-la. És evident, l’edifici abandonat a la façana d’una illa, al mig de la comercial Via de Massagué, no ajuda gens ni mica a la dinamització de la zona. Però una vegada més intervé la poderosa crisi i ens lliura un d’aquells espais que tan bé va retratar el grup d’Urbanoporosi.
La portaveu de l’Entesa per Sabadell considera positiva la proposta de recuperar l’ús de l’edifici, però troba fora de lloc pensar que l’Estat rehabilitarà un edifici i el lliurarà a la ciutat. El que cal reclamar és el seu arranjament, diu, retornar el servei de Correus al lloc i deixar de malbaratar el diner públic amb un lloguer de 6.000 euros al mes on ja es porten gastats 288.000 euros sense cap resultat.
A ICV, encara amb un peu a les vacances, se li esmuny la realitat. Considera encertada la proposta de CiU sempre que el retorn vagi acompanyat d’una partida per a rehabilitar-lo i proposa pensar-ne la utilitat perquè les futures despeses de manteniment no siguin excessives. Caram! Encara no s’ha matat l’os i ja volen repartir la pell.
EUiA es mostra més dubtosa, la proposta la considera correcta però no la troba realitzable en l’actual conjuntura. El PP acusa a CiU de no conèixer la realitat del país i de no veure que no és el moment de demanar cessions gratuïtes. Explica com el govern central s’ha vist obligat a vendre patrimoni i anuncia una pròxima oferta de venda.
Per part del govern, l’home sense paraula ens mostra com l’estiu li ha permès carregar les bateries, perquè amb empenta i el to similar al d’una criatura que li ensenyen una mona de pasqua, afirma que serà magnífic si ho aconsegueixen en aquestes condicions.
A la segona volta, és quan la proposta de CiU fa pudor de socarrimat perquè insisteix en la possibilitat de la venda. EUiA passa de dubtosa a recelosa. S’està fent trampa, diu, i no estem d’acord en la venda de patrimoni públic. El recel augmenta quan la portaveu de l’Entesa, Virgínia Domínguez, mostra la seva estranyesa a l’acceptació, per part del govern municipal, d’una proposta gens raonable i recorda que ja fa anys està pendent d’arranjament l’antic edifici de la Maternitat a mans de la Generalitat.
Però l’home sense paraula no ha sentit res d’això, amb la mateixa empenta pueril assegura que altres impossibles ha superat la ciutat. És una bona proposta, afirma, no és fàcil però com a govern no ens espanta.
No sabem què hi ha al darrera d’aquest contuberni entre el PSC i CiU, si només és un entreteniment, un simple efecte de la instaurada sociovergència local o realment tenen detectat algú interessat en la compra i volen fer arribar la informació a qui correspongui mentre es “preocupen” pel bon estat de la ciutat.
Entretant s’entretindran a demanar l’edifici i la seva rehabilitació a l’Estat, per l’acord del PSC, CiU i ICV. S’abstenen PP, Entesa, EUiA i el regidor no adscrit.