Virginia Domínguez - Regidora del Grup Municipal d'Entesa per Sabadell
Fa aproximadament un any, amb l’inici del període d’exposició pública de l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental, es van conèixer els detalls del projecte del perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat a Sabadell. Malgrat ser un dels projectes de ciutat més importants del segle, que en bona mesura determinarà les comunicacions de les properes dècades, no va tenir en aquell moment un ressò en proporció a la seva transcendència i fins i tot l’Equip de govern municipal gairebé hi va passar de puntetes.
Amb aquesta actitud, l’Equip de govern no va convocar la Taula de Mobilitat, ni l’Agenda 21, ni cap altre fòrum per donar a conèixer les característiques del projecte i debatre’l amb els principals agents polítics i socials. La Generalitat, per la seva banda, no va obrir “l’Oficina d’Informació” sobre el projecte al Casal Pere Quart fins el 18 de desembre de 2006, dos mesos i mig després d’haver finalitzat el període d’exposició pública, és a dir, fins que no es va tancar el termini per presentar al·legacions, fet que la va convertir en un simple aparador, en lloc d’haver servit per a informar prèviament i facilitar la participació durant aquest període.
L’Entesa per Sabadell va fer la seva feina: a la Comissió Municipal d’Urbanisme del 20 de setembre de 2006 ja va sol·licitar ampliar el termini d’exposició pública, donada la transcendència del projecte, va reclamar que es donés més informació a la ciutat i que es realitzés un debat ciutadà. La resposta del govern municipal fou negativa. L’Entesa va presentar al·legacions a l’estudi informatiu, com també ho van fer algunes entitats i particulars, i va sol·licitar el soterrament de la via des de Sant Quirze, que evita l’enderrocament dels habitatges al barri de Gràcia afectats pel projecte oficial i la interrupció de la ctra. de Barcelona, va proposar millores a les estacions, va introduir propostes per augmentar la seguretat i l’accés a les estacions… En definitiva, va aportar idees per aconseguir el millor projecte per a la ciutat.
Ara, vuit mesos després d’haver presentat les al·legacions, hem rebut la resolució de la Direcció General de Transports. Una resposta decebedora i poc resolutiva, que no concreta cap aspecte ni garanteix cap canvi substancial en relació al projecte oficial, i que remet contínuament al Pla Director d’Infraestructures de Catalunya o al Projecte Constructiu. Un projecte constructiu de dubtosa validesa, perquè es va adjudicar un any i mig abans d’iniciar-se el període d’exposició pública del projecte informatiu, i més de dos anys abans de la resolució de les al·legacions.
Ni que sigui per sentit comú ja es veu que aquest procediment és irregular. O bé per a l’administració el període d’informació pública és un mer tràmit, una formalitat per marejar la perdiu i per fer perdre el temps a les entitats i els particulars de bona fe, ciutadans i ciutadanes totalment indefensos davant de la prepotència de la maquinària administrativa de la Generalitat.
És inacceptable que el projecte constructiu, que, tal i com preveu la legislació, hauria de basar-se en l’estudi informatiu per poder recollir aquelles propostes que puguin millorar el resultat final del projecte, s’adjudiqui exactament dos anys, dos mesos i tres dies abans de l’aprovació d’aquest. És una mostra del valor que atorga l’Administració a la participació de la ciutadania i de les organitzacions en els processos administratius.
Es tracta d’un fet prou greu i transcendental com perquè sigui la pròpia administració local i autonòmica, qui invalidi l’adjudicació del projecte constructiu i garanteixi els drets de la ciutadania. La pilota està al seu camp.