Destaca la total manca de voluntat de canvi
Passats els 100 dies de rigor des què Juan Carlos Sánchez va accedir a l’alcaldia de Sabadell substituint Manuel Bustos, tres mesos i mig després que aquest, després de ser imputat pel cas Mercuri, hagués de dimitir del càrrec d’alcalde, fruit bàsicament de la pressió exercida pel conjunt de l’oposició, des de l’Entesa per Sabadell fem una valoració dels aspectes més rellevants d’aquest període.
1 – Absoluta manca de regeneració democràtica
Continuen a l’Ajuntament càrrecs polítics i tècnics municipals imputats en el Cas Mercuri. Tres regidors: Manuel Bustos, Paco Bustos i Joan Manau; dos càrrecs de confiança: Manuel Somoza i Xavier Izquierdo; i el cap de la Policia Municipal, Josep Miquel Duran.
L’Entesa per Sabadell considera inacceptable la manca de voluntat política de l’alcalde per exigir la dimissió dels imputats i fer net al consistori, una actitud que ja li va suposar la reprovació de la majoria del ple municipal quan era alcalde accidental.
2 – Continua la política d’opacitat
En aquests tres mesos no ha millorat la transparència per part de l’equip de govern, ha augmentat el temps de resposta a les peticions d’informació que formulem des de l’Entesa i sovint les respostes són incompletes o parcials, amb una clara voluntat d’obstruir el dret a la informació.
També continua la tònica de no facilitar la participació en els processos d’exposició pública, per exemple no s’han publicat al web les Ordenances fiscals 2013, o s’ha hagut d’ampliar el termini d’al·legacions de la Modificació de Pla General del Despatx Coromines, perquè la documentació publicada era incomplerta.
3 – Política de façana i incompliment dels compromisos
Tant el discurs d’investidura de Juan Carlos Sánchez com la configuració del cartipàs situen l’habitatge com a tema central, però, fora dels discursos que poden generar alguns titulars, es presenta un Pla de xoc d’Habitatge absolutament decebedor i insuficient, que aporta molt poc i que no respon a les necessitats actuals de Sabadell. El mateix podem dir del Pla Integral de Can Puiggener, que l’únic que té d’integral és el títol.
De la mateixa manera, es difonen idees absolutament falses com ara que el Pressupost 2013 és “el més social” i que es dedica el 70% “a les persones”. En canvi, aquest pressupost no incorpora la proposta de l’Entesa d’implantar un Pla d’intervenció comunitària, malgrat ser un compromís de ple.
4 – Paràlisi de l’acció de govern
En aquests mesos s’ha produït una paràlisi de l’acció de govern (només cal veure com s’ha escurçat l’ordre del dia del ple municipal) i s’ha posat de manifest la seva inoperància, fins arribar al límit de la irresponsabilitat, en temes que hem denunciat, com ara els abocaments de terres al rodal, l’estat del solar d’Artos Baciana, etc. en què ni tan sols utilitzen amb diligència els instruments administratius a l’abast de l’Ajuntament.
5 – Amiguisme versus consens
El procés d’elecció del nou director/a de Ràdio Sabadell està ple de despropòsits, que ja van començar amb l’elaboració d’unes bases que faciliten l’intrusisme professional i no garanteixen l’acreditació de coneixements de la llengua catalana.
A banda, s’està utilitzant el Consell assessor i consultiu com a òrgan principal de selecció, en detriment del Consell d’administració (on el PSC no té majoria) per tal de fer un procés a mida de determinats candidats afins sota un revestiment d’assessorament professional, utilitzant uns procediments irregulars i arbitraris per fer la preselecció i oblidant que aquesta elecció està subjecta al consens del ple.
6 – Manca de projecte de ciutat
En aquests 3 mesos s’ha posat de manifest que el nou govern no disposa d’un projecte de ciutat amb un plantejament de futur i que Sabadell continua el procés per convertir-se en una ciutat dormitori. No s’estan generant iniciatives de ciutat per fer front a aquesta realitat ni s’aborden obertament les diferents problemàtiques, sinó que es continuen plantejant propagandísticament les escasses actuacions del govern.
7 – Un govern que no intenta generar consensos
Continua la pràctica dels darrers anys de Manuel Bustos de buscar crosses en altres formacions polítiques, en comptes de fer un treball de buscar consensos, si més no en els temes centrals de ciutat.
En aquest sentit, el govern adopta una actitud defensiva i de desqualificació davant de les aportacions de l’Entesa sense entrar en el fons dels temes. Una reacció que potser està motivada en part pel grau de desconeixement de la realitat local i de les competències de les seves àrees que han mostrat alguns dels regidors del govern.
8 – Una política continuista i un govern que porta una pedra a la sabata
En definitiva, el nou govern és continuista en les formes i en els continguts, tal com ha quedat reflectit en els pressupostos 2013, i és absolutament presoner de les decisions dels governs Bustos. Un fet que ja vam advertir en el ple d’investidura, quan vam afirmar que aquest canvi no tenia credibilitat i que Juan Carlos Sánchez era el successor natural del bustisme.