Sebastià Ribes Garolera
Al ple de setembre vàrem viure l’esperpèntic debat sobre una moció d’ERC que en síntesi demanava intensificar el manteniment dels fanals de llum. Una encertada proposta que derivà, seguint els interessos de la majoria, en parlar del incivisme d’algunes persones respecte les deposicions dels gossos al carrer i la necessitat de fer campanyes de sensibilització per evitar-ho.
Amb gossos, excrements i sensibilització pels descosits es van recórrer tots els temps per debatre la moció sense ficar-se al moll de l’os: la fallida del pla de manteniment. A ningú se li escapa que l’oxidació de la base d’un fanal no és d’avui per demà, calen mesos i anys, i no tots els fanals són regats diàriament per un brollador caní. És més, l’indret on es produí la caiguda d’agost amb el resultat d’una persona ferida, no és precisament un lloc que hi sovintegen els gossos. Què ha passat doncs? Que hem rebut una alerta sobre un problema seriós de manteniment, i no s’hi val distreure’ns amb el incivisme d’alguns.
Per un moment va semblar que el PSC reconduïa el tema, però va ser un miratge perquè ens va descarregar tot el programa de manteniment estipulat. Si us plau! Aquesta no és la solució, és el problema! S’ha demostrat la insuficiència d’aquest pla. Sempre des del supòsit que està garantida la bona actuació de l’empresa, arran del control i fiscalització de l’Ajuntament, i que el Govern Municipal ha respost adequadament a les propostes de renovació anual de fanals feta per la concessionària.
Parlar de gossos i dels seus derivats no és gens innocent si pensem que de la caiguda del fanal se’n deriven responsabilitats judicials i indemnitzacions que, l’empresa adjudicatària del manteniment o l’Ajuntament, hauran de satisfer. Fins i tot algú ho relacionà amb la recent amenaça de sancions per deixar els excrements al carrer que ha anunciat el govern municipal.
Però a ERC l’interessava que el fil no es trenqués per mantenir el vot a favor acordat amb el PSC. Concordança que es posà de relleu amb la intervenció de Junts, acompanyada d’una lloança de les virtuts de l’empresa, obviant que la base del fanal durant anys s’ha estat oxidant sense que ningú s’adonés, fins que per avorriment lamentablement va caure i ferir.
La Crida, va qüestionar la fiscalització municipal i demanava concreció: quines accions es portarien a terme perquè això no tornés a passar? Era la pregunta del milió que ningú va contestar tot i que parlaven d’un incident amb víctima de feia un mes. Per què el silenci? Hem de pensar que no s’han pres noves mesures? Encara no s’han incorporat nous criteris de manteniment? No s’han definit paràmetres identificadors dels possibles altres fanals amb oxidació avançada entre els 16.000 que hi han a la ciutat?
Sabadell en Comú, es va deixar seduir per la sensibilitat amb els animals i la força de la formació escolar, lluny del veritable problema que havia propiciat la moció. Així entre uns i altres van construir un relat ridícul sobre un fanal que sotmès a un pla de manteniment brillant, va caure pels pixums dels gossos arran que els seus amos són incívics o que no han anat a l’escola. Això sí, condolences col·lectives a la persona afectada.
Bé, la moció aprovada amb l’abstenció de la Crida ens diu, entre altres coses, que en “un màxim de tres mesos disposarem d’un pla de xoc d’urgència i específic (temporalitzat, quantificat i prioritzat per zones i barris més afectats) per al manteniment dels fanals metàl·lics de l’enllumenat públic de la ciutat”.
Així doncs cal esperar tres mesos i desitjar que entretant no passem del sainet al drama, que el bosc de fanals de la ciutat aguanti, mentre el govern executa la moció aprovada i arreplega tota la informació per poder respondre amb cura i transparència, com sempre, les preguntes que l’incident ha plantejat.