Per Sebastià Ribes i Garolera
La Sala de Plens es troba ocupada de gom a gom. Malgrat s’han posat més cadires de les habituals, el recinte no pot acollir tot el públic que assisteix a la constitució de la nova corporació, la qual prendrà el timó de la ciutat per al període 2011 – 2015.
Estic assegut entre el grup dels que han estat regidors o regidores en passades legislatures, arraconat a la dreta de la sala. Des d’aquest angle només puc veure la mesa de la presidència i tot el grup que formarà el nou govern, la visual amb l’oposició és gairebé nul·la. A la sala hi bull la remor de fons de la gatzara organitzada pels col·lectius del 15-M a baix, a la plaça. Així doncs, em toca afinar l’oïda per no perdre la part substancial del Ple, les intervencions de qui s’espera la fiscalització del nou govern durant els propers quatre anys.
Comentaré la meva percepció política. Deixo de banda totes les intervencions formals de la sessió i els desencerts de la presidenta de la mesa per majoria d’edat, Maria Ramoneda, que va arribar a proclamar al Sr. Bustos per majoria absoluta!
Malauradament ERC ja no és present al ple. Ara li toca a la Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, fer la primera intervenció política. Amb un discurs dur i respectuós, recorda a la sala com des del govern continuista: “Han fet polítiques d’aparador que no han portat valor afegit a la ciutat, mentre abandonaven projectes d’innovació, que ara ens permetrien encarar la crisi en millors condicions. Han instaurat un estil de govern prepotent, que ha criminalitzat la discrepància i ha intentat domesticar el teixit associatiu. La memòria i l’escepticisme ens alerten de què les bones intencions que de ben segur escoltarem durant aquest matí, una vegada més, no tenen credibilitat.” Seguidament demana el suport a la seva proposta per dirigir la ciutat i anuncia els compromisos més rellevants de la seva formació, per avançar en una nova cultura política.
Se segueix l’ordre protocol·lari, de menor a major. Intervé el nou representant del grup municipal del PP, Antonio Vega, que deixa clar que es postula per alcalde. També ens deixa clar què entén per governar la ciutat (aquí coincidirà amb CiU) i per respectar les dues llengües parlades a Sabadell (només dues?)
La portaveu d’ICV-EUiA, Carme Garcia, tal com havia anunciat, defensa l’incomprensible vot en blanc en mig d’un discurs crític dirigit al Sr. Bustos. Un cop més ICV-EUiA fa un viratge sobtat i deixa sols els seus recents electors. Després de promoure una campanya electoral dura i autoproclamar-se hereva dels governs del passat, avui no es mulla i fa allò que tant lamentem quan ho fan els electors, votar en blanc. Davant d’això les seves paraules em ressonen a buit i s’ofeguen amb la música dels timbals que arriba de l’exterior. Per què la seva formació lliura els únics vots en blanc que seran emesos durant la sessió? Com podem interpretar aquest gest de cara al futur? Pensen agafar la crossa del PSC que deixà lliure en Jordi Soriano, l’anterior portaveu del PP? Vull imaginar-me que no, perquè seria suïcida per a aquesta organització, tanmateix no sóc capaç de formular altres supòsits després del ple. Caldrà esperar el ferment de les properes sessions per conèixer les respostes adients.
En contra del que havia insinuat en declaracions fetes als mitjans de comunicació durant la setmana, en Carles Rossinyol portaveu de CiU, anuncia la seva candidatura a l’alcaldia i alhora, des de la coherència, també defensa el seu programa per a la ciutat. Amb un parlament moderat, on fa palès el seu perfil ideològic, destaca que la seva coalició governa a la Generalitat i ho farà a la Diputació, institucions supramunicipals que possibiliten a Sabadell obtenir recursos forans. Envia així un toc d’alerta al futur govern perquè no cometi l’error de continuar menyspreant-los.
Després de cada intervenció, a més dels aplaudiments a la sala ens arriba a glops el batec dels que es realitzen al primer pis i al vestíbul, on s’han instal•lat pantalles per a facilitar el seguiment públic de la sessió.
Tanca el cicle d’intervencions el portaveu del PSC, en Juan Carlos Sánchez, el qual es prodiga en oferir diàleg i col·laboració als grups de l’oposició. La seva insistència pot fer pensar que tot seran flors i violes en els propers plens, però presumiblement és una forma endolcida de mostrar allò què la diversitat d’interessos presents a la sala els hi permetrà: disposar de diverses cales on pescar en cada moment el vot que els hi pot faltar en temes transcendents.
Un cop feta la votació i proclamat el Sr. Bustos amb només tretze vots, en el seu discurs de possessió es referma en la intervenció feta pel seu portaveu. Assegura que propiciaran acords puntuals, però insisteix en continuar treballant per aconseguir un acord que garanteixi l’estabilitat del govern. Això obre dues hipòtesis: encara no ha recollit el “no” dels quatre grups de l’oposició o bé albira la possibilitat d’algun regidor/a trànsfuga.
De tot plegat en podem deduir que la composició del Ple d’avui és el resultat d’unes formalitats que cal mantenir, els discursos fets a la campanya electoral són massa a prop, però no tardarem gaire a veure el Ple real, el dels interessos polítics i no tan polítics. Quatre anys al govern o a l’oposició són molts anys i no tothom està fet de pedra picada per a mantenir i defensar allò assegurat en campanya electoral… de segur més adob per a persones indignades.