Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell
En plena campanya electoral l’alcaldessa va anunciar que volia comprar l’edifici del Museu del Gas per encabir-hi “un projecte cultural estrella” i reconvertir-lo en un espai dedicat al passat tèxtil de Sabadell. En aquell moment va semblar que es tractava d’una boutade, d’un nou estirabot per impressionar, propi de qui fa política a base promeses inconsistents o projectes fum. La llista és llarga. Ara sembla que continua amb la proposta.
D’entrada sorprèn aquest sobtat interès per la cultura i els museus per part de qui n’ha tingut la responsabilitat durant 20 anys i no ha fet res de res per evitar la seva decadència. En els mandats que el PSC ha governat, del 1999 al 2015 i del 2019 al 2023, les inversions als museus municipals han estat pràcticament nul·les i només s’hi han destinat les partides que amb prou feines cobreixen el seu manteniment ordinari.
Però l’actitud del PSC pels museus ha anat més enllà del desinterès i ha traspassat la ratlla del menyspreu. Un clar exemple és com ha tractat el projecte del Museu de la Indústria Tèxtil Llanera, MITL. Un equipament cultural estratègic que va ser aprovat per unanimitat del Consistori l’any 1998 després d’una llarga reivindicació ciutadana. Es va validar el projecte museològic, adquirir el Vapor Pissit com espai central i es va aprovar una partida econòmica inicial. A l’any 1999 el PSC, tan bon punt va assolir el govern municipal va voler esborrar qualsevol llegat d’Antoni Farrés i va trinxar el projecte del MITL destinant dues peces bàsiques a altres usos: el Despatx Lluch a Oficina d’Informació i el Molí de Sant Oleguer a Alberg de Joventut. Per acabar de reblar el clau, l’any 2009, va anunciar que volia enderrocar la part més valuosa del Vapor Pissit i convertir-lo en un complex teatral vinculat al Teatre del Sol. Anunci que sortosament no va anar a més.
L’any 2019 el govern de transformació va posar fil a l’agulla per a revertir el desolador panorama museístic i va elaborar el Pla de Museus 2020-2030. Un necessari i important document que fa una diagnosi de l’estat dels museus i de l’Arxiu municipal, esbossa el seu futur i crea la Taula de participació, amb representants d’institucions i entitats, que havia de debatre i validar el Pla de Museus i establir el full de ruta perquè en uns anys Sabadell disposes d’uns espais museístics apropiats i a l’alçada dels temps.
La Taula de participació ha estat una farsa. Quatre reunions en quatre anys, en les que poc s’ha debatut sobre quins museus es volia per la ciutat del 2030. Finalment, el Pla de Museus 2020-2030 va acabar sent vetat pel govern del PSC, amb el subterfugi que “l’alcaldessa tenia aportacions a fer” (sic) segons el regidor de Cultura, sense que aquestes aportacions mai arribessin a la Taula, però impedint que el document fos validat i portat a consideració del Ple municipal.
Arribats a aquest punt poca credibilitat té qui al llarg de 20 anys ha actuat amb desinterès per la cultura i els museus, quan no menystenint la tasca de moltes entitats i persones que porten dedicant molt temps perquè Sabadell tingui els equipaments museístics que ens mereixem, especialment els membres de l’Associació de Professionals i Amics del Tèxtil que treballem incansablement per fer realitat el MITL.
De moment poc ha transcendit del projecte cultural estrella, més enllà de saber que a l’edifici del Museu del Gas hi pretenen entaforar el Museu d’Història, del Tèxtil i del Disseny de Sabadell. Un idea materialment inviable per manca d’espai i que equivaldria a empetitir el Museu d’Història de la ciutat, abandonar definitivament el MITL i ubicar només alguns vestits de la Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau. Una proposta sense cap ni peus fruit del desconeixement i de la necessitat d’anunciar grans projectes, encara que siguin inconsistents, quan no es tenen projectes sòlids i creïbles per dinamitzar la ciutat. Una proposta sense el més mínim rigor ni projecte al darrera i que mai no ha estat exposada a la Taula de participació del Pla de Museus i, pel què sembla, tampoc als responsables del Museu Història i de l’Arxiu municipal.
Fa molt temps que defensem que Sabadell disposi d’uns espais museístics apropiats que preservin i mostrin de manera actualitzada la història de la ciutat, les col·leccions actualment emmagatzemades, el valuós patrimoni industrial dipositat també en un magatzem, les importants obres d’art impossibles d’exposar, a més d’espais adequats pel manteniment i la conservació, una major inversió econòmica, més personal i mitjans tecnològics. Defensem el MITL al Vapor Pissit, per fixar la memòria d’aquesta industria i el seu paper en la construcció de la ciutat, amb les seves vessants tecnològiques, econòmiques, socials, etc.
I això només serà possible amb interès i convicció, amb una política cultural i museística seriosa, lluny del clientelisme, de les boutades i de projectes fum. Que escolti les entitats i les Taules de participació.