Per Sebastià Ribes i Garolera
L’AJUNTAMENT I LA MARE DE DÉU DE LA SALUT
Arribo a la sala i em trobo el Ple del mes de juny començat. Encara falten alguns minuts per les sis de la tarda però pel que sembla el Sr.Bustos està plenament recuperat i ha posat la directa. Acaba d’anunciar el tercer punt, on s’ha de designar el regidor Ramon Burgués patró de la Fundació Mare de Déu de la Salut. Dit d’altra forma, es proposa que l’Ajuntament formi part d’un organisme que té entre les seves finalitats col·laborar a l’increment i esplendor del culte a la Mare de Déu de la Salut, segons les directrius de l’església catòlica i en especial del Bisbat de Terrassa. Oh, la la! L’Església i de Terrassa, això ja és el súmmum.
Sense cap introducció del ponent intervé la portaveu d’EUiA, Marisol Martínez, que s’oposa a la proposta amb un discurs anticlerical propi del segle XIX. Fins i tot fa servir de crossa unes paraules del Pablo Iglesias: “L’església és un instrument fonamental perquè la burgesia pugui mantenir la seva dominació sobre els treballadors i el conjunt del poble”. Talment com si des del 1890 fins ara ningú hagués teoritzat sobre els efectes de l’església.
La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, tanca la segona i última intervenció des de l’oposició. Després d’explicar-nos les finalitats de la Fundació mostra la seva sorpresa per la pretensió que la institució que representa tota la ciutat s’abraci a una determinada confessió religiosa. S’oblida, diu, que l’Ajuntament és aconfessional en un estat laic, i entre les seves funcions no s’hi troben, l’animació espiritual ni l’increment del culte.
El ponent, Ramón Burgués, ho justifica dient que l’entorn del Santuari (propietat de l’Ajuntament) rep moltes visites d’ençà que la Mare de Déu de la Salut és la patrona del Vallès i cal estar a la Fundació per a coordinar l’activitat i les incidències que això comporta. No serveix de res que la portaveu de l’Entesa demani fer com s’ha fet fins ara, vetllar pel patrimoni municipal des de fora de la Fundació.
El Sr.Bustos fa una llarga intervenció per a justificar-se. Comença amb allò que ens té tan acostumats, amb veu ufana diu: “Per mi és un honor ser president del Comitè d’Honor de la Fundació Mare de Déu de la Salut, com ho sóc de moltes altres associacions o fundacions”. Sí, ja ho sabem, les aspiracions d’un Sr. són aquestes, diferents de les d’un alcalde. També tornem a sentir aquella frase: “que com alcalde vol representar a totes les sensibilitats de la ciutat” amb la qual ens anuncia la seva condició de Sr. i per tant s’està escorant a la banda de sempre, a la fàcil, la populista, la d’aigualir les ideologies dins la bassa de la ideologia dretana dominant. Ben diferent a la postura pròpia d’Alcalde, des de la qual mantindria un estatus de neutralitat, per respecte amb qui no està d’acord en promocionar el culte religiós o aquest culte en concret.
Amb unes altres paraules ho expressa la portaveu d’EUiA en la rèplica. Un ajuntament laic defensa la llibertat del pensament religiós, iguala a tota la ciutadania respecte la religió. Si pren part en una religió concreta, no està igualant, està prenent partit. I afegeix: aquesta és la diferencia entre formar part d’una associació contra el càncer o de la Fundació de la Mare de Déu de la Salut.
Ningú més qüestiona la iniciativa, així el Ramon Burgués queda anomenat patró amb els vistiplau de la resta d’organitzacions polítiques, amb el matís que el PSC i PP és pronuncien a favor i s’abstenen ICV i CiU.
L’AJUNTAMENT DE SABADELL ÉS XAUXA?
El següent punt rellevant és sobre les obres del nou Centre Cívic de Torre-romeu. Malauradament aquest ja és un clàssic del Ple i avui per avui el vaixell insígnia de la flota d’actuacions nefastes realitzades des del govern municipal. Per captar la magnitud de la pèssima gestió cal un breu recordatori: El cost de les obres es va estimar en 6,2 milions d’euros i 15 mesos de realització.
El març del 2010 (sí, del 2010) es va adjudicar a una constructora, de les 38 que es van presentar, perquè va fer una rebaixa del 34% i es va comprometre a fer-lo en 10 mesos. La magnitud de la rebaixa ja era motiu per ser desestimada per qualsevol, si es considera que els tècnics de la Casa Gran preparen una oferta amb els números ajustats a favor de l’interès públic. Tot i així, a pesar de les alertes fetes des de l’oposició en aquell moment, l’adjudicació a l’esmentada empresa va anar endavant.
El setembre del 2011 el govern va presentar al Ple una pròrroga d’execució de set mesos i el representant de l’Entesa va avisar que això comportaria una ampliació de pressupost, a la qual el govern va contestar amb desdeny volent donar a entendre que no sabia el què es deia. Dos mesos després el govern va presentar una ampliació de pressupost de 786 mil euros i una pròrroga de sis mesos més, sense la més lleu disculpa pels errors comesos a pesar de les alertes rebudes.
Avui el portaveu del Govern Municipal, amb tota la naturalitat, demana ampliar en 24.000 euros més l’aportació a l’empresa i una pròrroga d’execució fins el 30 novembre. Davant d’aquest històric és justifiquen plenament els comentaris que sentim del representant de l’Entesa: ”l’empresa en lloc de respondre econòmicament a un retard reiterat en l’acabament de les obres encara rep més diners”…” El que va començar amb una rebaixa temerària dels preus a l’hora de fer la licitació s’ha convertit en un serial sense fi i a hores d’ara no tenim garanties que aquesta pròrroga sigui l’última” Hem de convenir que les seves paraules són moderades si recordem tot el què es va sentir a dir en les pròrrogues anteriors.
ICV i CiU mantenen la seva línia crítica. Els primers en quan a la forma d’adjudicació i les successives ampliacions, els segons perquè la consideren una obra desmesurada sense cap previsió dels costos de manteniment, “de nou rics” diuen explícitament. EUiA sempre ha votat a favor d’aquestes ampliacions i pròrrogues. Li ha pesat més el fet de ser un equipament en el seu feu electoral que com s’ha gestionat la realització, tanmateix aquesta vegada canvia el vot.
El ponent, Joan Manau, sense enrojolar-se, és capaç de dir que s’exagera perquè sumant les ampliacions econòmiques encara no es sobrepassa el cost de la proposta tècnica inicial. Sí, ho hem sentit bé, ha estat com dir que els concurs només va ser un formulisme legal i l’empresa té barra lliure per incomplir el seu compromís contractual. Ens preguntem, què deuen estar pensant les 37 empreses restants? Doncs que l’Ajuntament de Sabadell és Xauxa, perquè la modificació és aprovada amb els vots a favor del PSC, els vots en contra de l’Entesa i l’abstenció de la resta de grups.
QUE L’ESGLÉSIA PAGUI L’IBI
Aquesta era la proposta inicial d’EUiA, ICV i l’Entesa, la qual és el reflex del debat que hem viscut recentment en els mitjans de comunicació i la preocupació vers la immunitat de l’Església Catòlica en diferents àmbits. Tanmateix mentre es negociava la moció, abans de ser defensada en el Ple, és van introduir canvis a última hora per a possibilitar l’acord amb el PSC. Això va desvirtuar el discurs dels ponents, pensat en parlar de l’Església més enllà del que resumia la proposta de l’acord final, i va malmetre els arguments de qui s’hi volia oposar perquè les objeccions per a justificar-ho ja estaven recollides a la proposta definitiva.
Com qui s’ha repartit els papers, els grups ponents un a un raspallen el conjunt d’arguments que justifiquen demanar el pagament de l’IBI a l’Església Catòlica. La portaveu d’EUiA completa el recull històric iniciat en el primer punt del Ple de forma més moderada i marca la diferència lloable entre l’església de base i la jeràrquica. Des d’ICV, la seva portaveu fa una exposició de la llei tributària, les seves variants i com afecta a altres entitats jurídiques. Tanca la Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, i exposa el volum aproximat de diners que mou l’Església, els quals justifiquen el fet de tributar pel patrimoni i per altres taxes municipals com ara la recollida de residus.
Des del PP diuen que no toca qüestionar els convenis amb el Vaticà, fet que ja no recull el nou redactat, i que cal considerar els privilegis de moltes altres entitats jurídiques, matís ja recollit en el últim redactat de la moció. CiU mostra la mateixa oposició amb apreciacions més realistes, com ara demanar un cens de totes les finques actualment exemptes de pagar, proposta que ja està incorporada.
El portaveu del PSC, sigui pels comentaris de CiU, sigui perquè a pesar de tot se sent com un nen amb la cara bruta, posa èmfasi en clarificar que no són ponents. Talment com si desitgés un “sí” final una mica més petit que la resta, clarifica com ells només han polit la proposta presentada des dels altres grups.
Així, vist des del públic, encara que en tot moment el debat és ordenat i amb un to pausat lluny de la crispació, respecte els continguts sembla un joc de catúfols. Per això tanca el torn d’intervencions el Sr.Bustos llegint des de la Presidència allò que s’acordava i així posar ordre als comentaris fets a la Sala:
1- Fer un registre de tots els bens urbans i rústics que estan registrats i censats en nom de totes les diferents confessions religioses que hi ha a la ciutat.
2- Actualitzar el padró per liquidar l’IBI i la taxa de residus incorporant tots els bens i immobles l’activitat dels quals no estigui vinculada a les activitats socials.
3- Instar a les Corts Generals a fer les modificacions legals pertinents per evitar excepcions de l’IBI i altres impostos a l’Església Catòlica i a altres entitats jurídiques, excepte les anunciades en el segon acord.
Punts aprovats per tots els grups exceptuant CiU i PP.
LA BATERIA FINAL
Set mocions tanquen el Ple, a banda de la ja comentada sobre el pagament de l’IBI per part de l’Església, i les de l’Entesa i EUiA que deixen sobre la taula, segueixen una moció del PP, dues de CiU i una d’ICV.
La del PP insta l’Ajuntament a negociar amb la Generalitat la modificació del sistema d’inscripció escolar per ampliar-ne les zones. Però quan la ponent, Nicole E. Pans, defensa la proposta parla d’aconseguir la zona única i fa esgarrifar a tota l’oposició tret de CiU. Això provoca un debat sobre què es demana i què s’amaga. El dualisme dialèctic li permet al Ramón Burgués del PSC justificar el seu vot a favor, i així fer un retorn als cops de mà tantes vegades rebuts des del PP. La proposició va endavant amb el suport del PSC i de CiU.
No en surt tan ben parada la primera proposta de CiU, feta amb un enunciat ostentós o de molta pretensió: Trobar una solució al cas de les famílies desnonades a Sabadell. El PSC, ICV i EUiA esmenten que la proposició només és un rentada de cara de CiU perquè va votar en contra, fa uns mesos, de la petició feta pels Afectats per la Hipoteca. A més, afegeixen, no hi ha aportacions significatives en la proposta. Només el grup de l’Entesa per Sabadell en fa una lectura positiva, celebren el canvi de posició convergent, i anuncien que estaran satisfets de trobar-los al costat quan es discuteixin aquestes propostes i similars en el si del Consell d’Administració de VIMUSA, l’empresa municipal d’habitatges, lloc on s’han d’executar els continguts recollits a la moció. Mentre, però, aquesta és rebutjada amb els vots en contra del PSC, ICV i EUiA.
La d’ICV és una d’aquelles mocions tipus que els partits fan córrer entre els seus grups municipals. Vull dir que no és una aportació directa fonamentada en la vida de la ciutat. Demana al govern de l’Estat mantenir el pressupost estatal destinat a polítiques actives d’ocupació. Per la correlació ideològica dels grups i la relació institucional entre el PP i CiU, és fàcil de preveure el resultat de la votació. Tanmateix la intervenció del portaveu del PP, molest per la proposta, ens descobreix el joc a l’ombra que mantenen amb el Sr.Bustos. És una moció de cara a la galeria, diu l’Esteban Gesa. I afegeix que ells treballen d’una altra forma, per això han acompanyat al Sr.Bustos a Madrid per parlar del Quart Cinturó, de l’Aeroport i de l’Estació Sabadell Centre. Ah! Com s’ho portava callat el “jefe”. El Sr. Bustos se’l mira amb cara de pòquer. A pesar d’això el PP queda sol. Tal com era de suposar la moció s’aprova amb els vots a favor del PSC, Entesa, ICV, EUiA i l’abstenció de CiU.
La segona moció de CiU, a la qual d’entrada s’hi afegeix el PP, es converteix en l’estrella de la nit perquè aconsegueix l’aprovació per unanimitat. Demana dotar-se d’un Reglament de cessió de locals municipals. De fet és un tema encetat el 2009 que finalment no va reeixir. Avui però sembla que tothom està més propens a un acord. Fins i tot el Lluís Monge del PSC s’ha avançat al Ple convocant tots els grups per tractar aquest tema.
A 2/4 de 12 de la nit s’aixeca el Ple.