Intervenció de Virginia Domínguez en el ple municipal del 4 d'octubre de 2011
Des de l’Entesa per Sabadell vam votar a favor de la moció de CiU, que demanava que el govern donés compte del Pacte per a la millora de l’ocupació i la competitivitat. I ho vam fer perquè aquest és un exercici de transparència, un espai on es pot valorar si realment aquest pacte ha tingut algun fruit.
Però, d’altra banda, no deixa de ser surrealista que el pacte vingui al ple per fer balanç i en canvi no vingués per ser aprovat. Perquè el govern municipal va menystenir aquest ple, va substituir la representativitat del consistori triat a les urnes pel Consell de ciutat, per tal d’esquivar el debat, tot i ser conscients que el Consell de Ciutat és tan sols un òrgan consultiu, no té cap mena de capacitat de decisió.
Així, l’any 2009, el Consell de Ciutat va aprovar aquest document amb una sèrie d’accions orientades a famílies, empreses, treballadors i treballadores, i sectors desafavorits. Una enumeració d’accions sense cap tipus d’indicador per determinar el grau de compliment i que inclou majoritàriament actuacions que s’haurien fet amb pacte o sense pacte.
De ben segur que ens voldran convèncer de què la rotonda de Sant Pau de Riu-sec, el lateral de la C-58, el Centre industrial d’empreses, el Pla local de l’habitatge o el Pla parcial de Can Gambús, són fruit d’aquest pacte.
Pretendran que Fira Sabadell, el treball de l’Observatori de l’Economia local, o els recursos FEIL i FEOSL també formen part d’aquest pacte.
El cert és que vostès saben que la major part de les accions ja es venien fent o estaven previstes. Es tractava simplement de fer un titular més. I en canvi, no saben, no poden valorar, quants llocs de treball s’han creat efectivament derivats d’aquest pacte, o quina supervivència tenen les iniciatives d’emprenedoria que s’han posat en marxa. Quins efectes reals ha tingut aquest pacte sobre l’atur? Sobre les activitats que donen projecció i llocs de treball a la ciutat?
I sobretot no saben cap a on va la ciutat. Aquest és el veritable debat que hem de fer, aquestes són les línies estratègiques que s’han de determinar, com podem abandonar el camí que ens porta inexorablement cap a la ciutat dormitori i decidim, conjuntament, com a ciutat, el nostre Pla estratègic de ciutat posant l’horitzó en els propers vint anys.
Com es pot reindustrialitzar la ciutat, com dinamitzar realment el comerç, com es pot consolidar el rol de ciutat universitària, quines activitats productives es poden potenciar per generar ocupació, quin és el paper que ha de jugar un Vapor Llonch renovat, proactiu, com es pot fomentar el cooperativisme. I, sobretot, quins són els sectors estratègics que volem potenciar.
I fer-ho en un veritable procés de reflexió i participació i amb elements d’avaluació necessaris.
Aquest seria el camí per elaborar un veritable pacte pel futur de la ciutat.