Manuel Bustos va fer el mateix anunci l’any 2010
Fa algunes setmanes l’alcaldessa Marta Farrés va ratificar la promesa electoral de comprar el Museu del Gas i convertir-lo en museu tèxtil. Aquest anunci obviava que l’any 1998 l’Ajuntament va adquirir el Vapor Pissit per ubicar-hi el Museu de la Indústria Tèxtil Llanera – MITL que també havia de tenir seus complementàries al Despatx Lluch, convertit en oficina d’atenció ciutadana pel PSC, a l’igual que el Molí de Sant Oleguer, que la mateixa Farrés quan era regidora de Joventut va decidir dedicar-lo a un fallit Alberg de Joventut.
En els darrers dies, però, l’alcaldessa ha anunciat que una part del Vapor Pissit també es destinaria a museu.
Més fets i menys paraules
Malgrat la ciutat disposa d’un projecte de Museu tèxtil des de fa 25 anys, el cert és que els successius governs del PSC sempre l’han menystingut. Així, van anar destinant alguns dels equipaments previstos a altres serveis i ara només resta lliure el Vapor Pissit que també s’ha vist amenaçat per anuncis de fer-hi un teatre o oficines municipals.
Tanmateix, el Pissit atresora la valuosa selfactina, una peça única a Europa, que fa inviable que la nau principal es destini a altres usos sense que acabi destruïda. En aquest sentit, l’any 2010 l’alcalde Manuel Bustos ja es va comprometre públicament a convertir-lo en museu tèxtil, en una posada en escena amb portes obertes, escenari, discursos i el lliurament per part dels teòrics tèxtils de 3.000 signatures que havien recollir en defensa del museu llaner al Pissit, que malauradament va acabar en res, però es va rehabilitar la nau principal amb fons d’inversió estatals.
13 anys després el govern municipal torna a llençar l’anunci, en unes declaracions que semblen més un intent de desactivar les reivindicacions populars i la constant lluita dels Teòrics tèxtils, que no pas de posar fil a l’agulla. En tot cas, cal recordar que no abandonen la idea d’utilitzar el Museu del Gas com a seu del museu tèxtil i que segurament només hi destinarien el Pissit parcialment i com a punt museístic puntual.
En paral·lel, el govern municipal també s’ha compromès a buidar la Nau del carrer Cellers i traslladar a altres espais el fons de maquinària tèxtil que s’ha anat acumulant allà. És imprescindible que es traci un pla de treball transparent que defineixi quina maquinària s’exposarà i en quina ubicació i condicions es guardarà la que no s’exposi. D’altra banda, el mateix passa amb el fons municipal de mostraris tèxtils, que l’Associació de teòrics ha contribuït a catalogar i visibilitzar.
L’Entesa per Sabadell considera que l’Ajuntament ha acumulat un deute històric amb la memòria del tèxtil que està entrelligada al creixement de la ciutat, però que qualsevol actuació hauria de fer-se dins d’un projecte que tingués una visió global i coherent de la política museística a la ciutat, tal i com estava previst en el Pla de museus 2020-2030 que malauradament el PSC ha llençat a la paperera.