Per Sebastià Ribes i Garolera
L’hora del Ple, les 9 del matí, i el fet de no haver convocat a la premsa ja és un símptoma de com viu l’equip de govern l’acomiadament de Manuel Bustos com a alcalde, el segon a Sabadell des de la recuperació de la democràcia.
Amb la sala plena per un públic dividit entre discordant i afí, Manuel Bustos comença amb un to sec i sense preàmbuls amb l’anunci dels dos punts de l’ordre del dia: donar compte de la seva renúncia i de la del regidor de Sostenibilitat, Ricard Estrada, també imputat.
Ho fa ràpid, abans que el silenci domini el Ple ja ha cedit la paraula a la Marisol Martínez. La portaveu d’EUiA, sorprèn amb una intervenció on recull de forma exhaustiva tots els fets significatius qüestionats per l’oposició durant els catorze anys de govern Bustos, mentre va deixant pinzellades del seu fer caciquista. La llista és extensa i parla ràpid per cenyir-se als cinc minuts fixats. Destaca que no ha fet cap referència al cas Mercuri perquè, només pels fets relacionats, tal com deixa la ciutat, ja caldria dimitir. En arribar aquí es fa inevitable la comparança amb l’antecessor. Ho fa amb una frase gràfica: quant l’Antoni Farrés voluntàriament va deixar de ser alcalde, al baixar l’escala l’esperaven els treballadors i la ciutadania, vostè quan baixi es trobarà amb el jutge esperant-lo.
Les intervencions segueixen l’ordre de menor a major. Pren la paraula la portaveu d’ICV, Carmen Garcia, la qual després d’agrair el gest del regidor de Sostenibilitat pressuposa ja un arranjament de la situació. Sense alegrar-nos, diu, valorem la mesura, entenem el missatge (?) i alhora volem pensar que avui a Sabadell comença una transició, un canvi en profunditat. Després d’una exposició teòrica sobre les conseqüències d’un o altre model de poder, afegeix que per avançar el govern municipal ha d’ampliar les mesures a aplicar. No fa una petició concreta. De fet és un discurs equivalent a una situació de normalitat perquè alliçona al govern sobre com ha de portar el procés, sense facilitar concrecions que permetin conèixer si ICV manté la mateixa línea vermella.
La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, manifesta que la renúncia és positiva però no suficient. Tanmateix es defineix, demana a tots els imputats que segueixin l’exemple del Ricard Estrada, que —tard— ha fet un gest que li permet recuperar la dignitat. No és admissible que Manuel Bustos segueixi de regidor cobrant el sou de la Diputació (des del mes de novembre cobra en concepte de dedicació exclusiva 83.546 euros/any). Perquè l’important, segueix, no és preservar el seu sou i la cadira, l’important és que la ciutadania tingui totes les garanties que la gestió de l’Ajuntament es fa amb honestedat i amb transparència amb persones lluny de tota sospita. Els treballadors i treballadores de la casa han de saber que qui els comanda no els està utilitzant per interessos personals o partidistes. I acaba explicitant tolerància zero a qualsevol tipus de corrupció. Fidel a la seva retòrica, (utilitzar només les paraules precises), és l’única que no ha exhaurit els cinc minuts.
En la seva intervenció l’Esteban Gesa, portaveu del PP, mostra una postura ambigua, entre la normalitat i la reivindicació. Insisteix, les persones imputades han d’abandonar els seus càrrecs públics, s’han de complir els acords del Ple i aplicar la coherència del Ricard Estrada. Reconeix que tot plegat no és fàcil i menys amb la conjuntura actual. Seguidament es justifica: el seu grup s’ha comportat tal com ho ha fet perquè el PSC en el seu moment no va prendre les decisions polítiques adequades. Amb el desig que la ciutat recuperi la normalitat i el govern municipal no cometi cap més equivocació, s’acomiada personalment de Manuel Bustos.
Des de CiU, Carles Rossinyol afirma que més enllà del nivell d’implicació amb la trama, el fet d’haver portat la ciutat al col•lapse ja els invalida per gestionar els interessos de la ciutat. Amb un to conciliador demana, pel bé de la ciutat, per a facilitar el canvi cap aquesta nova etapa on s’ha de recuperar la confiança, que Manuel Bustos deixi l’acta de regidor. Seria, afegeix, un acte de generositat i la forma de demostrar que s’estima la ciutat per damunt de tot.
És el torn del govern. El portaveu Ramon Burguès deixa clar d’entrada quines han estat les intervencions més punyents al tractar les portaveus d’EUiA i de l’Entesa de fonamentalistes i intolerants. Després d’una retòrica amb els arguments de sempre deixa anar una perla: el Manuel Bustos ha de retirar-se de l’alcaldia perquè els grups de l’oposició no han desenvolupat de manera democràtica el seu rol.
Dit en boca del grup que ha permès la corrupció més rellevant a l’administració pública resulta com a mínim cínic. Només cal recordar com l’oposició, abans d’esclatar el cas Mercuri, s’ha fet tips de denunciar males pràctiques urbanístiques o contractuals i la resposta del govern sempre ha estat la indiferència quan no el menyspreu. Al destapar-se la situació real els grups de l’oposició, fent valer la seva majoria democràtica, s’han limitat a dinamitzar acords de Ple seguint estrictament la normativa vigent. Acords que el govern ha incomplert.
A l’acabar diu no entendre que ara l’equip de govern no pugui gaudir de la confiança de l’oposició, doncs els regidors imputats ja no tenen responsabilitats i els càrrecs de confiança han estat retirats de la gestió (fa referència a la primera petició de l’oposició tres mesos endarrere) i per tot plegat demana responsabilitat institucional. Quan finalitza una tercera part de la sala aplaudeix.
Immediatament intervé Manuel Bustos per a agrair la feina feta pel Ricard Estrada i justificar-ne l’absència. Posa èmfasi en reconèixer que no cal ja la presència del regidor de Sostenibilitat perquè el compromís que havia assolit, quan li va demanar treballar per la ciutat, ha finalitzat. Bé, sembla que aquesta petició en ferm només la va fer a l’Estrada. En qualsevol cas no se’ns escapa que la fidelitat al compromís, en condicions normals, hagués arribat fins al pròxim Ple d’investidura. Si això no ha estat així és per altres motius que Manuel Bustos eludeix.
Després de referir-se de forma concisa al fets i les possibles seqüeles, finalitza amb el breu i clàssic acomiadament: està satisfet per les coses ben fetes, admet que possiblement algunes no ho siguin tant, reparteix agraïments i demana disculpes per si algú s’ha sentit ofès. Entre mig, però, es plany amb una frase lapidària: la condemna arriba abans que la justícia.
Ah! Sr.Bustos, finalment ho ha entès. Una cosa és l’espai social de la política i l’altra l’activitat professional de la justícia. Si tres mesos endarrere, hagués escoltat la proposta generosa de l’oposició i no córrer d’un lloc a l’altre proclamant la seva innocència sobre un delicte del qual ningú l’ha acusat, segurament avui vostè veuria reconegut el seu gest, ens hauríem estalviat aquest ple, i Sabadell no estaria patint les conseqüències d’aquest drama… Encara té, però, una opció airosa, li ha apuntat el Carles Rossinyol durant la seva intervenció.
A l’aixecar-se el Ple en Manuel Bustos desapareix ràpidament. Pels passadissos molts es pregunten pel nou candidat o candidata a l’alcaldia. Es barregen els noms de dos homes i de dues dones. Això em fa pensar en el comentari del portaveu del PP, compte en no equivocar-se: els homes, tant l’un com l’altre, són mencionats en el sumari del cas Mercuri.