Lluís Perarnau. Coordinador de l'Entesa per Sabadell
Senyor Bustos, el seu temps s’ha acabat. Desconec fins a quin punt és vostè conscient d’aquest fet, però a mesura que el seu poder es va eclipsant, són menys els que s’arrosseguen als peus de la seva ombra.
D’altra banda, la direcció del PSC ha de tenir, com a mínim, la mateixa informació de què ha disposat la ciutadania en general. Deuen conèixer, per força, les transcripcions de les converses telefòniques entre l’exalcalde de Sabadell i l’alcaldessa de Montcada. I deuen ser coneixedors del paper de l’oncle de Bustos al capdavant del Gremi de Constructors de Sabadell, peça clau en la trama del presumpte repartiment de les concessions d’obra. I els deu haver arribat també el cas del regidor i company de files que no va arribar a l’any en el càrrec i la manera fulminant amb què Manuel Bustos el va forçar a dimitir. Hi ha motius més que suficients com per apartar definitivament Bustos del PSC i de l’Ajuntament de Sabadell.
Però no, la direcció del PSC segueix protegint i emparant els imputats en el cas Mercuri, contra el que seria d’esperar pensant en el bon nom del propi partit. Per on el deu tenir agafat el Sr. Bustos, senyor Navarro, és el que al final qualsevol s’acaba preguntant. Potser ho acabarem sabent més endavant, quan Manuel Bustos acabi sent processat i jutjat. En tot cas, cap raó no l’eximirà de la seva responsabilitat a l’hora de perllongar aquesta vergonya. Una part molt important de la ciutat no entén la seva actitud ni li perdonarà.
Mentrestant, l’acció de govern es veu afectada, i molt, per aquesta situació. La relliscada del vídeo sobre el comerç de Sabadell, i el polèmic paper que hi ha jugat l’Ajuntament, revela amb exactitud el nivell d’alguns dels regidors en el govern municipal, el principal mèrit dels quals és haver escalat en l’estructura viciada de l’aparell del PSC local, autèntic feu controlat absolutament per Bustos i el seu clan.
Però aquest no ha estat un fet aïllat, sinó que és un cas més d’una llarga llista de despropòsits. Potser la repercussió social no ha estat la mateixa que la del vídeo de marres, però què podem dir del regidor a qui se li ha de reclamar durant setmanes de manera insistent que posi unes tanques per impedir l’accés i evitar els perills en el solar abandonat de l’antiga fàbrica Artos Baciana? Què es pot dir de l’arronsament d’espatlles de l’alcalde davant del nou incompliment de l’Incasòl d’enderrocar els pisos de Merinals en els terminis previstos? O de les escales mecàniques que segueixen sense funcionar a l’estació centre de la Renfe des de fa dos anys i mig? Què és això? Desídia? Incompetència? I el cas del periodista i candidat a director de Ràdio Sabadell que ja va presumint davant de col·legues i amistats de ser el proper cap de la ràdio municipal quan el procés de selecció està encara per resoldre? Què és això? No cal que us ho digui.
O en el cas del soterrament dels Ferrocarrils de la Generalitat en el tram Gràcia – Can Feu, que després d’anys de promeses no tenen ni idea de com aconseguiran els 24 milions d’euros per fer l’obra. I encara menys després que la Generalitat s’ha desentès de l’acord de cofinançament (al 50% entre Generalitat i Ajuntament). Avui, els pressupostos municipals estan intervinguts i és impensable una operació urbanística d’envergadura que ajudi al finançament de l’obra en plena crisi del sector immobiliari. Quan pensen dir-nos la veritat? Quan respondran als dubtes plantejats pels veïns? Hi ha o no hi ha projecte per al soterrament de les vies? Es farà el soterrament ara, en el transcurs de les obres de perllongament de la línia, o no es farà?
Sabadell viu sacsejada per la crisi, aquesta estafa en què els rics es fan més rics i els pobres més pobres, i moltes famílies ho estan passant molt malament. És veritat, no és suficient amb lluitar contra la corrupció, perquè és el mateix sistema el que promou i genera aquest mal. Cal un canvi total, profund, d’aquest sistema social injust i inhumà. Però comencem també per reclamar que s’apartin del tot els que han demostrat que en lloc de vocació de servei el seu afany és el de treure profit i enriquir-se a través del poder. Que no se’ns riguin a la cara. Bustos ha de dimitir del tot.