Ple de març de 2011 (III). Per Sebastià Ribes i Garolera
A Sabadell les activitats de música en viu encara no estan específicament regulades. L’Ajuntament les considera activitats d’oci nocturn i, en conseqüència, supeditades a una normativa restrictiva que invalida el seu desenvolupament. La realitat, però, s’imposa. Des de fa anys grups musicals de tota índole, mostren les seves habilitats en bars on l’espai físic ho permet, però sense la preceptiva llicència d’activitat.
La música en viu és un fenomen cultural de dimensió local, més que una veritable activitat econòmica d’oci nocturn. No precisa d’amplis espais ni va dirigida a nombroses audiències. A banda, a Sabadell, després de l’experiència de la Unitat Hermètica, es fa difícil parlar de fer més permissiva una activitat fins ara associada al soroll i a les concentracions de joves. Per això a l’exposar-se en el Ple la iniciació de la regulació, tots els portaveus mesuraven bé les seves intervencions. Ningú volia restringir una activitat cultural majoritàriament de caràcter juvenil, però tampoc volien ser coparticipants en un possible increment de les molèsties veïnals.
La intervenció del ponent, en Juan Carlos Sánchez, és una mostra de l’esmentada cautela. Fa l’exposició amb un to com si fos el “portaveu” dels grups municipals. Explica que estudien el tema des de fa tres anys, quan va ser reconeguda com a activitat cultural per tots els grups polítics. Han esperat a veure com ho tractava el nou reglament de la Llei de policia d’espectacles, per elaborar la proposta final amb les incorporacions suggerides des d’ICV-EUiA i CiU. S’apressa a remarcar que avui només es proposa aprovar la modificació al Pla general municipal d’ordenació de Sabadell per a la regulació de les activitats de música en directe com a activitat cultural. Els requisits necessaris a complir per formalitzar la llicència es concretaran en una posterior ordenança (fet i fet, passades les eleccions municipals).
El portaveu d’ERC manifesta el suport del seu grup a la proposta, però lamenta la tardança que ha significat esperar el Reglament. L’Isidre Soler, portaveu de l’Entesa per Sabadell, explicita la preocupació de fons: “Tot plegat, però, s’ha de regular de tal manera que aquestes activitats no entrin en conflicte amb el descans dels veïns ni amb les condicions de l’espai públic. Per tant, caldrà filar molt prim a l’hora de definir quins sectors de la ciutat i quins locals són els adequats, i quins no, per ubicar-hi actuacions musicals, així com les condicions dels propis locals i de la via pública”. Segueix amb una alerta: ”el canvi de nomenclatura va més enllà d’un canvi semàntic, perquè el concepte cultural és molt més permissiu”. Caldria estudiar-ho, afegeix, i adjuntar a l’expedient un informe.
Segons el portaveu del PP, tot plegat comportarà més dispersió de l’oci nocturn (obvia la concepció cultural) i serà una dificultat més per a uns empresaris obligats a traslladar-se a una altra zona. Anuncia que presentarà al·legacions. Llengua! Ja seria hora que fessin alguna cosa.
La portaveu d’ICV-EUiA, Carme Garcia, confirma la participació del seu grup en l’elaboració de la proposta i nomena totes les vegades que han intervingut en el Ple sobre l’oci nocturn i la seva incidència als carrers de Sabadell. Parla excessivament i la presidència li anuncia l’encesa de la bombeta vermella. Abans d’acabar, però, assegura que es miraran amb més aprofundiment la proposta, en al·lusió a l’observació feta pel portaveu de l’Entesa.
El grup municipal de CiU es desmarca del PP. El seu portaveu, Carles Rossinyol, explicita com incoherent barrejar la problemàtica de les discoteques amb l’oferta de música en viu. Estan satisfets de la proposta perquè finalment es repensen les activitats associades a l’oci nocturn, diu, però volen estudiar-la amb més detall i conèixer l’opinió de la Generalitat. Ah! Ja ha sortit. Amb això d’intentar mantenir un peu a cada banda… prendran mal.
En Juan Carlos Sánchez dedica el torn de rèplica a clarificar les observacions fetes per l’Isidre Soler, amb un to distès i conciliador. S’havien fet estudis, assegura, i seran consultables. Majoritàriament les experiències de música en viu conegudes no donen problemes de veïnatge i els casos no desitjables han de quedar regulats per la futura ordenança. Com a exemple de bon funcionament posa el llegendari “Griffin” sense anomenar-lo.
Finalment s’aprovà la proposta per majoria amb els vots favorables del PSC, ICV-EUiA i ERC i la abstenció del PP, CiU i Entesa per Sabadell.
ES PROPOSA ATURAR L’AGENDA 21+10 DE SABADELL
L’any 2002 el govern municipal aprovà l’Agenda 21. Un Pla d’acció per encaminar la ciutat cap a la cultura de la sostenibilitat. Ara li cal al Ple aprovar un nou pla fins l’any 2020. El dictamen inclou el nou programa de treball i una valoració de l’anterior proposta. El medi ambient ha estat sempre un tema sensible i sovint polèmic entre el govern i els grups municipals d’esquerra. El ponent, Ricard Estrada, fa una presentació històrica i explica breument els continguts de les noves línees estratègiques. Sembla que temi una reacció adversa i es guardi les municions pel segon torn.
El portaveu d’ERC fa un elogi de la feina feta i l’esperona a continuar per aquest camí. No pot tirar-se pedres a la teulada, recordem-ho, havia estat responsable de Medi Ambient quan ERC compartia govern amb el PSC. Aquests comentaris desmesuradament favorables encara evidencien més la valoració crítica feta per l’Entesa per Sabadell i ICV-EUiA. Les dues formacions han presentat diverses propostes durant aquests anys amb l’ànim de promoure la sensibilitat pel medi ambient o preservar l’espai rural. Propostes o mocions rebutjades la major part de vegades, així doncs, difícilment poden veure amb bons ulls el balanç favorable fet des del govern.
Amb moderació, però amb contundència, l’Isidre Soler, ho deixa clar. L’Agenda 21 va ser una bona iniciativa en el seu moment, tanmateix el compliment dels compromisos assolits aleshores és moderadament positiu, ha faltat determinació. Avui però, afegeix, es proposa aprovar 50 noves actuacions on la majoria no tenen res a veure amb la sostenibilitat. En són un exemple: l’externalització dels serveis energètics; regenerar els polígons industrials per fer-los més competitius; reforçar el paper dels pressupostos participatius, entre altres. Alhora no es recullen compromisos aprovats pel Ple, com ara: El Pla per a la reducció de residus o el Pla d’auditories energètiques. En resum, qüestiona que el pla en el futur aconsegueixi els efectes que se li pressuposen.
En Pere Vallverdú, d’ICV-EUiA, sorprèn amb un discurs més dràstic. D’entrada puntualitza, amb raó: “un pla pels propers deu anys no es propi presentar-lo a final de mandat”. A continuació es queixa de no ser coneixedor de les dades pel seguiment dels indicadors definits a l’Agenda 21. No s’han complert, diu, els objectius previstos. De ser així no estaríem amb els nivells de contaminació actuals, no patiríem la pèrdua d’impermeabilització del sòl, no estaríem davant d’un increment de la utilització dels vehicles privats, d’un augment de les malalties per contaminació, o no incompliríem entre altres coses la recollida selectiva dels residus. Davant de tot això demana aturar l’Agenda 21+10 per encaminar ràpidament els esforços a pal·liar les situacions de degradació ambiental que pateix el municipi. Però no es queda amb una declaració genèrica, continua amb l’anunci de les d’accions ràpides susceptibles de realitzar a curt termini per invertir la situació. Així, carregat de raó, anuncia que no donaran suport a la proposta.
En Josep Bertran, en nom de CiU, després d’anunciar l’acord del seu grup amb les estratègies que es proposen, critica la gestió feta al considerar els resultats actuals (nivell de contaminació) i posa en dubte la fiabilitat de la futura gestió en aquesta matèria. El PP no sap de què va això de l’Agenda 21+10 o no vol parlar-ne.
El ponent enceta el segon torn. Ara sí, en Ricard Estrada anuncia un a un els resultats aconseguits per l’Agenda 21, un 70% dels previstos. S’esplaia amb una generalització sobre allò que avui entenem per sostenibilitat i justifica la contaminació actual (ha estat notícia als mitjans de comunicació barcelonins) com una situació puntual dins d’un programa de control, inacabat pel conseller d’ICV-EUiA a la Generalitat. Destaca com “gràcies” al Sr.Bustos s’està fent la prolongació dels ferrocarrils de la Generalitat i Sabadell disposa dels primers endolls de tot l’Estat per cotxes elèctrics. Però no clarifica perquè no s’inclouen a la nova Agenda els programes, aprovats al ple, demanats per l’Isidre Soler, ni dóna cap sortida a les propostes d’actuació immediata reclamades per ICV-EUiA. Malgrat tot, la votació final no és un reflex de la duresa del debat perquè ICV-EUiA i Entesa per Sabadell només s’abstenen i s’aprova amb els vots del PSC, CiU, PP i ERC.
AGÈNCIA LOCAL DE L’ENERGIA
Són tres quarts de deu de la nit, la sessió continua amb el dictamen per iniciar la tramitació de la futura Agència Local de l’Energia. L’acord que es proposa sona a molt bonic, diu textualment: “Iniciar la tramitació per a la creació de l’Agència Local de l’Energia amb l’objecte de formular projectes, iniciatives, innovacions, canvis d’actitud i hàbits, i una línia de treball continua i profunda a nivell multisectorial per tal d’avançar cap a una societat energèticament més eficient, independent i sostenible”.
En Ricard Estrada, exposa que des d’aquest organisme, conjuntament amb els municipis veïns i les organitzacions econòmiques (algunes d’elles presents al Ple), es volen impulsar actuacions com: reduir la demanda del consum energètic, aplicar fonts d’energia renovables, implantar projectes d’innovació energètica, fer auditories energètiques, etc. La proposta, a nivell embrionari, no té definit el model de gestió per l’esmentada Agència, ni concreta com es repartiran les despeses de funcionament entre els organismes participants.
Tots els grups municipals es manifesten a favor dels objectius proposats. Amb aquests enunciats “bucòlics” no podria ser d’altra manera, però ERC i Entesa es lamenten de la lentitud amb què avança el projecte de l’Agència i l’escàs contingut de la proposta actual. L’Isidre Soler hi afegeix que alhora no s’estan complint els compromisos adquirits des del Ple per la realització de les auditories energètiques dels edificis municipals. Des d’ICV-EUiA s’interpreta la poca consistència de la proposta com “voler vendre fum” arran de la proximitat de la contesa electoral i denuncia no conèixer els programes de treball ni els resultats de l’Oficina Municipal de l’Energia que serà eliminada quan es constitueixi la nova Agència.
El portaveu de CiU es més bel·ligerant: “l’Ajuntament no està reduint la despesa energètica i ara, en un moment de reducció d’organismes, es proposa fer-ne un de nou”. Afegeix que els costos de funcionament de l’Agència els acabarà pagant l’Ajuntament, perquè el sector privat ja està reduint la despesa energètica pel compte que li té. En Ricard Estrada referma la proposta amb referències d’altres ciutats europees que ja han constituït organismes similars, i anuncia que el nou organisme serà costejat un 50% pel sector públic i un 50% pel sector privat.
El Sr.Bustos agraeix la presència entre el públic de representants dels sectors econòmics interessats en la futura Agència de l’Energia i demana la votació. Tots els grups a favor, excepte el vot en contra de CiU.