Crònica del ple municipal, per Sebastià Ribes i Garolera
Si fos pels continguts de les intervencions, no caldria comentar el ple de pressupostos. Fent un enllaç a qualsevol crònica anterior sobre una sessió de pressupostos, seria suficient per mostrar com la vacuïtat política segueix acompanyada de la rutina argumentadora.
On rau, doncs, el possible interès d’aquesta sessió extraordinària? En la presència de noves correlacions polítiques. El passat desembre, l’alcalde accidental Juan Carlos Sánchez, va intentar aprovar els pressupostos negociats just abans d’esclatar el cas Mercuri. Tanmateix, la resposta de l’oposició no ho va permetre, per la forma com el Manuel Bustos i el PSC van encarar les imputacions judicials. Aleshores, durant el debat, vam assabentar-nos que ICV havia negociat l’aprovació dels comptes municipals pel 2013, però finalment se’n va desdir. A l’iniciar-se el Ple, doncs, la pregunta que hi ha a l’aire és: avui qui facilitarà l’aprovació, el PP o ICV?
Després que els portaveus s’han aprovisionat de les respectives ampolles d’aigua, l’alcalde comença la sessió. Primer excusa la presència de la Virgínia Domínguez, portaveu d’Entesa per Sabadell, la qual es recupera d’un accident. Seguidament anuncia que la votació dels tres punts de l’ordre del dia (dues modificacions d’ordenances i pressupostos) es farà per separat, però tot s’englobarà en una sola intervenció de deu minuts i cinc de rèplica. Això fa preveure que el Ple no s’allargarà més d’un parell d’hores.
El portaveu del PSC, Ramon Burgués, defensa la proposta econòmica. Tal com s’ha dit a les primeres línees ho fa amb els arguments de sempre: són els pressupostos que Sabadell necessita; austers; per ajudar a l’economia i el foment de l’ocupació; a les persones més necessitades; etc. En conjunt, la pobresa del discurs polític es tal, que el ponent necessita la crossa de cinc frases “cèlebres”, tres per a lligar la primera intervenció i dues la rèplica.
La presidència passa la paraula al regidor no adscrit, el qual renuncia a intervenir. Per què fer-ho? Escalfant la cadira ja en té prou, obté el màxim rendiment amb el mínim d’esforç.
La intervenció de la portaveu d’EUiA tampoc difereix gaire d’altres debats econòmics. Amb paraules oxidades per l’ús, manifesta el seu desacord amb la proposta i amb la permissibilitat del PSC amb la presència de regidors imputats… —la portaveu però s’adona que al començar la seva intervenció, com en altres plens, el Manuel Bustos surt de la sala i afegeix— …i pel que es veu ara, també, amb algun problema de pròstata.
La continuïtat del discurs fa que l’expressió li passi desapercebuda a la presidència i mentre la portaveu segueix, la regidora Montserrat Capdevila distreu l’atenció de l’alcalde alertant-lo del fet a cau d’orella. Això enfada a la portaveu, se sent menyspreada i reclama atenció. Moment que l’alcalde li recrimina l’expressió i defensa la indisposició del regidor absent. La Marisol Martínez tanca l’anècdota amb un desig de recuperació ràpida per ell i per la portaveu de l’Entesa. Finalment després d’una frase lapidària sense autor (avui és el dia) reclama mesures per gravar a la banca o a les grans empreses i acaba amb la denuncia d’uns pressupostos fets a base de retocar, amunt o avall, les partides de sempre. Retocs que satisfan les necessitats del govern, diu, però no les de la ciutat, en conseqüència votarem en contra.
La portaveu d’ICV, Carmen Garcia, així que comença deixa clara quina serà l’opció de la seva organització: abstenció en les ordenances i el vot en contra pel que fa als pressupostos. És la primera resposta a la pregunta de l’inici, així, qui donarà la cara pel PSC? A partir d’aquí, tota la seva intervenció gira en com justificar la votació anunciada. Confirma que haurien permès l’aprovació dels pressupostos de no produir-se el cas Mercuri. Reconeix que les seves aportacions han significat millores en les ordenances i en les partides socials del pressupost. Seria coherent una abstenció en el pressupost, afirma (això permetria al govern aprovar-lo), però està limitada per raons polítiques que van més enllà del pressupost. (Ai! Vol i dol) La portaveu es refereix a la presència a la sala dels regidors imputats, però a continuació excusa a l’alcalde del fet, a l’afirmar que renunciar a l’acta de regidor és una decisió personal.
Com! El PSC no hi té res a veure? Ara resulta que l’alcalde no és del PSC? Senyors d’ICV, encara no ho han entès? La vergonya no està en el fet que els regidors no han deixat l’acta, la ignomínia ve del PSC el qual no ha fet res al respecte. Fins i tot el PSC, passa per alt la seva normativa interna, i permet que un dels imputats tingui responsabilitats orgàniques dins del partit. Senyors d’ICV… sisplau!
En Julià Moltó, portaveu accidental de l’Entesa per Sabadell, també comença amb l’anunci del vot en contra a les ordenances. Pels preus elitistes de l’Escola de Música i l’Escola Illa, diu, per no acceptar les bonificacions que han proposat i per l’increment de l’IBI pel proper any. El pressupost és continuista, afirma, davant d’una situació gairebé d’emergència. El canvi d’alcaldia no es veu reflectit en la proposta, en referència al cas Mercuri, perquè si el pressupost defineix les polítiques i les prioritats del govern, diu, el nou alcalde ens presenta el mateix pressupost estàtic fet per l’equip anterior.
El portaveu rebla el clau de la continuïtat, al dir que el pressupost és fet com una plantilla any darrera any, sense innovar-lo ni incorporar programes de referència i en posa exemples: programa per a la reducció de residus, per la convivència als barris (aprovat dos plens endarrere), o per potenciar l’autosuficiència energètica.
Julià Moltó, amb altres paraules, es refereix a la clàssica presentació de les despeses agrupades per partides que només es retoquen any darrera any, com ha denunciat EUiA. Si es presentessin agrupades segons programes d’actuació, la gestió del govern municipal seria més transparent i facilitaria discutir-ne les prioritats i els resultats, més enllà dels discursos grandiloqüents.
El portaveu del PP justifica la seva abstenció a les ordenances, amb una intervenció típica i profundament ideològica: es manifesta en contra de les bonificacions que elimina l’equip de govern i es queixa que no se’n posin d’altres. Diu que la tarifació social és injusta per qui està passant per una situació econòmica complicada: la classe mitja. Forma “ppfina” de manifestar-se contra la tarifació social. Amb una exposició similar parla del pressupost. Considera insuficient la reducció en els costos de personal o de comunicació, però que cal apujar les partides d’educació, serveis socials i gent gran. Arguments amb els quals anuncia… el vot en contra del seu grup.
Doncs només queda la possibilitat de CiU. En efecte, aquesta certesa creix a mesura que avança la intervenció de seu portaveu Carles Rossinyol. Ens parla de la mala gestió feta pel govern anterior. De les dificultats econòmiques que pateix l’Ajuntament pels incompliments de la Generalitat, la qual alhora suporta les retallades del govern de l’Estat. Insisteix en la pèrdua de confiança que va significar el cas Mercuri. Ens diu que la ciutat travessa una situació de crisi molt greu. Amb un to planyent explica com Sabadell té necessitat de trobar un equilibri, una estabilitat. Que es veu com hi ha voluntat de passar pàgina (es refereix al nou alcalde) perquè ja s’han fet canvis,… Això sí, són insuficients. Cal mostrar generositat, es diu, i per això s’abstindran a les ordenances i en els pressupostos. Justa la fusta!
Desfet l’entrellat, el torn de rèplica encara és més insubstancial. Només són destacables la queixa del Julià Moltó perquè s’ha tancat la porta de la sala quan ha fet presència la delegació sindical. Fet negat per l’alcalde, que explica com la intenció ha estat no alterar acústicament les intervencions. I la picabaralla entre CiU i ICV per intentar demostrar quina de les dos formacions actua amb més contradiccions quan vota a favor del govern. Entre mig el Carles Rossinyol es complau de la seva actitud manllevant frases a Gandhi i al Papa Francesc.
Quin matí! Què serà dels nostres polítics, quan les humanitats desapareguin de les Universitats? Al finalitzar, però, el ponent socialista deixa anar la perla més rellevant amb una frase pròpia: parlarem amb qui faciliti l’aprovació de les ordenances i els pressupostos.
Per als interpretes de la política local, ja està tot dit. Possiblement, això es cou de fa temps. Hi ha qui ho relaciona amb el comportament de CiU, quan es va negar a la possibilitat d’una moció de censura. Deixem que el temps clarifiqui els comportaments. Mentre, les ordenances són aprovades per les abstencions de CiU, PP, ICV i el regidor no adscrit, amb la postura en contra d’Entesa i EUiA. Els pressupostos del 2013 queden aprovats per l’abstenció de CiU i el regidor no adscrit, amb l’oposició del PP, ICV, EUiA i Entesa.