El fracàs econòmic dels governs Bustos

Virginia Dominguez Alvarez. Regidora Portaveu del Grup Municipal d'Entesa per Sabadell

El decret llei 4/2012 ha tingut la virtut de confirmar el que des de l’Entesa venim denunciant des de l’any 1999: la gestió irresponsable del diner públic dels successius governs encapçalats per Manuel Bustos, en connivència amb altres grups municipals. En aquests 12 anys han aconseguit ni més ni menys que passar d’unes finances sanejades a unes finances hipotecades.

Però el fet d’arribar a aquesta situació de l’economia municipal no ha estat per una qüestió d’atzar. Han gastat alegrement, malbaratant els diners de la ciutat amb despeses innecessàries i fent inversions de dubtosa viabilitat. En el millor dels casos, pensant que l’escenari de bonança duraria sempre. Sense cap previsió per afrontar situacions difícils, per disposar de liquidesa quan no arribessin els diners d’altres administracions.

La pràctica d’aquests anys ens situa en l’actualitat, amb 25 milions d’euros de factures impagades. El pla d’ajust aprovat en el darrer ple posa de manifest el fracàs de la política pressupostària de Manuel Bustos i també de la seva capacitat negociadora, de la relació amb la Generalitat per aconseguir els recursos necessaris per a la ciutat. Un fracàs, en definitiva, de la política municipal, per nosaltres la política amb majúscules.

Perquè fer política és diàleg, és arribar a acords, negociar, no plegar-se a la voluntat de les administracions que ens deuen diners, però per damunt de tot és administrar de manera responsable els diners dels ciutadans i ciutadanes. Si haguessin sabut fer política, ara no estaríem parlant d’un pla d’ajust que hipoteca l’Ajuntament durant 10 anys.
Ara, la ciutat haurà de finançar aquest fracàs, els comptes estaran intervinguts durant 10 anys i haurem de pagar un interès del 5% per un crèdit que permeti fer front a les factures del 2011. Les condicions les posa Madrid i, com sempre, “guanya la banca”.

En síntesi, tenim 4 milions de dèficit del 2011 i 25 milions de deute als proveïdors. Fa vergonya haver arribat a l’extrem de demanar crèdit per pagar factures de despeses ordinàries. Només Badalona i Vilanova ens superen en el rànquing dels que més deuen. Mentre, hi ha altres ajuntaments com Terrassa o fins i tot Barcelona que no deuen factures. Ciutats que no hauran de patir els efectes d’un pla d’ajust, ciutats que tindran més marge per encarar el futur.

El pla d’ajust de Sabadell és més del mateix, no fa una aposta real per canviar de política. Un error en un moment en què és ineludible un canvi radical de visió que difícilment aquest govern pot liderar. Caldria definir clarament què és prioritari, què és el que necessiten els ciutadans i ciutadanes, sobretot els que pateixen situacions de precarietat.
Aquest pla tindrà efectes negatius sobre els treballadors municipals, que ja estan patint altres retallades, però, en canvi, no toca els sous dels càrrecs polítics i contempla la reducció de només el 25% dels càrrecs de confiança.

D’altra banda, aposta per pujar impostos sense oferir més serveis, una política que és merament recaptatòria. A més, preveu ingressar 12 milions d’euros més pel 2013 gràcies a pujades d’impostos, 12 milions i mig pel 2014 i gairebé 13 milions a partir del 2015. Si bé l’any 2013 una part (3 milions i mig) prové de l’IBI extraordinari imposat pel govern espanyol. Tot fa preveure doncs que per mantenir l’augment d’ingressos els propers anys s’aplicaran increments molt per sobre de l’IPC, fent recaure als ciutadans els plats trencats de la mala gestió.

El pla contempla tímidament la recuperació per part de l’estructura municipal de tasques ara privatitzades, però es queda en un parell de casos amb poca incidència, en un camp en què es podrien arribar a estalviar molts diners invertint la tendència privatitzadora i recuperant serveis de gestió directa.

En definitiva, aquest és un pla d’ajust, encara molt genèric, que no suposa un canvi fonamental en la política del govern del PSC. Un govern que no ha sabut gestionar la crisi i tampoc no sap governar sense malbaratar. Un govern que no té cap altre recurs que traspassar la seva gestió irresponsable a la butxaca dels sabadellencs i sabadellenques.