Intervenció d’Isidre Soler en el ple extraordinari del 22 de juny de 2010
Bon dia a tothom,
D’entrada hem de reconèixer que ens han sorprès novament. Ens han sorprès perquè imaginàvem, que en aquesta ocasió, davant la greu situació econòmica, finalment entendrien que calia eliminar d’una manera decidida totes aquelles despeses que no són estrictament necessàries.
També havíem imaginat que estaven disposats a escoltar, a dialogar i acceptar propostes dels grups per a reduir de manera real les despeses. Però no ha estat així.
Han convocat una Taula d’austeritat només per fer el paperot, però ni tan sols han guardat les formes, en negar-se a exposar i debatre en aquesta taula els termes del seu Pla d’austeritat.
Una vegada més ens han decebut. Han decebut a la ciutat anunciant grans plans d’austeritat a partir del consens, per finalment fer el mateix de sempre, no escoltar a ningú i tirar pel dret per continuar gestionant malament els recursos públics. Sincerament, no han estat a l’alçada.
Avui no porten a aquest ple un Pla d’austeritat de consens. Porten el seu pla, el pla del govern del PSC (i probablement del PP) en el que d’austeritat ben poca.
S’han limitat a fer quatre retallades, en gran part derivades de les imposicions d’altres administracions, sense cap plantejament global, sense cap pretensió de canviar el model, sense cap voluntat de corregir la mala gestió dels recursos públics que practiquen des del primer dia que varen accedir al govern.
En realitat vostès no poden governar d’una altra manera. La seva acció de govern es basa en les polítiques d’aparador, en el clientelisme, en la propaganda, en el malbaratament… El seu estil és diametralment oposat a l’austeritat i, per tant, no entenen d’austeritat, no poden ser austers.
Mirin, amb el seu Pla d’austeritat amb prou feines aconsegueixen estalviar poc més d’un 2% del pressupost de 2010 i, per altra banda, demanen crèdits per valor de 20 milions d’euros que equival a 10 % del pressupost, per afrontar despeses gens prioritàries.
Sr. Manau, ja els hem dit i repetit que no s’ajustaven a les necessitats de la realitat socioeconòmica actual. Cada any en el debat de pressupost els hi hem de recordar la mala administració que estan fent des de fa 11 anys.
Cada any hem qüestionat la superestructura de directius, de comissionats i coordinadors de tota mena, el gruix dels departaments al servei de la seva imatge i la seva comunicació, la política de la repartidora, els programes i societats de dubtosa utilitzat, etc.
Un entramat del que, tot i que costa molts diners a la ciutat, no en volen prescindir perquè la seva supervivència política depèn d’aquesta teranyina malbaratadora.
Per tant NO tindran el nostre suport en cap dels 6 dictàmens derivats del seu Pla d’austeritat i volem explicar els motius.
El primer punt del seu pla fa referència a la rebaixa dels sous dels membres del govern, a les indemnitzacions dels regidors de l’oposició i les aportacions als grups municipals.
La proposta de l’Entesa que els hi varem plantejar va ser aplicar el 10% de reducció a tots els sous i indemnitzacions de tots els càrrecs electes, però aquesta proposta ha estat rebutjada i les retallades seran d’entre el 5 i el 10% en funció de la quantia dels ingressos.
El nostre vot serà d’abstenció en el dictamen corresponent, perquè en alguns casos sí que s’aplicarà el 10%, però no podem donar-hi suport perquè pensem que podríem haver anat més enllà.
El 4t punt del seu pla és l’aplicació de les retallades del govern Zapatero al personal de l’Ajuntament, un decret que rebutgem frontalment per molts motius.
Ens proposen aprovar unes mesures imposades per un govern que s’autoqualifica de socialista, però que practica una política més que lliberal.
Unes mesures que pretenen reduir el dèficit públic i alleujar la crisi econòmica reduint els salaris dels empleats públics i les rendes dels sectors més desafavorits econòmicament: pensionistes, persones dependents, etc. però en canvi no s’atreveix tocar ni un pèl als qui han provocat la crisi, ni a les grans fortunes, ni als especuladors, ni els que evadeixen impostos,… aquests són intocables.
Unes mesures injustes i inacceptables beneïdes pel govern del tripartit que no serviran per a reactivar l’economia ni per sortir de la crisi, sinó per anar desmantellant l’estat del benestar i perquè es puguin continuar enriquint els mateixos de sempre.
Amb la retallada del sou dels empleats i empleades municipals pensen estalviar-se 2 milions d’euros que s’han de destinar a amortitzar el deute i a la vegada, com si d’una ironia es tractés, pensen sol·licitar una ampliació del crèdit per un import de 20 milions.
El seu pla continua amb el que vostès han titulat “Disminució progressiva del nombre de personal eventuals que presta servei a l’Ajuntament”, és a dir, la disminució dels càrrecs de confiança.
Doncs perdonin, però no veiem per enlloc aquesta disminució progressiva, perquè únicament plantegen la desaparició de dos comissionats, el de Gestió de Medi Natural i el de Nova Ciutadania, però que en realitat és un i mig, ja que el darrer el converteixen en una plaça de cap de servei.
Així doncs, no ens enganyem, en aquest punt estan a anys llum d’establir una política d’estalvi d’alts càrrecs, tal i com demanem fa anys des de l’Entesa. Demanem una reducció radical del nombre de càrrecs de confiança, deixant únicament un per a cada àrea, és a dir 6 i eliminar la figura del Comissionat. Vostès ara, després d’aquesta tímida retallada en tindran 18 encara. Miri si tenen de marge per estalviar…
I mirin també si en són d’austers i de coherents en la disminució de personal eventual que fa tan sols 20 dies, en el ple de juny, volien crear una nova plaça de Comissionat per a les arts escèniques.
D’altra banda, s’han negat, tal i com demanàvem des de l’Entesa, a racionalitzar el cartipàs. Cal que tinguem 6 tinents d’alcalde? Quin sentit té una Àrea de presidència que pràcticament integra només cultura i promoció econòmica? Cal que tinguem una regidoria de cooperació que, a més de la regidora compta amb una comissionada?
Francament, en aquest apartat tenien marge per l’estalvi i s’hi han negat en rodó.
La resta de mesures que afecten al personal són d’aquelles que depèn de com s’apliquin, com ara amortització de places vacants per jubilació, nomenament de personal de reforç únicament en casos justificats, restricció a la creació de noves places.
Estarem atents, ja que ens preocupa que l’aplicació restrictiva d’aquestes mesures puguin afectar als serveis a la ciutadania i que, en canvi, tinguin màniga ampla en aquells departaments que els interessen a vostès.
Pel que fa al segon apartat del Pla, que afecta a les despeses corrents i d’estructura, en aquest cas s’han limitat a retallar uns quants euros d’aquí i uns quants euros d’allà sense abordar decididament el conjunt de la despesa i sense concretar i quantificar quines són les mesures i quin és l’estalvi.
Podríem valorar positivament alguna d’aquestes mínimes retallades que s’han dit però no escrit, com els 100.000 € de les flors en els fanals (suposem fruit de la nostra insistència any rere any) o els 22.000 euros del propagandístic Que 11, però, a banda d’això, s’han limitat a passar el ribot per uns quants programes, sense més reflexió. Per tant, hem de dir un cop més que això no és austeritat, és mera retallada.
En canvi no han acceptat propostes que els hi hem fet per reduir les despeses de manera considerable:
Reduir dràsticament les despeses de protocol, imatge i publicitat.
Eliminar el programa televisiu de propaganda institucional.
Evitar cartells innecessaris i anuncis propagandístics.
Eliminar les excursions DCAT (21.000) i el Descobreix Sabadell (24.000).
Reduir el nombre de cotxes oficials i de persones de seguretat.
Eliminar regals institucionals, posades en escena ostentoses.
Eliminar l’encàrrec d’estudis externs i de consultories.
Ajustar les places de vacances de la gent gran únicament als col·lectius que no poden accedir a altres ofertes, i eliminar despeses afegides com el desplaçament de l’alcalde amb tot el seu seguici, etc.
Una altra font d’estalvi important que els hi vam proposar és la suspensió del conveni amb el Ministeri de l’interior per la Caserna de la Guàrdia Civil: un estalvi de 3 milions € i un terreny municipal. I suspendre el conveni del Castell de Can Feu, que, si s’executa, implicarà una despesa desorbitada per a l’Ajuntament.
També revisar completament a què destinem els 10 milions anuals de subvencions i estudiar com aquestes han d’afavorir prioritàriament la cobertura de necessitats socials i solidàries, primant els programes contra l’exclusió.
Aquestes són algunes de les propostes que NO han acceptat.
Però en el mateix dictamen de modificació de pressupost també inclouen sol·licitar una operació de crèdit per import de 20 milions d’euros. Una ampliació del deute que no es demana per a ser repercutida en serveis als ciutadans.
Uns diners que en part aniran destinats a inversions de dubtosa rendibilitat, com ara la Pista coberta d’Atletisme, a pagar sentències d’expropiacions, a la urbanització d’una part de les obres derivades de les noves estacions de ferrocarrils, que hauria d’assumir la Generalitat, o a subvencionar l’empresa Fira Sabadell perquè pugui comprar-li a VIMUSA l’aparcament. És a dir, a finançar una empresa clarament deficitària, que el que caldria fer és tancar-la i reconvertir la Fira en un viver d’empreses.
Per tot això, tornant al fil del que no és austeritat, el nostre vot al seu Pla d’Austeritat, serà negatiu. Perquè aquest és el seu pla, perquè aquest no és el nostre model, perquè això no és austeritat.
Sr. Alcalde, Sr. Manau, vostès ja no poden canviar el model de gestió dels recursos municipals. Vostès ja no tenen capacitat per canviar la inèrcia que han creat, i per tant no tenen autoritat per parlar d’austeritat.
L’economia municipal necessita una reorientació total cap a una veritable austeritat. Un canvi de model que des de l’Entesa venim reclamant des de fa onze anys i al que vostès fan oïdes sordes, mentre el seu model s’enfonsa per insostenible. El que lamentem és que qui surt perdent de la seva incapacitat per canviar el model és la ciutat.