El Molí d’en Mornau, situat al Parc Fluvial del riu Ripoll, és un dels edificis més importants i més emblemàtics del patrimoni industrial i històric de la ciutat. Està documentat des del segle XVI, concretament des del 1554. Va ser molí fariner, molí paperer i en les darreres èpoques va acollir activitats de la industria llanera.
És un dels tres elements patrimonials de Sabadell declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, BCIN, des de l’any 2009. Forma part dels 150 elements del Mapa del Patrimoni Industrial de Catalunya i està protegit amb un nivell de protecció “integral” pel Pla de Protecció del Patrimoni de Sabadell. És de propietat privada i està en desús des de finals dels anys 90 del segle passat.
Tot i tenir el màxim nivell de protecció ha patit un procés de degradació fins arribar a un estat de semi-ruïna a causa de la manca de manteniment per part de la propietat, que ha incomplert la seva obligació i responsabilitat de mantenir-lo en condicions adequades. Per la seva part l’administració, Generalitat i Ajuntament de Sabadell, també han incomplert la seva obligació legal de vetllar pel manteniment del patrimoni i actuar davant els incompliments de la propietat.
A l’Entesa per Sabadell vam tenir coneixement que el mes de desembre de 2022 havia col·lapsat una part important de la coberta i vam actuar, tal i com requereix la legislació sobre el Patrimoni cultural català.
-
23.05.2023. Després de comprovar l’estat de l’edifici, vam informar de l’esfondrament a l’Ajuntament i sol·licitar còpia dels requeriments adreçats a la propietat. Cap resposta.
-
05.07.2023. Reclamació a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, per l’incompliment de la resposta de l’Ajuntament.
-
05.07.2023. Comunicació a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat sobre la situació del Molí d’en Mornau.
-
13.07.2023. Resposta Ajuntament: cap requeriment. Han iniciat actuacions.
-
06.11.2013. Resposta Cultura Generalitat: han elaborat informe i remés a l’Ajuntament.
-
07.11.2023. Petició a l’Ajuntament còpia informe Generalitat.
-
11.12.2023. Reclamació a la GAIP per incompliment de la resposta de l’Ajuntament.
-
04.01.2024. L’Ajuntament ens facilita l’informe de Cultura de la Generalitat i l’informe dels serveis tècnics municipals.
Un llarg periple d’opacitat i d’incompliment de l’obligació de transparència, per concloure que la Generalitat i el Govern municipal no havien realitzat cap actuació en un bé patrimonial de primer ordre i evitar el mal estat al què ha arribat el Molí d’en Mornau, ni tampoc haver requerit a la propietat l’obligació de mantenir l’edifici en condicions de seguretat.
01.09.2023 la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat emet informe:
En aquests moments el Molí d’en Mornau pateix un estat d’abandonament i manca d’ús que ha comportat un greu deteriorament de l’immoble. L’edifici presenta nombrosa patologies constructives i es troba en un estat de deteriorament general molt avançat que fa necessari la realització de diverses intervencions per garantir la integritat de l’edifici.
22.11.2023, després dels informes de la Generalitat i dels tècnics municipals, l’Ajuntament emet Decret:
Primer.- Incoar un procediment d’ordre d’execució urbanística
Segon.- Conferir a INMUEBLES INDUSTRIALES SABADELL SA, com a propietària de la finca, quinze dies hàbils per formular al·legacions, abans de dictar la resolució per ordenar l’execució de les obres o actuacions contingudes en l’informe tècnic municipal de data 13 de novembre de 2023, prèvia sol·licitud i concessió de llicència urbanística:
Tancar el perímetre de la finca, amb elements que dificultin el seu accés i vigilància si s’escau.
Netejar la totalitat de la finca que constitueix l’entorn de l’edifici protegit.
Retirar les runes de l’interior de l’edifici.
Apuntalar totes les zones edificades que presentin inestabilitat estructural.
Tapiar provisionalment totes les obertures que donen a l’exterior, a fi de evitar accessos de persones alienes
Reposar les cobertes esfondrades.
Gràcies a la tasca que ha realitzat l’Entesa, sembla que les administracions han assumit la seva responsabilitat, de la qual mai haurien d’haver fet deixadesa. Tot i això farem el seguiment dels treballs encomanats per garantir la conservació del Molí d’en Mornau.
La situació del Molí d’en Mornau no és un cas aïllat, sinó que és una mostra la situació d’abandonament i degradació en la que es troba bona part del patrimoni arquitectònic i històric de la ciutat, tot i estar protegit, per part de determinats propietaris, entre ells el propi Ajuntament, a causa del desinterès i de la deixadesa de les seves responsabilitats del deure de garantir que estigui en les condicions que es mereix.
Entesa per Sabadell
Sabadell, 12 de febrer de 2024
Altres béns protegits en mal estat i abandonats
* Masies de Ca n’Oriac, Can Rull, Can Llong, Can Borrell de Sant Pau, Can Lletget, Can Llobet i Can Mimó,
Molins d’en Torrella, d’en Font i Molí Xic
Vapor Turull, Vapor Buxeda Nou (parcialment)
Casa Maternitat, Casa Marcet-Font, Cases del carrer Sant Antoni
Rectoria Sant Pau de Riu-sec, Torre del Canonge
Castell de Can Feu, Caserna GC, Correus
Legislació d’obligat compliment
Article 25. Deure de preservació i manteniment – Llei 9-1993 del Patrimoni cultural català
-
Els propietaris, titulars d’altres drets reals i posseïdors de béns culturals d’interès nacional o béns catalogats els han de preservar i mantenir per assegurar la integritat de llur valor cultural. L’ús a què es destinin aquests béns ha de garantir-ne sempre la conservació.
Article 197. Deures legals d’ús, conservació i rehabilitació – Text Refós Llei Urbanisme
1. Les persones propietàries de tota classe de terrenys, construccions i instal·lacions han de complir els deures d’ús, conservació i rehabilitació establerts per aquesta Llei, per la legislació aplicable en matèria de sòl i per la legislació sectorial. Estan incloses en aquests deures la conservació i la rehabilitació de les condicions objectives d’habitabilitat dels habitatges.
2. Les persones propietàries o l’administració han de sufragar el cost derivat dels deures a què es refereix l’apartat 1, d’acord amb la legislació aplicable en cada cas i tenint en compte l’escreix sobre el límit dels deures de les persones propietàries quan es tracti d’obtenir millores d’interès general.
3. Els ajuntaments han d’ordenar d’ofici o a instància de qualsevol persona interessada, l’execució de les obres necessàries per conservar les condicions a què es refereix l’apartat 1. Les ordres d’execució s’han d’ajustar a la normativa de règim local, amb observança sempre del principi de proporcionalitat administrativa i amb l’audiència prèvia de les persones interessades.
4. L’incompliment injustificat de les ordres d’execució a què fa referència l’apartat 3 habilita l’administració per adoptar qualsevol de les mesures d’execució forçosa següents: a) L’execució subsidiària a càrrec de la persona obligada. b) La imposició de multes coercitives, d’acord amb el que estableix l’article 225.2, que es pot reiterar fins que es compleixi l’obligació de conservació.
5. L’incompliment de l’ordre d’execució a què fa referència l’apartat 3 habilita l’administració, així mateix, a incloure la finca en el Registre Municipal de Solars sense Edificar, als efectes del que estableixen l’article 179 i els articles concordants.
Article 5. Col·laboració dels particulars – Llei 9-1993 del Patrimoni cultural català
1. Totes les persones físiques i jurídiques estan legitimades per a exigir el compliment de la legislació de patrimoni cultural davant les administracions públiques de Catalunya. La legitimació per a recórrer davant els tribunals de justícia es regeix per la legislació de l’Estat i de la Comunitat Europea.
2. Tothom que tingui coneixement d’una situació de perill o de la destrucció consumada o imminent d’un bé integrant del patrimoni cultural català ho ha de comunicar immediatament a l’administració local corresponent o al Departament de Cultura.