Per Sebastià Ribes i Garolera
Què amaga la fundació Barnola-Vallribera?
El ple s’inicia amb un ambient relaxat i el públic ja és l’habitual, però la sessió està lluny de transmetre normalitat. En els escons del govern s’hi troba a faltar l’imputat en cap del cas Mercuri. Alhora els regidors han canviat de lloc segons els nous càrrecs i a la presidència, a més del primer mandatari, per primera vegada hi ha dues tinentes d’alcalde. Des de l’oposició, els dos representants de l’Entesa llueixen unes samarretes on s’hi pot llegir: “Prou corrupció. NO imputats”.
La sessió és la primera ordinària presidida pel tercer alcalde de Sabadell (un cop recuperada la democràcia) i en l’ordre del dia encara s’hi troba el calfred dels plens anteriors, com ho confirma l’aprovació de les respectives actes: la del 5 de febrer on amb ICV començà l’esquerda de la unitat d’acció de l’oposició i on va assistir per última vegada el regidor del govern Ricard Estrada; les dels dos plens extraordinaris del 5 de març on en el primer va prendre possessió el nou regidor del govern Cristian Sánchez i al segon es va investir en Juan Carlos Sánchez.
El segon punt reforça que la sessió és inusual al donar compte de la remodelació del govern municipal amb els recents decrets d’alcaldia: la nova composició de la Junta de Govern Local i les delegacions rebudes; el nomenament dels Tinents i Tinentes d’alcalde; composició de les Comissions Informatives; de les presidències dels Consells de Districte i de la delegació de la presidència del Consell de Solidaritat.
Si tot plegat no fos suficient per alertar a la gent no habitual de l’excepcionalitat que traspua la sala, el punt tercer hi afegeix una pinzellada més: renúncia de la regidora del PP Nicole E. Plans, absent del seu escó. Desconeixem la motivació, però no és precisament un signe de normalitat que un càrrec electe deixi el consistori sense acomiadar-se personalment.
Donada la conjuntura d’un nou govern, el punt quart té una lògica incontestable: nomenament dels representants municipals a les diferents entitats i organismes amb els quals es relaciona la institució municipal. L’exposició del ponent, Ramon Burgués, i el debat posterior es desenvolupa dins dels pros i contres normals fins que la portaveu de l’Entesa per Sabadell, Virginia Domínguez, pregunta per l’absència del nomenament d’un representant a la Fundació Barnola-Vallribera.
La resposta amb to sec del ponent i l’argument que la Barnola al ser una fundació privada no requereix representació municipal, sorprèn l’oposició i fa aixecar remors a la primera fila del públic. La portaveu replica i recorda com, a petició de la Generalitat, el govern tenia representants a la Fundació i foren renovats en el nou mandat del 2011. El ponent insisteix exiguament. Segons la seva informació, diu, la Fundació no requereix cap representació municipal. La portaveu es pregunta en veu alta: això vol dir que el Sr. Manau (regidor imputat) queda de president de l’esmentada Fundació?
S’ha acabat el torn d’intervencions i per clarificar el debat l’alcalde llegeix un comunicat signat pel vicepresident de la Fundació on es diu que des del febrer de 2010, quan foren canviats els estatuts, l’Ajuntament ja no pot nomenar representació municipal.
La lectura del comunicat cancel·la de moment el debat, però l’actitud del govern provoca un munt de interrogants gens favorables al PSC perquè és conegut que la Fundació Barnola-Vallribera, avui sense els seus promotors, gestiona un rellevant patrimoni immobiliari: Per què no s’havia informat a l’oposició? Per què refusa d’explicar-ho abastament el ponent? Per què el comunicat el signa el vicepresident i precisament el tres de febrer d’enguany, deu dies abans de la renúncia del Sr.Bustos? Com és possible que les persones nomenades per l’Ajuntament quedin ara com a patrons privats i un d’ells presideixi la Fundació?
Vet aquí, la pregunta rutinària de la Virgínia Domínguez ha reblat el clau, no, no estem en una situació de normalitat, els vidres de la Casa Gran encara són opacs. Però el punt a debat fa referència als representants a tots els organismes i s’aprova pel PSC i l’abstenció del PP. Voten en contra la resta de grups.
Lluor de desconfiança al govern municipal del PSC
A partir d’aquí, el ple transcorre sobre rodes. Són votats per unanimitat: la medalla de la ciutat pel mestre Olivella; la modificació de les bases de les subvencions d’Educació; la pròrroga del conveni amb la Joventut Atlètica, el nomenament del vocal pel Consell de l’Esport i la pròrroga del conveni de col·laboració amb ADIGSA. La resta de dictàmens avancen amb l’abstenció dels grups de l’oposició o amb el vot en contra d’alguns d’ells però sense un posicionament rellevant.
En matèria d’urbanisme, amb l’abstenció de CiU i EUiA, es desencallen les aprovacions definitives de les ordenances reguladores de l’Edificació i dels Expedients Urbanístics, a la primera de les quals l’Entesa per Sabadell ha estat l’únic grup municipal a presentar-hi esmenes.
És en l’increment de les tarifes del transport col·lectiu on el debat torna a marcar una actitud diferent entre l’oposició. El Cristian Sánchez s’estrena com a ponent, sembla desconèixer la càrrega política implícita en el tema, perquè fa una proposta literal i obvia l’opinió del govern. EUiA, ICV i l’Entesa per Sabadell destaquen que no s’ha fet res, des de l’increment de tarifes del 2011, per impulsar un major utilització del transport. Ho resumeix la Virginia Domínguez al finalitzar la seva intervenció: “votarem en contra d’aquest nou augment, perquè no estem d’acord en anar pujant la tarifa sense més, mentre es manté la inèrcia del servei”. El ponent ni tan sols utilitza el torn de rèplica. Finalment però només voten en contra EUiA i l’Entesa, així el nou increment va endavant amb els vots d’abstenció de CiU, PP, ICV i la postura favorable del PSC.
Arribats aquí es fa el recés. La sala es buida ràpidament. Algú baixa a la plaça per saludar els manifestants convocats per la “Plataforma anticorrupció”. Minuts abans d’aturar el Ple han fet presència entre el públic les persones del col·lectiu “Afectats per la Hipoteca”. Durant el recés se’ls informa que l’última moció prevista, respecte la seva problemàtica, quedarà sobre de la taula i decideixen marxar. Quan el Ple es reprèn són ja les nou del vespre, però tot fa pensar que la segona part avançarà ràpidament.
La suposició es confirma. Després del feixuc informe sobre l’estat d’execució de les mocions aprovades durant l’any 2012 i de la visita, provinent de la plaça, del capgròs dedicat al Bustos amb la cara esgrogueïda, a proposta dels grups ponents van quedant postergades una a una totes les mocions previstes excepte la de l’Entesa. Aquesta organització davant l’aturada del Pla de Barris i l’augment de la precarietat social en els sectors on s’aplicava, proposa que es contempli en el pressupost del 2013 una partida per continuar el programa social i d’actuació comunitària, similar al que s’estava executant des del mateix Pla.
Algunes intervencions semblen no haver captat el sentit de la proposta, perquè se centren en criticar o elogiar el Pla de barris. N’és un exemple la postura del PSC que després de criticar l’eliminació del Pla per part del govern de la Generalitat, la Montserrat Capdevila ja pressuposa que amb la nova creació d’una regidoria d’habitatge es compleix la demanda de l’Entesa. Tot i així des de tots els grups municipals domina la voluntat d’una resposta a les necessitats socials més apressants. Això fa que la moció sigui aprovada per unanimitat. Ara caldrà veure com es materialitza tot plegat en els pressupostos pel 2013, pendents d’aprovar.
S’acaba la sessió, sortim a la plaça i com sempre en petits grups comentem les últimes impressions. El darrer a sortir és el nou alcalde, el qual desbarata la “normalitat”. En comptes de marxar esperitat, s’aproxima sense preses i canvia impressions amb nosaltres. Quan s’acomiada no l’espera ni el cotxe oficial ni l’escolta. Definitivament aquest no ha estat un ple de normalitat.
Desitjaríem trobar-nos davant de símptomes de canvis en ferm, però tal com diu la dita “gat escaldat de l’aigua tèbia fuig”. El nou govern encara ha de mostrar la seva ferma voluntat en practicar un gir de cent vuitanta graus a la fins avui “normal” activitat municipal.