Isidre Soler Clarena - Regidor portaveu del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell
L’austeritat, gestionar els recursos econòmics de tots de manera rigorosa, és un concepte que hauria de formar part de l’administració de qualsevol bé públic, un principi ètic que cal aplicar sempre i no tan sols en èpoques de crisi.
Aquesta pràctica no ha estat precisament la que ha guiat la gestió municipal des de què el PSC va accedir al govern de la ciutat, fa onze anys.
El Sr. Bustos va trobar una economia municipal sanejada, fruit d’una gestió estricta de la despesa per part dels governs encapçalats per Toni Farrés. Una situació econòmica de l’Ajuntament que li va permetre tirar de beta sense límit, amb un model de nou ric.
Havia de suplir la manca de projecte de ciutat i la incapacitat per generar nous objectius per a Sabadell amb una política d’aparador, amb idees més pensades per aparentar que no pas per ser realitat.
Un cop inaugurats els projectes heretats: Biblioteca Vapor Badia, reforma del centre, Teatre Principal, Mercat central…, l’acció del govern es va basar en projectes insòlits com el ZOO; excursions i actes ostentosos amb un gran cost; un Pla estratègic que està en un calaix (600.000 €); flors penjades als fanals (240.000 € anuals) o una política clientelar que costa més de 10 milions anuals d’euros.
Va apostar per projectes faraònics com la Pista coberta d’atletisme (17 milions d’€); inviables com la Ciutat de la Música (més de 3,5 milions d’€ gastats sense haver-se iniciat); Fira Sabadell (més de 12 milions d’€); i un llarg etcètera impossible de relacionar aquí.
Aquesta realitat forma part de l’Estil Bustos. Nul·la austeritat, perquè la seva supervivència política depèn de destinar molts recursos públics a imatge, propaganda i aparador. Aquesta teranyina malversadora per mantenir el poder amb els diners de tots era possible en un context d’alts ingressos per la febre de la construcció i per la venda de sòl del patrimoni públic.
Ara la festa s’ha acabat i el govern municipal ha volgut recórrer a la paraula màgica plantejant un Pla d’austeritat. L’alcalde, en un toc de cinisme, va reclamar el suport dels grups de l’oposició després de tants anys de no practicar cap tipus d’austeritat i de desoir any rere any les demandes de l’Entesa de confeccionar uns pressupostos municipals racionals pensats per cobrir les necessitats reals de la ciutat.
El Pla d’austeritat, aprovat amb el vot incondicional del PP, ha resultat ser poc més que l’aplicació de les mesures imposades pel govern Zapatero als empleats municipals i als càrrecs electes; l’amortització de places per jubilacions, la reducció d’hores extres; la retallada d’uns quants euros dels diferents departaments sense concretar res, i la reducció d’aportacions als Organismes autònoms municipals.
Els diners d’aquestes retallades han d’anar destinats principalment a reduir l’actual dèficit municipal d’uns 96 milions d’euros. Però el govern no ha tingut cap pudor per ampliar el crèdit amb 20 milions d’euros més per destinar-los a la Pista coberta d’atletisme, a finançar el pàrquing de Fira Sabadell, a pagar expropiacions i a finançar obres d’urbanització que corresponen a Ferrocarrils de la Generalitat.
El govern no ha acceptat cap de les propostes de l’Entesa, com ara reduir a 6 els 20 càrrecs de confiança actuals (un per àrea); reajustar l’estructura política; reduir dràsticament despeses de protocol, imatge, publicitat, actes i excursions propagandístiques; reduir ornaments florals; reduir el gran nombre d’estudis i projectes externs; aplicar un Pla d’estalvi energètic i d’aigua i telefonia, així com suspendre els convenis de la Caserna Guàrdia Civil (3 milions €) i del Castell de Can Feu i transformar la deficitària Fira Sabadell en un Viver d’empreses.
El govern municipal ha desaprofitat una oportunitat per corregir la seva mala gestió i canviar el model, prioritzant els serveis a les persones i eliminant tota despesa supèrflua que no repercuteixi en la ciutadania. L’economia municipal no necessita canvis circumstancials sinó una reorientació total cap a una veritable austeritat, una austeritat que venim reclamant des de l’Entesa des de fa onze anys, perquè la ciutat deixi de patir les conseqüències de la mala gestió del PSC.