Intervenció d’Isidre Soler en el ple municipal de l'1 de març de 2011
Des de l’Entesa per Sabadell valorem el treball realitzat pel Sr. Josep Escartin com a Síndic municipal al llarg d’aquest cinc anys. Una institució nova a la ciutat que el Sr. Escartin s’ha pres amb molta empenta, tant és així que ens ha portat a un cert debat sobre quins han de ser els límits de les actuacions del Síndic.
Mai no hem qüestionat el Síndic i en tot moment hem reconegut la feina feta al llarg d’aquest període de cinc anys que ara conclou.
Ara toca decidir sobre qui ha de ser el Síndic municipal per als propers cinc anys, però malauradament les coses no es podien haver fet pitjor per part del govern, especialment per part de l’alcalde.
Si hi ha algun element que és clau en la figura del Síndic és la seva independència en relació el govern de torn i per tant el fet de ser escollit per consens de tots els grups municipals.
El propi reglament del Síndic quan es refereix a l’elecció diu textualment:
1. El Síndic o Síndica municipal és escollit pel Ple a de l’Ajuntament, a proposta de l’alcalde escoltada prèviament la Junta de Portaveus, d’acord amb el procediment:
1.1. L’alcalde, procurant el consens previ dels grups municipals, sotmetrà al Ple municipal l’elecció del candidat o candidata al càrrec,…
La realitat però és que l’alcalde, o no sap que vol dir la paraula consens o no el vol.
L’alcalde en lloc de procurar el consens l’ha impedit. S’ha negat obrir un procés en el qual cada grup municipal pogués plantejar si ja li estava bé la renovació del Sr. Escartin o preferia valorar altres possibles candidats o candidates.
Des de l’Entesa varem plantejar que s’obrís un procés per veure si més enllà de l’actual Síndic, que ja coneixíem la seva predisposició a continuar i la feina realitzada, hi havien altres candidats o candidates de consens.
Pensem que es tractava d’un procés més democràtic que havia de servir per arribar a un veritable consens i perquè el candidat o la candidata final en sortís molt més reforçat.
La negativa de l’alcalde a la Junta de Portaveus però va ser taxativa, amb frases com: (reprodueixo el què recull l’acta literal):
la proposta no és posar noms sinó ratificar, sí o no.
nosaltres portem una proposta (la ratificació) el que no està d’acord ha pogut expressar que no està d’acord i ja està.
el tema està ben clar, presentem una proposta i ja està.
Aquest és el veritable consens que entén l’alcalde. El sí o sí. El lo tomas o lo dejas.
Una actitud molt distant a la del consens i molt propera a l’autoritarisme.
Voler imposar, tal i com fa, la persona del Síndic sense consens, no només contravé el què diu el reglament sinó que és molt pitjor: lesiona la credibilitat al Síndic i per tant perjudica la institució del Síndic municipal i tota la ciutat.
Des de l’Entesa no ens oposem a la renovació del Sr. Escartin, però ens oposem radicalment a la seva imposició sense el consens necessari.
Per tant alcalde li demanem que deixi en suspens aquesta aprovació pel proper Ple i s’iniciï en els propers dies el procés que ara s’ha negat. Li demanem en benefici de la institució del Síndic i del propi Síndic.
Del contrari no participarem del que considerem un abús d’autoritat.