Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell
L’impacte del canvi climàtic al medi i a les nostres vides és una evidència que ningú ja no pot negar. L’increment de la temperatura i dels fenòmens meteorològics associats, com les onades de calor, sequeres, incendis, inundacions,… són cada vegada més freqüents i més intensos, a més de la pèrdua de biodiversitat, desaparició d’espècies, pujada del nivell del mar, etc. que afecten directament la nostra qualitat de vida.
Aquest nou règim climàtic derivat de l’escalfament global ja no té marxa enrere i només podem actuar per a no agreujar-lo més encara, apaivagar els seus efectes i adaptar-nos a la nova realitat.
La principal causa del canvi climàtic i de l’escalfament global són les emissions de gasos d’efecte hivernacle. El transport és el que genera el 40 % de les emissions, de les quals el 70% provenen dels vehicles i son les responsables de milers de morts prematures degut a les malalties cardioresporatòries que provoquen. Unes 3.500 morts anuals a la regió metropolitana de Barcelona i unes 300 a Sabadell, segons dades de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).
Des de fa anys el món científic i institucions governamentals estan reclamant a les administracions que emprenguin actuacions transformadores urgents per a disminuir dràsticament les emissions, especialment a les ciutats. Unes actuacions que passen bàsicament per reduir la mobilitat de persones i mercaderies amb vehicles privats i traspassar-la al transport col·lectiu, i augmentar de manera important el verd urbà (Objectius de Desenvolupament Sostenible, ODS, de les Nacions Unides).
Algunes ciutats han iniciat fa anys actuacions en aquest sentit, invertint en transport col·lectiu, implantant carrils-bici, ampliant els espais de vianants i creant amplies zones arbrades. D’aquesta manera han millorat la qualitat de l’aire i disminuït la temperatura ambient, han millorat l’espai públic i creat refugis climàtics. Actuacions que han derivat en una disminució de la morbiditat i la mortalitat prematura i s’han convertit en ciutats més saludables i agradables.
Ciutats com Vitòria, Pontevedra i València porten anys realitzant actuacions a favor de la mobilitat sostenible, la millora de l’espai públic i la renaturalització urbana i han esdevingut com a referents de ciutats més habitables. Londres amb Els Barris de Baix Trànsit i Barcelona amb les Superilles i els Eixos Verds també han fet avenços en aquest sentit. Altres ciutats com Cornellà i Mollet també han actuat a favor de la sostenibilitat ambiental davant del canvi climàtic.
Un cas paradigmàtic però és el de Paris. Ja fa uns anys van implantar la Ciutat dels 15 minuts, per a poder accedir a tots els serveis, centres de treball i llocs de lleure, etc. en només 15 minuts caminant o en bicicleta. Una altra actuació significativa va ser la transformació de la parisenca Plaça Catalunya, convertint una rotonda pels vehicles en un gran pulmó verd plantant-hi 470 arbres, i fa uns dies van anunciar eliminar 10.000 places d’aparcament, convertir per a vianants 500 carrers i plantar milers d’arbres per tots els barris.
Un pas important cap a l’objectiu de convertir Paris en una ciutat sostenible configurant un nou model de ciutat: més verda, amb més transport públic, més espai per anar a peu i en bicicleta en detriment del vehicle privat, amb més qualitat de vida i més adaptada als efectes del canvi climàtic. Una transformació que l’alcaldessa socialista Anne Hidalgo n’ha fet el leit motiv de la seva gestió.
A Sabadell en canvi anem en direcció contraria. Tot i ser una de les ciutats amb uns nivells de contaminació més elevats i amb més morts associades, el govern del PSC i Junts actuen talment com a negacionistes climàtics i enlloc de desplegar polítiques per a millorar la qualitat de l’aire, apaivagar els efectes del canvi climàtic i adaptar la ciutat al nou règim climàtic, els seus projectes i actuacions van totalment en sentit contrari.
Reclamen el Quart Cinturó, la Ronda Est i la Interpolar Sud per afavorir encara més el transit de vehicles, la contaminació atmosfèrica i acabar amb els pocs espais naturals del Rodal i del Vallès; Han implantat una Zona de Baixes emissions esquifida i descafeïnada; Pretenen construir un aparcament per a 300 vehicles al Passeig de la Plaça Major, al bell mig de la zona de vianants i de la ZBE; Volen convertir espais públics i d’equipaments en aparcaments de vehicles en superfície; Tallen més arbres dels que reposen; Pretenen convertir el Parc Fluvial del riu Ripoll en un polígon d’activitats econòmiques on s’hi pugui fer de tot, amb la construcció de nous vials, rotondes i aparcaments per a facilitar l’accés de turismes, camions i milers de persones en un espai tant sensible com el riu Ripoll,… Per contra no plantegen cap proposta per millorar el transport col·lectiu, ni cap proposta per ampliar els carrers de vianants i augmentar els carrils bici, cap proposta per renaturalitzar la ciutat…. Aquest és el negre futur de la ciutat per la qual treballen PSC i Junts.
Sabadell i Paris tenen alcaldesses del Partit Socialista, però queda clar que Sabadell no és París.