Intervenció de Virginia Domínguez en el ple extraordinari del 23 de novembre de 2010
Un any més, la proposta de plantilla que porten a aprovació pel 2011 parteix d’una concepció molt diferent del model que defensem des de l’Entesa per Sabadell, del que considerem una gestió adequada del personal municipal.
Encara que facin algun gest per reduir el personal eventual, paral·lelament estan fent una plantilla a mida dels seus interessos partidistes, creant cada cop més places de lliure designació.
S’han adonat que era un escàndol tenir 22 càrrecs de confiança i han anat buscant altres maneres de fer la plantilla a mida dels seus interessos. Però ens agradaria saber si ho fan per convicció o per oportunisme per mirar de rentar la seva imatge. És una pregunta que li faig, Sr. Manau, es compromet a mantenir un nombre reduït de càrrecs de confiança? La nostra proposta, com vostè sap, és reduir-ho encara més, a un eventual (un càrrec de confiança) per àrea com a màxim.
Però bé, encara que sigui a un preu baix –només en prescindiran entre gener i maig- i encara que alguns d’aquests que retallen per aquí de ben segur apareixeran per altres bandes, al nostre entendre és positiu que rebaixin la plantilla eventual.
Una altra cosa que ens agradaria saber, Sr. Manau, és d’on surten aquest Gerent d’ens dependents que apareix a la relació de llocs de treball i que fins ara no existia, o el Cap de Programa de Joventut o el Cap de Programa de Participació Ciutadana i Centres Cívics. Aquest nou gerent fa tota la cara d’aparèixer a mida d’algun dels comissionats que desapareixen, i aquests caps de programa no veiem cap necessitat de què siguin de lliure designació. O els motius pels quals el responsable del servei d’atenció ciutadana ha de ser de lliure designació?
Aquesta és la tònica que darrerament apliquen a la seva política de personal, crear una plantilla dòcil i fidel, que no vetlli pels interessos públics, que és l’essència de la funció pública, sinó pels de l’equip de govern. No volen funcionaris públics que garanteixin la qualitat i fiscalitzin la gestió, independentment de qui governi la ciutat, volen gent que no els porti la contrària, que siguin afins amb els objectius que marca el govern.
Ja li vaig dir l’any passat, Sr. Bustos, vostè no creu en la funció pública. Si hi cregués no necessitaria convertir en places de lliure designació tots els caps de servei i fins i tot alguns caps de programa. Fa un any eren 15 llocs de treball ocupats per 117 treballadors i treballadores, ara ja són 34 llocs de treball, que no sabem a quantes persones poden correspondre. Cada cop un percentatge més alt de la plantilla municipal.
Ens hem entretingut a llegir la memòria justificativa que ha d’acompanyar la proposta de lliure designació i, francament, Sr. Manau, jo li diria que està molt mal assessorat. Aquestes justificacions no justifiquen res. Per posar un exemple que es repeteix en moltes d’aquestes places, es pretén justificar la lliure designació en base a dir que “és necessari que reuneixi els requisits de formació, coneixement i experiència específics, però a més ha de comptar amb determinats qualitats personals i professionals i un estil de treball que permetin executar satisfactòriament les funcions que li són pròpies”.
Això mateix es podria dir de qualsevol plaça de la plantilla municipal i és evident que aquests mèrits es poden valorar mitjançant les formes de provisió habituals per concurs.
Per cert, Sr. Manau, que per molt que siguin de lliure designació, aquestes places han d’estar subjectes a una convocatòria pública que vostès fins ara no han fet. Però ja se sap que són experts en tirar pel dret i fer les coses en funció dels seus interessos i si després han de rectificar per imperatiu judicial, doncs ja ho faran amb la boca petita.
Per fer-ho bé, la lliure designació s’hauria de justificar amb conceptes com els que apareixen en l’informe que fa referència als escortes: cal garantir el dret a la intimitat, el secret de comunicacions i gestions i la credibilitat d’aquestes persones. O el que diu de les secretàries de direcció: cal afinitat i empatia. Amb això no estem dient que estigui justificat que l’alcalde o el tinent d’alcalde portin escorta, ni que les Secretàries de Direcció hagin de ser de lliure designació, però sí que estem dient que aquests són dels pocs motius que poden justificar l’ús del concepte de lliure designació.
En fi, vostès abusen de la lliure designació, això queda prou clar, i fan una interpretació de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic ben particular per avalar aquest abús. Perquè l’EBEP contempla la lliure designació només per a llocs de treball amb especial responsabilitat i confiança i sempre amb convocatòria pública. Perquè l’EBEP destaca els principis d’igualtat, mèrit i capacitat, que vostès deixen en segon terme.
Aquesta plantilla s’allunya cada cop més del que la ciutat necessita, del model que l’Entesa per Sabadell defensa,
perquè la seva política de personal resta possibilitats a la carrera professional dels treballadors i treballadores
perquè amortitzen places que seran assumides per les cada vegada més nombroses empreses concessionàries
perquè utilitzen incorrectament la figura de la urgència en els processos selectius
perquè creen i eliminen places sense criteri, perquè laboralitzen places, com van fer amb el personal del Conservatori i l’Escola Illa, sense tenir cap tipus d’argument organitzatiu per fer-ho així i en contra dels interessos dels treballadors i treballadores
perquè aquest any han amortitzat places que han tingut com a conseqüència reduir el servei dels centres cívics, és a dir, el servei a la ciutadania
perquè amb la modificació que fan avui creen també el lloc de treball de Cap de Programa a la plantilla laboral, quan fins ara tots els llocs de treball de direcció eren funcionaris
perquè pretenen laboralitzar la gestió tributària ampliant les funcions de SERESA.
Per tots aquests motius votarem en contra de la seva plantilla, una plantilla que avança en sentit contrari a les necessitats de l’Ajuntament i de la ciutat, una plantilla que parteix d’una altra concepció del personal municipal i d’una altra concepció de la pròpia institució.