Per Sebastià Ribes i Garolera
MEMORIAL LLUÍS COMPANYS A SABADELL
En consideració a la data començarem a comentar el Ple d’octubre pel final.
Un cop finalitzat l’ordre del dia de la sessió, el senyor Bustos cedeix la paraula a les persones que assisteixen al Ple com a representants del Memorial Lluís Companys a Sabadell.
En nom d’aquest col·lectiu, format per entitats i organitzacions polítiques, es fa lectura d’una semblança on s’esmenten els fets que van conduir a l’assassinat del President de la Generalitat, Lluís Companys, el 15 d’octubre de 1940.
Com podeu suposar aquells que es diuen demòcrates, però que sempre han estat al costat de l’aixecament militar i feixista contra la República l’any 1936, al sentir que la presidència cedeix la paraula al Memorial s’aixequen i abandonen la sala.
Alguna cosa de l’ambient ha canviat. D’ençà que els tres escons del PP estan buits es respira menys hipocresia.
UN INICI DE PLE INSÒLIT
Només arribar a la Sala de Plens, la primera sorpresa. Està plena de gom a gom, tots els seients ocupats o reservats. Tindrà alguna cosa a veure amb el grup de dones que estaven reunides a la plaça i la fila de policies municipals, dins de la Casa Gran, custodiant l’escala d’accés? Ha estat la primera vegada que no he pogut accedir lliurement a l’Ajuntament, ha calgut esperar-me un moment i seguidament el conserge m’ha obert la porta.
Doncs no, res a veure. La vida municipal és tan rica en esdeveniments que pot succeir una queixa massiva del col·lectiu de la neteja per les condicions laborals i a vint metres fer-se el reconeixement a una regidora que deixa el càrrec. Entre mig, però, el govern col·loca la policia per fer de filtre o de colador, segons es miri, i així calmar les seves pors vers “la presumible” violència de les treballadores.
Concretament la regidora del PSC, Maria Ramoneda, deixa el càrrec institucional per jubilació, ens diu, als 74 anys. Ei! Tothom és lliure de jubilar-se a l’edat que vol i pot. A banda, s’ha confirmat el rumor estès durant la campanya electoral: la Maria Ramoneda es torna a presentar perquè el Sr.Bustos no perdi ascendència entre el col·lectiu de la gent gran però posteriorment es retirarà. De fet és una de les moltes estratègies electorals d’aquells partits que sense deontologia política l’únic a prevaldre són el nombre de vots a recollir i no en quines condicions es fa. Presentar-se sabent que no compliràs el compromís dels quatre anys, sense dir-ho, és fer un lleig a les persones que et voten.
La renúncia de la regidora formalment ha de fer-se al final del Ple, perquè encara ocuparà l’escó durant tota la sessió, però es realitza a l’inici, abans d’encetar l’ordre del dia, perquè el públic del Ple, que assisteix per l’acomiadament, no hagi de suportar les previsibles cinc hores de debat. És un detall i alhora un greuge comparatiu amb la regidora de CiU, Lourdes Ciuró, la qual no va gaudir d’aquesta opció en el seu acomiadament el desembre passat arran de la seva incorporació al parlament espanyol.
A banda, cal reconèixer que la Maria Ramoneda s’ha “patejat” durant anys totes les festes i actes realitzats a l’entorn de la gent gran i els col·lectius de persones amb minusvalidesa. Això vol dir moltes hores de la vida privada posades al servei de la política del PSC. A la seva manera ha estat una engrescadora i dinamitzadora d’aquests grups i col·lectius, encara que algunes vegades sense discernir gaire on acaba l’oferta pública i comença l’atenció al particular. Un fet que ha comportat diversos problemes a l’equip de govern, només cal recordar l’afer dels apartaments tutelats del complex Sant Oleguer.
Ha estat doncs, nominalment, un bon puntal a les llistes del Sr.Bustos, on ni ell ni cap més dels regidors o regidores del seu grup poden mostrar la trajectòria d’activitat acumulada per la regidora. De fet, es fa difícil pensar que l’activa Maria Ramoneda cessi, mentre el cos aguanti més aviat serà tal com li diu el Sr.Bustos “segur que seguiràs treballant com fins ara”. Així doncs, el més probable és que continuarem trobant-la per tot arreu, amb les seves complicitats, però sense les obligacions institucionals.
SABADELL PODRIA GUANYAR CAPACITAT EMPRESARIAL
El primer debat el suscita l’aprovació de la classificació d’ofertes per decidir l’empresa guanyadora del concurs per oferir els serveis municipals d’atenció domiciliària. És un contracte de 14 milions d’euros i s’han presentat set empreses. Com tots aquests concursos el resultat té una lectura molt tècnica i ve condicionat pels criteris de puntuació inicialment fixats, on habitualment el cost de la prestació és el factor més determinant.
Aquest és un dels serveis que anys endarrere donava directament l’Ajuntament. També és una activitat possible de treure a concurs fraccionada en unitats més petites. Una i altra són les possibilitats destacades per l’oposició quan la ponent, Marta Farrés, ha presentat el dictamen.
La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, manifesta el seu desacord en externalitzar el servei però ja que s’ha fet, diu, molt millor fragmentar-lo per facilitar l’accés d’empreses més petites que aportin proximitat. I afegeix “Això significaria que el servei estaria a l’abast d’empreses de Sabadell, i no ens trobaríem davant d’una competició entre multinacionals…Evitaríem l’inconvenient de treballar amb grans empreses multiservei que no tenen cap arrelament al territori i que, per tal d’oferir preus molt competitius, apliquen unes condicions laborals molt dures a les treballadores que per força repercuteixen negativament en la qualitat del servei… És un model que no compartim i que sostreu capacitat empresarial a Sabadell”.
El regidor d’EUiA, Juan M. Mena, anuncia el vot en contra del seu grup perquè el servei, diu, podria ser realitzat directament per l’Ajuntament. I amb un to rotund afegeix: és el moment de demostrar que saben governar fent gestió directa. La Carmen Garcia, portaveu d’ICV, diu defensar també el criteri de la gestió directa o la fragmentació de la contracta per diversificar les empreses, però posa èmfasi en la possibilitat d’haver estat menyspreada la millora del servei realitzat fins ara perquè l’empresa actual queda en sisè lloc de la classificació. Amb tot això no fa cap comentari directe sobre la proposta.
La regidora Rosa Roig de CiU també es pregunta, davant dels resultats, fins ara s’ha donat un bon servei? Manifesta l’opinió de no ser creïble la rebaixa econòmica i alhora oferir una millor prestació de l’activitat. El PP no intervé, no té opinió, això vol dir que s’abstindrà per satisfacció del Sr.Bustos.
En la rèplica, la ponent, Marta Farrés, es mostra estranyada perquè ara es qüestiona una activitat, diu, que temps endarrere va ser sotmesa a enquestes de qualitat. Explica com la rebaixa en el cost dels serveis està relacionada amb les circumstàncies actuals, les quals han canviat respecte els anys anteriors. Opina que tota l’oferta a una sola mà garanteix l’adequada aplicació global del servei i afirma que no pensen renunciar a continuar fent un seguiment i alhora assegurar-se de la seva bona realització.
El servei és adjudicat segons la proposta pels vots a favor del PSC i l’abstenció del PP i ICV. La resta de grups expressen el seu rebuig.
EL CONSELLER REVOCA L’ÀMBIT DEL CASTELL DE CAN FEU
El ponent, Joan Manau, presenta la suspensió que ha decretat el Conseller com una qüestió de tràmit, però pels comentaris de l’oposició sembla que Sabadell ha fet el paper d’estrassa davant la Generalitat.
Per fer-nos una opinió ens cal saber: el ple de febrer va aprovar provisionalment la modificació del Pla General a l’àmbit del Castell de Can Feu. El juny el Conseller de Política Territorial suspèn la modificació, sense entrar a analitzar el seu contingut, fins que no s’incorporin adequacions per acord de Ple corresponents als informes de l’Agència Catalana de l’Aigua, de la Direcció General de Comerç, del Departament de Cultura i de la Direcció General de l’Aviació Civil. Es reclamen adequacions relacionades amb quatre informes, un d’ells regulat per decret llei l’any 2009.
El regidor de l’Entesa per Sabadell, Julià Moltó, destaca l’informe mediambiental com a exemple de la deficient gestió on no s’ha considerat un tema tan sensible com l’impacte dels cabals, tant residuals com pluvials. Alhora mostra la seva preocupació perquè, més enllà que la Generalitat els hagi esmenat la plana, després de quasi sis anys de tramitació el govern encara no ha estat capaç de definir l’ús del castell.
ICV i EUiA posen èmfasi en els mateixos arguments. Critiquen la rellevància de les esmenes i el temps transcorregut des de l’exposició inicial, pel que demanen fer una nova exposició pública. I expliciten l’interès del govern per l’operació en sí, més que per la possible utilitat del castell per a la ciutat. A banda, el PP és de l’opinió que s’està fent un tràmit i CiU calla.
En la rèplica el ponent insisteix en la normalitat de les peticions fetes des de la Generalitat i esmenta el Castell de Can Feu com a ampliació del patrimoni en equipaments pel futur de la ciutat. Obvia l’estat ruïnós de l’edifici i l’enorme despesa que significarà per Sabadell, sempre en el supòsit d’arribar a temps a invertir-hi abans que l’edifici s’esfondri. Recordem que han calgut un pla d’ajust i acomiadar a 19 persones per poder fer front a les despeses ordinàries del govern municipal. Estem lluny de veure una sortida a la precarietat econòmica actual.
Aquesta vegada però, davant l’evidència del desencert en l’operació urbanística, a diferència del ple de febrer, l’Entesa ja no es queda sola en la petició d’una rectificació i també voten en contra de l’operació ICV i EUiA. Faciliten la continuïtat del tràmit l’abstenció de CiU i el vot a favor del PP i PSC.
L’ENTESA PER SABADELL, L’OPOSICIÓ REAL
El ple de juny va acordar posar a exposició pública la modificació de l’Ordenança d’Ocupació de la via pública. L’ordenança ha estat modificada de forma rellevant per intentar regular l’impacte de l’increment de terrasses a la ciutat, conseqüència de no permetre’s fumar dins dels locals dedicats a la restauració.
Com la majoria de vegades, des de l’oposició el govern només rep les propostes de millora de l’Entesa per Sabadell de la qual, des d’aquesta òptica, podríem dir: és l’única oposició.
Així doncs l’aprovació final ha d’acceptar o no les vuit al·legacions fetes des de l’esmentada formació política. El ponent, Francisco Bustos, confirma que només l’Entesa va presentat al·legacions, de les quals s’han acceptat quatre, algunes parcialment.
El regidor de l’Entesa, Julià Moltó, es mostra satisfet que la seva organització hagi col·laborat a la millora de l’ordenança a pesar de no ser acceptades totes les propostes, algunes per ell tan significatives com limitar l’espai ocupat en funció de les característiques de la via o limitar visualment, amb marques al terra, l’espai concedit a cada terrassa. Segons ell ha de prevaldre el dret del vianant o de les persones usuàries del carril bici per damunt de l’ocupació sobrevinguda de les terrasses. També es queixa de la falta de transparència en el procés perquè no s’ha fet una correcta publicitat a la web municipal ni en el diari local.
EUiA i ICV demanen respectivament una aplicació rigorosa de l’ordenança i una difusió exhaustiva perquè tothom en sigui coneixedor. El PP es queixa que no s’hagin esmentat les seves aportacions però anuncia el seu vot a favor. CiU insisteix en vetllar pel compliment per evitar el malestar causat per l’ús i abús d’uns i altres.
A la segona volta el ponent matisa que les aportacions del PP foren prèvies, en el procés de l’elaboració, mentre que les de l’Entesa van ser formalitzades durant l’exposició pública. Justifica la no acceptació de les quatre propostes restants per ser de caire massa tècnic i es mostra molest per l’afirmació que no s’hagi publicat a la web municipal, fet del qual en dóna la data precisa. Seguidament en Julià Moltó matisa la dificultat en poder accedir a la informació de la web el ser publicada en un altre àmbit diferent a l’espai destinat a les exposicions públiques i insisteix en la incongruència de no informar del període d’exposició des de la premsa local.
L’ordenança queda modificada per l’abstenció de l’Entesa i EUiA conjuntament amb el vot favorable de la resta d’organitzacions polítiques.
COSES DE LA COMPETICIÓ POLÍTICA
Després d’un vaivé dialèctic entre el Sr. Bustos i el regidor d’EUiA, Juan Mena, sobre negar-se a acatar o no les decisions del govern de Madrid respecte l’increment de l’IVA i la conseqüent actualització de les tarifes dels aparcaments municipals, s’enceta el bloc de les mocions precisament amb una proposició d’EUiA.
L’enunciat sobta: moció a favor de mantenir els llocs de treball de les empreses concessionàries. Així, de cop i volta, és fa difícil d’entendre quin és el paper de l’Ajuntament a casa d’altri. El regidor d’EUiA, Juan M. Mena, fa una defensa dels serveis públics i anuncia la incorporació d’esmenes de CiU, sí, de CiU, i d’haver rebutjat la incorporació d’ICV referida als possibles incompliments de l’empresa SEMATSA. Després quan explicita els acords que proposa, generalitza i posa sota sospita totes les concessionàries al demanar comprovar si actualment mantenen el mateix nombre de treballadors/res i hores laborals que tenien quan se’ls va adjudicar el servei.
Arribats aquí, encara s’entén més malament, perquè normalment en les prescripcions de les concessions es considera el volum del servei i el nivell de qualitat. En conseqüència l’Ajuntament només pot fiscalitzar la contracta i el servei prestat des d’aquests paràmetres. Escoltant-lo dóna la impressió que generalitza per algun darrera fons que se’ns escapa als presents.
Precisament la portaveu de l’Entesa per Sabadell, Virgínia Domínguez, seguint el fil d’aquesta generalització afirma: “estem davant d’una moció que hauria de ser completament innecessària perquè planteja que l’Ajuntament faci la seva feina. És a dir, que faci el seguiment acurat del compliment dels plecs de clàusules de les empreses concessionàries… En aquest sentit, ja fa temps que som coneixedors de què malauradament aquest seguiment no sempre és el correcte… El que correspon a un govern responsable és comprovar si hi ha incompliments i actuar en conseqüència, sigui imposant les sancions o denunciant el contracte”.
Sigui perquè té el cap a un altre lloc o perquè alguna cosa li ronda a flor de pell, tan aviat com pot, el ponent d’EUiA replica amb duresa a la portaveu de l’Entesa: “cap moció és innecessària. La intervenció obliga a la Virgínia Domínguez a aclarir-li allò que ja ens havia semblat obvi, el comentari anava dirigit a la gestió del govern. I li recorda haver comentat de preparar la proposta conjuntament, precisament per la vàlua d’una moció d’aquest tipus, però sense més l’ha presentada EUiA. (Ui! Això s’embolica)
La portaveu d’ICV, Carmen Garcia, lamenta que la moció, en comptes de concretar, generalitzi. Fins i tot, afegeix, per la dificultat de fer un control exhaustiu de cop i volta a totes les concessionàries. Anuncia que el seu grup està estudiant la denúncia feta pel personal de l’empresa de serveis de neteja, SEMATSA, i si observen incompliments i el govern no actua ho portaran al Ple.
Ara ja es comença a entendre la tensió que es respira. Pel que sembla EUiA, davant la denúncia del personal de SEMATSA, ha corregut a presentar una moció generalitzada per avançar-se als altres grups. Coses de la competició política, quan només hi ha capacitat de sobreviure a base de mocions.
CiU agraeix el fet d’haver recollit les seves observacions i manifesta la dificultat de totes les administracions per fer un seguiment exhaustiu de les concessionàries. El PP reconeix l’obligació legal de l’Ajuntament en fer un seguiment, no cal una moció diu.
El portaveu del PSC, l’home sense paraula, incapaç des de la seva posició de govern d’emprar algunes paraules de sensibilitat vers la preocupació explicitada a la moció, fa una intervenció ortodoxa sobre la plena normalitat de la gestió municipal i el seguiment a les 24 concessions segons les clàusules administratives i de fiscalització recollides a la llei de contractes. Així, diu fredament, la moció demana una cosa que ja es fa, aplicar la llei.
En el tancament el ponent, Juan M. Mena, fa una defensa de l’obligació, segons ell, de garantir per part de l’Ajuntament els drets dels treballadors/res i el Sr.Bustos li matisa que per aquests afers hi ha la Magistratura del Treball. La moció és rebutjada pels vots en contra del PSC i l’abstenció del PP, a pesar del vistiplau de la resta de formacions polítiques.
LES PROPOSTES DE CIU NO PROSPEREN
Les dues mocions de CiU no aconsegueixen arrossegar el vistiplau de la resta de forces polítiques. La primera perquè obvia la realitat associativa i queda desconfigurada a l’acceptar una esmena del PP. La moció demana estimular el comerç durant la campanya de Nadal amb actuacions de grups musicals a l’eix comercial de Sabadell, des d’acords entre l’Ajuntament i les diferents entitats musicals. El PP hi afegeix que l’activitat sigui feta a cost zero per l’Ajuntament.
Si la versió original ja era un xic ingènua, ara la petició queda més associada a un desig que suportada per una realitat. Per quina finalitat una entitat ha de respondre a una petició d’aquest tipus de forma altruista, sigui feta des de l’Ajuntament o des d’una associació comercial? L’Entesa per Sabadell és de l’opinió de cercar els possibles acords entre les associacions de comerciants i les entitats musicals o amb la intermediació de la Cambra de Comerç. ICV remarca la dificultat d’aconseguir activitats culturals a cost zero i el desencert de fer un programa al carrer sense la complicitat de les AAVV. EUiA demana ampliar la proposta a tots els barris. Pel PSC la moció és feta sense conèixer la realitat de les associacions de comerciants, ni la campanya nadalenca prevista i pactada amb aquests col·lectius.
La segona moció, on demana que els Consells de Districte (CD) puguin presentar propostes al Ple municipal, és poc elaborada i es mostra incapaç de donar sortida a la diversitat de dubtes que genera. L’Entesa en planteja tres: per què només els consells territorials i no els sectorials? Cal permetre fer-ho als CD sense personalitat jurídica i no a les entitats legalment constituïdes? Com defensaria la moció en nom del districte un membre del govern enfront del seu propi grup? ICV, EUiA i PP coincideixen en treballar per fer canvis dins d’un debat més ampli sobre la Participació Ciutadana o el ROM (Reglament Orgànic Municipal) i no reduir-ho a un afer dels CD. Des del govern es manifesta que ara no és el moment d’incidir en els CD perquè els serveis jurídics ja treballen en la modificació del ROM i posteriorment es podrà encetar el debat sobre el reglament dels CD.
Tot fa pensar que han estat dues mocions presentades sense valorar gaire els pros i contres dels seus continguts. Ja ho aconsella la dita: val més menjar poc i pair bé.
QUE A SABADELL NO ES LLENCI EL MENJAR
És una de les dues mocions rellevants que es discuteixen avui. La proposta ve de la mà d’ICV. Demana que el govern municipal obri una via d’acords amb les mitjanes superfícies i cadenes de distribució per tal de facilitar l’accés social dels aliments frescos en vies de caducar, abans de ser eliminats com a deixalles. Llàstima que el debat d’un projecte complex encaminat a beneficiar a les persones amb rendes més baixes, no hagi pogut gaudir d’una discussió matisada i realista per haver-s’hi involucrat de forma ostentosa la picabaralla present entre EUiA i ICV a nivell local.
La ponent, Carmen Garcia, durant l’exposició dels nou acords que proposa, matisa que dos d’ells són aportacions del PSC (vol dir que ja té l’aprovació del govern). I explica com, per reforçar els atesos de la moció, s’ha adjuntat un estudi sobre l’increment de la pobresa en els darrers anys a Catalunya.
Un cop la portaveu d’ICV acaba la seva exposició el regidor d’EUiA (la portaveu no assisteix al Ple) li retreu d’haver capgirat la moció per indicació del PSC, hores abans del Ple, desvirtuant la proposta inicial. Sense perdre els estreps, però amb un to dur fins avui desconegut en boca del Juan M. Mena, els acusa d’haver-se deixat utilitzar pel PSC i de fer una moció on no es concreten coses, només s’insta a les demés administracions a que les facin. I afegeix, realment hi ha un problema si ICV queda satisfeta amb les mocions que el PSC li refà, el temps està deixant clar (d’ençà de separar-se) amb qui vostès volen treballar.
En el seu torn, la Carmen Garcia nega els canvis i per fer-ho comenta punt per punt la primera i la segona redacció de la moció… però ja està estroncat un debat on la complexitat del tema demana fer-se de forma serena i ponderada, principalment des de les files de l’esquerra. A partir d’aquest moment les intervencions d’EUiA estan encaminades a burxar en les suposades contradiccions de la ponent i les d’ICV són respostes a la defensiva amb la intenció de desmentir la corrua d’acusacions fetes pel Juan M. Mena.
Entremig, cada intervenció de la resta dels grups municipals permet cenyir-se al tema i facilita al públic anar copsant la magnitud d’una iniciativa d’aquest tipus. N’és un exemple la intervenció de la Virginia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, quan anuncia el suport del seu grup precisament per l’objectiu i com es planteja realitzar-se: “contribuir a posar a l’abast de les persones amb més dificultats econòmiques, productes frescos que no poden consumir habitualment; però també pel compromís d’implicació dels serveis socials en el seguiment de la proposta”. I més endavant destaca la innovació plantejada a la moció: una proposta que, per a les situacions noves d’extrema gravetat, busca també solucions noves, que cal ajustar a cada situació, a cada tipus d’establiment buscant el màxim consens en la intervenció social.
El portaveu del PP, retreu que en l’exposició de motius de la moció es parla d’una situació social amb antecedents als governs anteriors a Catalunya i l’estat espanyol i deixa anar una frase lapidària: (tradueixo) “es paradoxal comprovar com qui en el seu dia va exercir de piròman, ara vulgui donar lliçons als bombers de com apagar el foc”. A pesar d’això, arran del tema social, està disposat a donar suport a la proposta si es retiren els punts afegits pel PSC.
El Carles Rossinyol, portaveu de CiU, diu una cosa semblant però utilitza hàbilment l’estudi que acompanya a la moció: “l’índex de la taxa de pobresa a Catalunya es va anar incrementant del 2008 al 2010, període durant el qual ICV estava al govern de la Generalitat”. L’estudi, sorprenentment, només facilita dades fins el 2010! Acusa a ICV d’haver pactat amb l’ANGED, l’associació de grans superfícies, i relaciona l’hipotètic acord amb el vot d’ICV en la moció anterior de CiU sobre la música al carrer. Des del públic no entenem res, hem de deduir que CiU manté unes relacions pèssimes amb ANGED? El portaveu per suavitzar la seva oposició al projecte, en una segona intervenció, proposa que un percentatge del què es cull al Parc Agrari i als horts del Ripoll es lliuri com a productes frescos al Rebost Solidari.
Quan és el torn d’intervenció del govern les postures ja són clares i la renyina entre EUiA i ICV està en plena ebullició. Així doncs, és la Marta Farrés qui explica molt acuradament la proposta, com si hagués estat elaborada per ella mateixa, detalla on i com es poden resoldre els punts febles i justifica amb coherència les esmenes introduïdes. Resulta que dos de les esmenes introduïdes, allò que tan ha indignat al PP i a CiU, ha estat incorporar la petició al govern central d’impulsar una renda que permeti l’autonomia alimentària i demanar al govern de la Generalitat un augment del pressupost per a la Renda Mínima d’Inserció. En resum, amb els arguments i l’actitud la regidora del PSC es fa seva la moció, fins el punt que acaba amb l’afirmació que: “en els temps en els que ara mateix estem, el que cal, és obrir camins, i per tant, si hi ha noves vies per explorar, sempre ens hi trobaran”.
Fet i fet, amb la mediocritat mostrada per l’esquerra tradicional, tant se val si qui escenifica la paternitat de la moció és el PSC. En un tema innovador i sensible com aquest, on es pretén optimitzat socialment uns productes situats al llindar de les deixalles comercials, el que cal és que algú agafi amb coratge el repte i que dins d’uns mesos se’ns puguin presentar resultats. Si és així, tothom hi guanyarà.
Ah! El projecte anirà endavant amb els vots a favor del PSC, ICV i Entesa. S’abstenen EUiA i PP. Vota en contra CiU.
VIA LLIURE PELS HORTS URBANS
La proposició per impulsar una xarxa d’horts urbans no sols és una de les mocions rellevants de la nit, alhora exemplifica què vol dir treballar políticament i correcte amb antelació. Tal com exposa la ponent i portaveu de l’Entesa per Sabadell, Virgínia Domínguez, l’objectiu és ampliar els horts situats al Ripoll amb el foment d’una xarxa d’horts urbans emprant els solars lliures de la ciutat, els quals se suposa seran espais en dessús durant uns anys arran de la conjuntura econòmica actual. Aquesta activitat agrícola ja s’ha començat a promocionar en diverses ciutats i compta amb una llarga tradició en altres països europeus.
El regidor d’EUiA, Juan M. Mena, ha demanat incorporar a la proposta les escoles que desenvolupin el projecte d’un hort urbà. Des d’ICV en Carles Marlés complementa els arguments de la ponent anunciant un seguit de beneficis derivats de la implantació dels esmentats horts.
Insòlitament el regidor del PP, Antonio Vega, felicita a l’Entesa perquè és de les poques vegades, diu, que s’ha presentat al Ple una moció neta i senzilla on tant l’exposició con l’execució està plenament a mans municipals (vol dir que per una vegada no s’ataca ni es reclama al govern del PP). El regidor valora més l’aspecte cultural de la proposta i diu: “Així la canalla sabrà que un enciam o un tomàquet venen d’un hort i no de la nevera.”
CiU ronseja. Recorda el debat mantingut quan ells van proposar ocupar el solar del Vapor Cusidó amb un aparcament de cotxes, aleshores l’Entesa defensava destinar-ne una part a hort urbà. Els arguments d’aquell moment, un cas concret, els fan servir per desqualificar la proposta d’ara pensada amb visió de ciutat.
Des del govern, Ricard Estrada, valora la rellevància d’ampliar l’actual xarxa d’horts i, a banda del seu interès en destaca la complexitat, per això té sentit l’establiment d’una comissió per estudiar la proposta i cercar la forma de gestionar i regular aquesta activitat tant en els espais públics com en els de titularitat privada.
Arribats aquí, no cal ni la ronda del segon torn, el qual només l’utilitza la ponent per fer algunes matisacions i agrair les aportacions fetes. No sols ha estat un tema debatut amb distensió i agilitat, s’ha resol en un temps realment breu. A banda d’agrair-se per l’hora que és, posa en evidència que prèviament s’havia fet la feina de diàleg necessària perquè el tema arribés desbrossat al Ple i en resultés un senzill tràmit.
Els 21 vots a favor de la proposta, CiU s’absté, fan possible que en tres mesos es disposi d’una pla d’actuació damunt de la taula.