Per Sebastià Ribes i Garolera
Entrants
Mentre el Sr.Bustos feia un gira per tots els mitjans de comunicació en un intent de sortir indemne (sobre tot ell) del cas Mercuri, va intentar primer la reducció de l’ordre del dia del ple ordinari del mes de desembre, sense mocions, i després que no es realitzés. Davant la negativa de l’oposició finalment va accedir a convocar el Ple.
Sabedor que l’Entesa per Sabadell ha estat prou àgil per presentar dins de termini una moció on demana el nomenament d’un alcalde accidental, abans de veure’s amb la tessitura de complir un mandat del Ple, ell mateix executa la proposta amb el nomenament del Juan Carlos Sánchez. Així evita ser present en el que promet ser l’esdeveniment polític més rellevant a la ciutat en els últims tretze anys.
El Ple comença a les sis. En contra del costum d’obrir les portes de la sala un quart abans del seu inici, el PSC ha convocat i ha facilitat a les persones afins l’accés al recinte una hora abans. Per complementar l’aïllament del Ple respecte el públic interessat, el qual omple els passadissos, hi ha col·locats al llindar dos personatges (no treballen a l’Ajuntament) que pel seu volum i actitud responen al perfil de matons de discoteca. Alhora no es retransmet la sessió per la web municipal, diuen arran d’una avaria (sic). Una vegada més, els fets neguen les afirmacions de transparència del govern municipal. Així s’inicia la sessió, immersos en el genuí estil Bustos.
Al no haver-se convocat les sessions informatives prèvies l’ordre del dia és minsa. Dels punts de tràmit el més significatiu és aprovar l’acord amb la plantilla municipal sobre les retribucions a percebre segons les pautes del govern central. Excepte l’Entesa, tots els grups es mostren satisfets per l’acord realitzat amb els representants sindicals. L’Entesa es manifesta crítica al considerar que en les circumstàncies actuals els treballadors s’han trobat davant d’una situació de caixa o faixa i destaca la diferència amb altres ajuntaments on no estan supeditats a un pla d’ajust (pla fet pel govern municipal per poder pagar els deutes amb els proveïdors).
Serà una sessió plenària curta. Només portem una hora i ja encetem l’apartat de les mocions dels grups, el qual ha motivat la presència dels mitjans de comunicació amb les corresponents càmeres de TV. Els operadors ocupen, com poden, la petita tarima situada darrera del públic de la sala. Jo em trobo a peu dret al costat de la corresponsal de la “Cuatro”. En aquest moment amb la sorpresa dels periodistes, que no s’imaginaven un edifici tan permeable, es comencen a sentir els crits de les persones concentrades a la plaça: Bustos, dimissió. Bustos…
La primera moció la presenta CiU. Per la transparència i el bon nom de la ciutat, demana la constitució d’una comissió perquè analitzi totes les adjudicacions fetes pel govern els darrers cinc anys. El ponent, Carles Rossinyol, és una de les vegades on aixeca el llistó amb un discurs ordenat i emprant arguments coherents per justificar la petició. La moció és aprovada per unanimitat perquè el PSC vol mostrar que actua amb transparència.
Primer plat
La segona moció és la de l’Entesa per Sabadell, i tots els grups de l’oposició han demanat ser-ne proposants. La Virgínia Domínguez, en nom del col·lectiu, presenta la moció on s’inclouen tres peticions:
1. Instar l’Alcalde a nomenar un alcalde o alcaldessa accidental fins que finalitzin les diligències prèvies sobre el cas Mercuri;
2. Instar l’Alcalde a cessar els càrrecs electes i els càrrecs de confiança imputats en el cas Mercuri de les seves responsabilitats de gestió;
3. Acordar que les despeses per a la defensa dels càrrecs electes i càrrecs de confiança imputats no sigui finançada amb fons públics.
La portaveu de l’Entesa fonamenta la petició amb una intervenció rigorosa plenament ajustada al fets. En nom de tots, parla de la situació de descrèdit de la institució municipal i de l’ombra de corrupció que plana sobre el govern del PSC, on el Sr.Bustos és el màxim responsable. Encara que no ho vol reconèixer, afirma, ha estat imputat pel càrrec de tràfic d’influències, malversació de fons públics i omissió del deure de perseguir delictes. Destaca que com a persona té tot el dret a la presumpció d’innocència, però l’àmbit de la política, la gestió del bé comú, supera el llindar personal i si alguna persona no és mereixedora de confiança, ha de ser retirada de la gestió. Recorda com el mateix PSC, fa dues setmanes en el seu programa electoral deia el mateix. I afegeix: en aquest cas, amb un procés judicial obert, aquest govern ha perdut la confiança política de la ciutat.
Durant la seva intervenció ha esmentat, un a un el nom de tots els implicats, polítics i càrrecs de confiança. La periodista de la “Cuatro” no els coneix i em demana que els identifiqui entre els regidors/es del govern. La càmera de TV enfoca, un darrera l’altre, el Joan Manau, el Francisco Bustos i el Ricard Estrada.
La Marisol Martínez, portaveu d’EUiA, en la intervenció simula un cos a cos amb el Sr.Bustos com si fos present a la sala. Li retreu les vegades que ha alabat ostentosament en els plens al principal imputat Jordi Soriano, exregidor del PP. Fins el punt, diu, que avui no sabem si el mateix Sr.Bustos és culpable o és un cas d’omissió. Recorda quan el Sr.Bustos es va fixar un sou per damunt del president del govern central i els dels seus companys per damunt dels ministres, així com l’elevat percentatge de familiars a la plantilla municipal. Finalment posa el dit a la nafra quan diu: en el fons no s’està jutjant una trama immobiliària, el que s’està jutjant és l’estil Bustos, sense un mínim d’ètica per anunciar la retirada de la gestió a tots els afectats.
La corresponsal s’estranya que parli en nom d’EUiA i em pregunta pels d’ICV. L’explico que serà la següent intervenció, a Sabadell les dues formacions estan renyides des de l’inici de la legislatura.
La portaveu d’ICV, Carmen Garcia, després de desitjar sort a l’alcalde accidental (sic) com qui s’ha llençat a una aventura, inicia el seu discurs a l’entorn de tres idees. Primer es dedica a clarificar que Sabadell no és el Sr.Bustos. Argumenta que l’honorabilitat de la ciutat no ha estat qüestionada com diu ell, perquè la ciutat la formen el personal municipal, la ciutadania, els seus càrrecs electes, … Qui ha estat qüestionat és ell mateix i ara es dedica a fer confondre el seu problema amb la institució. Al final tot ho relaciona amb la segona petició de la moció.
Un discurs una mica recargolat opina la periodista. Sí, penso, la Carme ha fet un sil·logisme teòric per entesos, però a la pràctica des d’ara tothom de Sabadell que volti per fora serà senyalat: Ah! Ets de la ciutat del Bustos. És indiscutible, hem entrat a la llista de les “ciutats corruptes”.
La segona idea encara es fa més espessa. Amb una intervenció llarga a base de donar-li voltes al tema de la presumpció d’innocència, el sotrac personal dels afectats, el valor cívic dels denunciants i les condicions que han propiciat els fets, conclou en la bondat de tot allò que ha passat perquè així es clarifiquen les coses.
La noia de la “Cuatro”, sembla que agafi confiança i em diu fluixet:
—Una mica “plasta”, no? No té el temps limitat?
—Sovint abusa del temps lliure que disposa.
Finalment entra en el tema de les responsabilitats, motiu de la moció, i demana actuar amb coherència, repeteix l’argument emprat per la Virginia Domínguez a l’esmentar el programa electoral socialista, però llegeix tota la pàgina del document! Acaba amb la petició a l’alcalde accidental d’executar la retirada de funcions de les persones afectades.
—Demana una cosa que no pot fer— dic pensant en veu alta.
—Ah! No?
—És alcalde en funcions, legalment no té plens poders— li clarifico.
—I ella no ho sap això?
—?? — poso cara de circumstàncies.
L’Esteban Gesa, portaveu del PP, es mostra només moderadament satisfet per la decisió del Sr.Bustos perquè amb els mateixos arguments hauria d’haver actuat sobre la resta d’imputats. Lamenta haver procurat netejar abans la imatge del PSC que la de la ciutat, fins avui coneguda per les seves indústries i des d’ara per corrupcions i tràfic d’influències. Sense dir-ho, reclama s’actuï amb la contundència amb què s’ha expressat el PSC en casos similars d’altres formacions polítiques. Quan la justícia clarifiqui els fets, matisa, les persones sense cap responsabilitat penal, han de recuperar els càrrecs i l’honorabilitat. Amb la seva curta i concisa intervenció de dos minuts dóna un respir a la sessió.
És el torn del Carles Rossinyol, però un paper sorgit d’entre el públic, arriba a les seves mans des de l’oposició. En aquest moment el Ple s’assabenta que la sessió no és retransmesa per la pagina web municipal, fet que lamenta.
El portaveu de CiU denuncia la falta de valor del Sr.Bustos per no assistir al Ple. Recorda els qualificatius que el mateix Bustos ha donat a la ciutat: el lloc de l’esforç, de l’optimisme, del respecte, de l’amor, de la confiança, de l’austeritat, de la llibertat, de la responsabilitat i de l’hospitalitat. Ara proposa afegir-hi el de la valentia. Valentia per explicar directament als representants de la ciutat la seva decisió. Decisió que humanament compren, diu, perquè ha de ser difícil gestionar una ciutat com Sabadell i alhora preparar una defensa judicial. Però no s’explica, raona, perquè el mateix criteri no s’ha aplicat a la resta de persones imputades. I posa un exemple demolidor: quin dia a dia pot haver-hi en una comissió com la d’urbanisme on el responsable polític i el tècnic en cap estan imputats? Quina feina es pot fer o fiabilitat poden donar cara al públic? Ell mateix contesta: molt poca.
És la primera vegada que el grup del govern ha d’aguantar durant tres quarts d’hora (primer torn) les intervencions de tota l’oposició sobre un mateix tema que els afecta directament i de forma col·lectiva, uns per ser imputats i la resta com a membres del PSC. Ho fan amb la cara llarga d’emprenyats o disgustats però a diferència d’altres plens, amb més atenció i poques consultes al telèfon.
Qui aparenta més tranquil·litat i aconsegueix mantenir durant totes les intervencions una fesomia de normalitat és l’alcalde accidental, el qual amb guant de seda talla les expressions espontànies que sorgeixen d’entre el públic i regula el temps de les intervencions. Abans de donar la paraula al nou portaveu socialista, ens informa que es reserva per ell els dos minuts finals de la cloenda que li correspondria utilitzar al portaveu del PSC. És com dir-nos, a diferència de l’anterior: no faré ús ni abús de la meva autoritat.
El portaveu socialista, Ramon Burgués, utilitza els cinc minuts per dir, repetir i revoltar els mateixos arguments exposats darrerament pel Sr.Bustos: no fer res a l’empara de la presumpció d’innocència. No contesta ni replica cap dels matisos i percepcions que ha posat de manifest l’oposició, la qual tal com sembla ha parlat davant d’un mur d’orelles sordes. No ha servit de rés repetir diverses vegades que no es qüestiona la presumpció d’innocència, que tan sols es demana, per credibilitat, realitzar allò especificat pel mateix PSC.
Segon plat
Tant és així, que la Virgínia Domínguez contesta al portaveu socialista que sembla no donar cap valor a les imputacions, com si fos normal anar imputant a la gent, fins i tot sembla qüestionar les decisions judicials. Alguna cosa volen dir aquestes imputacions, explicita, quan el Sr.Bustos es va passar quatre dies matisant que estava denunciat, no imputat (el Ramon Burgués fa que no amb el cap); és així, vostè ho sap, perquè també estava a les reunions on es va dir. I al final afegeix: escolti, el seu programa diu, “innocent o culpable la persona imputada per corrupció econòmica quedarà aïllada de les seves responsabilitats” … en aquesta sala hi ha tres persones imputades (glop!).
La Marisol Martínez, insisteix en el segon punt de la moció, retirar les funcions als imputats, i emplaça a l’alcalde accidental a executar-lo perquè perdran la votació.
La periodista, pel que sembla no massa informada, a les hores s’adona que alguna cosa no li quadra:
—Però… no tenen majoria els socialistes?
—No, els hi falta un vot. Fins ara, ha passat el mateix que en el mandat anterior, el PP sempre els hi ha donat el vot clau. Veurem a partir d’avui.
—Val.
En el seu torn la Carmen Garcia afirma que la mateixa situació en una empresa privada el gerent no dura ni 24 hores i l’Esteban Gesa es ratifica en la petició “porqué la mujer del César también tiene que parecerlo”. Se m’escapa:
—No és així
—No la conec aquesta dita— respon la corresponsal mentre continua escrivint notes.
Doncs vas bé, penso.
Ara té la paraula el portaveu de CiU. Demana no treure importància als fets com si es parlés del cas aïllat d’una sola persona, perquè s’està parlant del: Sr. Manuel Bustos, alcalde, imputat. Del Joan Manau, tinent d’alcalde d’urbanisme, imputat. Del… i esmenta pausadament els vuit noms i càrrecs del polítics i tècnics de confiança afectats. A la sala es fa silenci i a les files socialistes alguns baixen la cara.
El Juan Carlos Sánchez utilitza els dos minuts que s’ha reservat per insistir, de forma condensada, en els arguments socialistes. Sense emprar el deix de suficiència o “xuleria” a què estem acostumats des de la presidència, reclama practicar la presumpció d’innocència. Que no sigui només un discurs, diu amb un to com si l’advocat estès demanant que fossin disculpats. Acaba amb la comparació entre la realitat i la nota inicial de fiscalia, a la qual atribueix la confusió mediàtica (!).
Postres
Així que pot, la portaveu de l’Entesa per Sabadell li clarifica que ha estat el Sr.Bustos qui ha dedicat un munt d’hores a generar confusió política en els mitjans de comunicació, ningú ha parlat tantes hores com ell, ara no es pot queixar de les conseqüències. I tanca el debat dient: una cosa és la presumpció d’innocència a nivell personal i l’altra la confiança política. Mentre hi hagi persones imputades en càrrecs polítics i càrrecs de la seva confiança directa aquest govern, el govern del partit socialista, el govern del Manuel Bustos no és mereixedor de cap mena de confiança política.
L’alcalde accidental, en la votació històrica, evita la visualització dels vots favorables.
Mira a les files socialistes:
—Vots en contra? El partit dels socialistes.
Amb la mirada a l’oposició:
—Abstencions? Cap. S’aprova per majoria.
Al recollir la taula
Per primera vegada el conjunt de l’oposició ha votat conjuntament en contra del govern del Sr.Bustos. Ho ha fet sense estridències, respectuosa amb les persones i el seu dret a la presumpció d’innocència. Si el Sr.Bustos no compleix el mandat del Ple, una vegada més es posarà en evidència el seu estil prepotent al marge de l’actuació democràtica i l’ètica política. Si fos així, l’oposició estarà plenament legitimada per actuar com consideri més adient.