Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell
El riu Ripoll torna a ser objecte de polèmica i preocupació. Enterrat el projecte del SurfCity, el govern de PSC-Junts impulsa una nova actuació urbanística, la MPG-132, que, en cas d’aprovar-se, podria afectar greument tot l’àmbit del Ripoll i convertir el Parc fluvial en un polígon industrial amb tot tipus d’activitats.
No negarem que el riu Ripoll no passa pels seus millors moments i que necessita un fort impuls, però l’estat de degradació en el què es troba té un origen ben clar: el desinterès i la manca d’inversions del govern municipal i l’abandonament de les indústries per part dels seus propietaris.
Des de les actuacions dels anys 90 amb el Pla de recuperació integral del riu Ripoll, les inversions amb fons europeus i la creació del Parc fluvial del riu Ripoll no s’hi ha realitzat cap més inversió significativa. Al contrari, han tornat els abocaments de residus i d’aigües residuals, les hortes marginals i el barraquisme. Algunes industries han estat abandonades i convertides en abocadors. Edificis “protegits” en estat de ruïna: Molí d’en Torrella i Molí d’en Font de propietat municipal, el Molí Mornau, de propietat privada i declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, el Molí Xic, la Sèquia Monar, les Coves de Sant Oleguer,… són una mostra del patrimoni històric i cultural totalment abandonat.
Una actuació contra el Parc fluvial
Ara, el govern municipal de PSC-Junts està tramitant la modificació de l’actual planejament urbanístic del riu Ripoll. Unes modificacions adreçades a beneficiar determinats propietaris (industrials, entitats bancàries i immobiliàries) de finques ubicades al Parc fluvial sense la més mínima consideració per l’aigua, la vegetació, la fauna, el patrimoni, l’horta, el lleure, els camins… Tampoc fa cap proposta per fer compatible una indústria sostenible en un entorn on la natura és l’element principal.
Les modificacions del planejament en qüestió són bàsicament tres: Permetre tot tipus d’activitats. Si fins ara únicament estan permeses les activitats industrials vinculades al tèxtil, ara pretenen que s’hi puguin fer gairebé activitats de tot tipus: recreatives (oci), restauració, magatzems no logístics, sanitari-assistencials, educatives, culturals, esportives, associatives, oficines i serveis, tallers de reparació vehicles i comerç singular. Reduir determinades obligacions dels propietaris i construir tres rotondes viàries: al pont de la Salut, a Ca la Paula / Camí de Can Quadres i a la Ronda de l’Ebre a Torre-romeu. per a facilitar l’accés a determinades indústries.
Aquesta augment indiscriminat de noves activitats i d’una major intensitat, al poder subdividir les naus industrials, comportarà un increment desmesurat del nombre de persones i de vehicles que accediran a un espai tant sensible com el riu. Segons el propi estudi de mobilitat el nombre de desplaçaments actuals es podrien multiplicar per 7 i arribar als 70 mil desplaçaments al dia. Això comportarà més camions i més cotxes circulant, més aparcaments, més contaminació i un gran impacte sobre els sistemes naturals, especialment la fauna i la vegetació.
L’interès privat per damunt de l’interès públic
Aquests canvis no són el resultat d’un estudi amb una visió àmplia i rigorosa de l’estat del Parc fluvial del riu Ripoll, ni d’analitzar quines actuacions serien necessàries i compatibles per a revitalitzar-lo i guanyar en qualitat ambiental. Es tracta d’uns canvis reclamats per part de l’Associació per a l’impuls de l’àrea del riu Ripoll que pertany al Gremi de Fabricants de Sabadell, a partir d’un informe encarregat a la consultoria Prodret Advocats.
Uns canvis que responen únicament a l’interès privat de determinats propietaris de sòl industrial de l’àmbit del Ripoll, els quals van sol·licitar al govern municipal de manera explicita: més usos, més infraestructures viàries i menys obligacions per fer més rendibles les seves propietats, al marge dels efectes negatius que puguin ocasionar al Parc fluvial.
El govern municipal ha fet seves les peticions del Gremi de Fabricants i les ha tramitat amb la complicitat de funcionaris municipals per ser aprovades, tot i que aquests canvis de planejament contravinguin la legislació urbanística –en tota modificació de planejament ha de prevaldre l’equilibri entre els interessos privats i els públics. (Llei d’Urbanisme, article 97.1 TR). Un equilibri del tot absent en la proposta de modificació. Una mostra més d’urbanisme a la carta, de l’urbanisme a demanda que PSC-Junts practiquen per tal de beneficiar interessos privats enlloc de defensar els col·lectius.
La disjuntiva real sobre el riu Ripoll és definir quines actuacions i quines inversions són necessàries per a garantir un futur de qualitat d’un Parc Fluvial del riu Ripoll que és patrimoni de tota la ciutat i no quines noves activitats s’autoritzen perquè alguns propietaris ara puguin treure la màxima rendibilitat de les seves naus.